Un temazo del grup format a Barcelona, Bordón 4, dedicat a Andalusia, nació d'origen dels integrants del grup, i de la meva família paterna, i territori on s'han barrejat diferents cultures al llarg de la història (ibers, romans, sefardís, gitanos...), deixant un llegat gastronòmic, cultural i arquitectònic fascinant. Un poble orgullós de les seves tradicions i de la seva idiosincràsia. Únic per lo bo i per lo dolent.
El tema estava inclòs a l'àlbum "Libre" de l'any 1979.
 | ||||||||||||||||||||||||||||||||
| Interior de la Mesquita de Córdova. |
He passat cinc dies amb la família a Córdova, i hem visitat també la ciutat on va néixer el meu pare, Cabra, que feia un bon grapat d'anys que no trepitjàvem. Per als nets ha estat la primera vegada i segur que se'n porten molts bons records de tot el que han vist, fet i conegut.
Córdova és una ciutat amb una gran història, plena de monuments i un passat romà i àrab molt destacat, que es barreja amb la cultura cristiana, encara molt present, arreu. I, evidentment, flamenc, toros, tapes, flors, i calor, molta calor.
 |
| Plaza del Conde de Priego i església de Santa Marina. |
 |
| Plaza Corredera. |
 |
| Plaza del Potro. |
 |
| Pont romà. |
 |
| Call jueu. |
 |
| Bisbat de Córdova amb la Mesquita al davant. |
 |
| Façana lateral de la Mesquita. |
No sóc un gran fan dels Rolling Stones, tanmateix puc dir que els he vist en directe a l'estadi olímpic Lluís Companys, i que m'agrada escoltar alguns dels seus clàssics quan me'ls posen a la ràdio. M'acabo d'adonar que encara no havia penjat cap cançó d'aquesta mítica banda al meu bloc, i avui he pensat que estaria bé fer-ho per homenatjar al seu bateria, Charlie Watts, que va morir ahir a l'edat de 80 anys a Londres. Ho faig amb un dels meus temes preferits de la banda, el Paint it, Black, inclosa a l'àlbum "Aftermath" de l'any 1966. Un clàssic rock and roll amb el Charlie Watts fent-se pols a la bateria.
Entre la primera i la segona foto hi ha poc més de dues hores de diferència. Estan fetes a una masia del municipi solsonenc de Lladurs. La primera cap a les 21 del vespre mirant cap a l'oest, i la segona prop de les 23 mirant just en direcció contrària, cap a l'est. Un sol imponent, sense núvols que s'interposessin entre ell i nosaltres. I una lluna plena espectacular de color rogenc, il·luminada pel sol, que com de costum, amb la fotografia, no es fa justícia de l'espectacularitat real.
El passat dissabte vaig ser testimoni d'una de les tradicions més internacionals que existeixen, i que a casa nostra solament es continuen recordant a La Pobla de Segur (Pallars Jussà) i a Coll de Nargó (Alt Urgell). Va ser en aquest segon municipi que vaig viure la baixada dels rais en un tram d'uns dos-cents metres del riu Segre (normalment feien tres o quatre quilòmetres, però el cabal de l'aigua actual no ho permetia).
Vaig poder veure com la grua baixava els sis trams de rais a l'aigua (que prèviament havien construït a la plaça del poble), i com els raiers els unien amb branques d'arbre de la llera del riu, i com feien també els forats als rais per passar el rem que feia de timó. Un parell de rais de tres trams que duien fins a quatre raiers cada un. Un al primer rai i un al darrer dirigint-los, i un parell més al mig.
Una jornada molt entretinguda, coneixent una de les tradicions del nostre país.
El cantant britànic Rod Stewart (76 anys) és un d'aquells artistes que m'agrada escoltar de tant en tant, sobretot algun dels seus clàssics, amb aquella veu estripada tan inconfusible. Aquest tema compleix enguany 50 anys, poca broma. Inclosa a l'àlbum Every Picture Tells a Story. Un mite del rock.
Esperançador i vibrant inici de lliga del nou Barça post Messi ahir al vespre, contra la Reial Societat (4-2), a un Camp Nou que recuperava el públic (20.000 i escaig persones) després de prop d'un any i mig amb les grades buides per la Covid-19.
Hi havia interès per saber com reaccionaria l'equip després de la traumàtica marxa de l'astre argentí, i la veritat és que la valoració no pot ser més positiva. Bon partit amb moments de joc vibrant i espectacular, jugadors endollats oferint detalls de qualitat, i molt sacrifici de tots plegats a l'hora de defensar i de fer pressió al rival. El resultat final no fa justícia al que es va veure al terreny de joc. La Reial Societat només va poder maquillar el resultat als minuts finals fent dos gols amb tres xuts entre els tres pals en tot el partit.
A destacar la reacció de Piqué després de fer el gol (de cap, a centrada de córner de Depay) que inaugurava el marcador, besant-se l'escut de la samarreta, mentre el públic, extasiat, l'aclamava. Brutal. Un gran defensa, un gran culer, i un gran capità. Més tard, Sergi Roberto repetia l'acció de besar l'escut després de marcar el quart i definitiu.
