Dilluns de por.

 

La setmana passada es va estrenar la segona temporada del programa Crims (TV3). Dirigit per Carles Porta, consta de diversos capítols que tracten crims comesos a Catalunya i que, el la major part dels casos, ja s'han resolt. 

Ahir es va emetre el segon episodi, al voltant del crim del carrer Santaló, a Barcelona, on un empresari va morir assassinat per el tret al clatell d'un sicari colombià. No us explicaré més per si voleu saber qui va organitzar el crim, però sí que us diré que hi havia uns quants implicats en l'assumpte.

Pot ser que la temàtica d'aquest programa sigui macabra i groguenca (morbosa), però he de reconèixer que m'enganxa i em té durant una hora entaforat al sofà de casa. Les veus narradores, les imatges (algunes reals i algunes recreacions), les entrevistes amb alguns dels policies i periodistes involucrats en el cas, i la capacitat de mantenir el suspens fins a la resolució final de l'episodi, et mantenen en tensió constant.

Hi estic enganxat.

"Risto-rante pizzeria".

 

Darrerament he fet modificacions en la meva vida alimentària. Bé, no grans modificacions, però que personalment estic vivint amb emoció i alegria. Sempre m'ha agradat la pizza i n'he menjat de tota mena. Normalment precuinades d'aquestes tipus Casa Tarradelles, però també de les de pizzeria fast-food, o a talls de llocs més elaborats i artesanals. Les de restaurant italià també m'encanten, i encara guardo al record el viatge recent a Venècia on vaig poder tastar-ne unes quantes...

Doncs bé, ara m'he aficionat a la pizza "artesanal" i casolana. Això sí, compro la massa ja feta i tan sols la condimento al meu gust i la cuino al forn. Queden gairebé com les dels restaurants i no m'embafa excessivament. També intento no posar-li ingredients molt contundents o greixosos... Tomàquet ratllat, formatge, alguna verdura, tonyina, salmó... Ja començo a salivar, que és l'hora de sopar.

 

El jovent terrassenc s'uneix a la lluita.

 

Ahir un nombrós grup de joves terrassencs es va manifestar en solidaritat amb Pablo Hasél i contra el règim que els oprimeix i reprimeix. Les protestes van acabar amb càrregues dels mossos i amb 7 detinguts. 

Tota la solidaritat i respecte als detinguts i amb la resta de joves que s'han alçat i han dit prou. Quan no tens res, no tens res a perdre, i tenim una generació de joves precaris que ha vist com els més grans no hem aconseguit tombar el règim a través de la política, si no que més aviat les coses van a pitjor.

L'Echenique del Polònia ho peta.

 

Fa temps que no segueixo gaire el Polònia de TV3, però ahir vaig riure una estona amb aquest gag on s'estrenava el personatge del Pablo Echenique, que cal dir que clava. Apareixia amb Pablo Iglesias darrere d'una barricada amb ganes de sarau, però ràpidament apareixen els socis de govern, Pedro Sánches i Carmen Calvo, per endur-se'ls per les orelles. Una bona paròdia d'un govern de l'estat que s'autoanomenava "el més progressista de la història" i que no té res a envejar a anteriors governs per gràcia i fortuna del règim.

Negu Gorriak: Geurea da Garaipena.

 

Avui fa 20 anys del mític concert de comiat dels irundarres Negu Gorriak, dels germans Fermín i Íñigo Muguruza, al velòdrom d'Anoeta. Hi vaig anar amb una expedició terrassenca integrada per gent jove de diversos col·lectius de la ciutat que ens ajuntàvem al voltant del moviment okupa. Vam sortir de matinada i vam arribar a Donosti amb temps de fer el volt abans d'entrar al recinte. 

Recordo que el pavelló era ple a vessar, i que els teloners van ser els bascos hip hoperos Selktah Kolectiboa, i la banda d'ska-punk romana Banda Bassotti. Enorme. I la traca final, els Negu Gorriak, que celebraven la victòria judicial després que el Tribunal Suprem sentenciés a favor d'ells i contra la sentència desfavorable de l'Audiència de Donosti que els reclamava 15 milions de les antigues pesetes com a indemnització per al general de la Guàrdia Civil Rodríguez Galindo per suposades calumnies i injúries.

Quin concert el d'aquella nit!! Apoteòsic!

El "temazo" del dimecres. Status Quo - "Whatever You Want".

 

Els Status Quo són una banda de rock and roll britànica, fundada a Londres l'any 1962 i encara en actiu després de prop de 60 anys. Un dels seus àlbums més destacats i aclamats és el "Whatever you want" del 1979, que incloïa aquest tema de títol homònim.

Torna Gasol.

 

Aquest migdia s'ha fet oficial el retorn del pivot català Pau Gasol al Barça, 20 anys després de la seva sortida a l'NBA amb tan sols 20 anys. Als EEUU ha passat pels Memphis Grizzlies, els Lakers de Los Angeles (amb els que va guanyar dos anells de campions), Chicago Bulls, Sant Antonio Spurs, Milwaukee Bucks i els Portland Trail Blazzers on no va arribar a debutar a causa del seu procés de recuperació d'una lesió de genoll.

Arriba a Barcelona per posar punt final a la seva trajectòria professional i posar-se a punt per poder jugar els seus darrers Jocs Olímpics, el 2021, si tot va bé, al Japó. El Pau d'avui té poc a veure amb aquell jugador escanyolit, ràpid, i imprevisible, que va deixar Barcelona el 2001 després d'una temporada sorprenent i exitosa. En tot cas, segur que encara ens pot oferir bons moments de bàsquet. Gaudim-lo.