Carlos Gonzàlez: "Vacunació dels infants".

(Cal llegir sempre el pediatre Carlos Gonzàlez, i més quan parla de temes de salut dels infants).

La rubèola és una malaltia molt lleu en nens, però pot produir greus malformacions congènites quan afecta una dona embarassada. Fa molts anys, es va començar a vacunar les nenes d’onze anys: així es protegia les poques nenes que no s’havien immunitzat de forma natural passant la malaltia. Amb el temps es va veure que la millor manera d’evitar la rubèola congènita era eliminar completament la malaltia de la població, i es va començar a vacunar tots els nens i nenes, juntament amb el xarampió i les galteres, amb la vacuna triple vírica. Es podria argumentar que els nois no rebien cap benefici important amb aquesta vacuna, i que les noies rebien un benefici a molt llarg termini. Vacunem els nadons per protegir les embarassades.

Ho explico perquè s’ha comentat si és ètic vacunar els nens contra el covid-19 per protegir els adults i els ancians. Doncs bé, ja ho estàvem fent; fa dècades que vacunem criatures contra la rubèola per protegir els adults (o per protegir altres infants no nascuts).

Però és que, en realitat, el covid no s’hauria de comparar amb la sempre benigna rubèola, sinó més aviat amb les galteres: solen ser benignes, però poden ser molestes, poden tenir complicacions importants (meningitis) i poden causar seqüeles a llarg termini (infertilitat). Una malaltia habitualment lleu, però que en uns pocs casos aïllats pot produir complicacions greus és motiu suficient per vacunar tots els nens, pel seu propi benefici.

El covid-19 és, afortunadament, una malaltia lleu en la canalla. Lleu en comparació amb la terrible mortalitat del covid en els ancians; però no més lleu que les galteres. Potser la meitat dels nens infectats són asimptomàtics, però altres tenen símptomes molestos, i fins i tot complicacions greus, com la síndrome inflamatòria multisistèmica pediàtrica. Uns milers han hagut d’ingressar a l’hospital a Espanya en aquests dos anys, més d’un centenar a l'UCI, i alguns han mort. Alguns pateixen covid persistent. No és que, en aquest moment, vacunem els infants per protegir els adults; ha estat al contrari: durant un any, per tal de protegir els adults, ens hem abstingut de vacunar els nens, perquè no hi havia prou vacunes, ni havíem fet els estudis necessaris, i era prioritari vacunar primer els ancians i adults. La canalla s’ha hagut d’esperar, però ara ja els toca.

Confinats.

 

A cinc dies d'acabar el primer trimestre, amb una sortida prevista per demà divendres, el concert de Nadal, els assaigs, el calendari d'advent, el tió, el pessebre vivent, el Mercat solidari, etc., hem hagut de confinar els nens del meu grup. Ja no tornaran a l'escola fins passat festes, i hauran de veure's les cares a través de l'ordinador. Un parell d'alumnes han donat positiu, i la resta ja estan convocats per fer una PCR la setmana vinent. En principi els faran estar confinats fins al dia 24, just el dia que moltes famílies comencen les celebracions nadalenques.

A mi m'han fet un test d'antígens a la farmàcia aquest migdia i he donat negatiu, però encara no vull cantar victòria. A veure com evoluciono els propers dies. No fotem cagarel·la ara!

El "temazo" del dimecres. Paul Maccartney - "Say say say".

 

Peça de l'exbeatle Paul Maccartney amb la col·laboració de Michael Jackson, publicada l'any 1983. Recordo que jo era petit però és una d'aquelles cançons que m'han quedat gravades a la memòria. Un ritme molt pop, i un videoclip que va donar la volta al món.

Parlem!

 

Brutal la campanya de Nadal de la companyia de telefonia catalana Parlem, que es fa ressò de la situació crítica que viu la llengua ("en perill d'extinció") i anima els espectadors a no defallir i a parlar el català.

Jo ja fa temps que vaig contractar el servei de telefonia i internet amb aquesta companyia, que a més, patrocina la meva colla castellera, els Minyons.

La piconadora blaugrana.

 

Feia temps que no anava a veure el Barça d'handbol al Palau, i avui hi he anat amb el Rafa i el seu fill Biel, que juga de porter als alevins de l'Handbol Terrassa, i que encara no havia presenciat un partit del Barça en directe. Hem quedat a Terrassa a les 10:00 i a les 13:00 ja érem de tornada. Pim pam. L'handbol és un esport espectacular i gens avorrit, i a sobre té l'avantatge que no et trobes els problemes de transit i d'aparcament que té el Barça de futbol. Bé, potser en algun partit decisiu de l'Eurolliga que el Palau s'ompli bastant tens algun problema més per entrar al recinte, aparcar i accedir al Palau, però res comparat amb el futbol.

Avui jugaven contra l'Ademar de Lleó, que actualment no té res a veure amb aquell gran equip de la primera dècada del 2000. De fet, avui només he reconegut l'entrenador, el veterà Manolo Cadenas, ja que dels jugadors no en coneixia cap. El Barça ha marxat aviat en el marcador amb un clar avantatge i en cap moment el rival ha donat cap sensació de poder batre els culers (41-26).

Potato i Skaparàpid a la Sala Apolo.

 

Els Skaparàpid.

 

Ahir vaig tornar de concert a la capital. Un altre cop a la Sala Apolo, una de les que m'he prodigat més. Ahir amb motiu d'un doble concert de dues bandes històriques de l'escena ska-reggae. Per una banda els veteraníssims (1984) Potato, de Gasteiz, i per altra els valencians Skaparàpid (1993) amb alguns dels quals m'uneix una bona relació des de fa anys. Una nit de ballaruga i diversió, movent malucs i braços amunt i avall, i de costat a costat.

Els mítics Potato.

No ens toqueu la llengua!!

 

Fa escassos dies es va conèixer la sentència del Tribunal Suprem que obliga una escola de Canet de Mar a oferir un 25% de les classes dels grups de P5 en castellà, arrel de la denuncia per part dels pares d'un alumne d'aquest centre contra l'escola.

Aquesta sentència judicial va contra la Llei educativa i lingüística que imposa el català com a llengua vehicular, i on també està establert l'aprenentatge del castellà i de l'anglès. Aquesta llei de normalització del català intenta garantir la cohesió social i la supervivència de la llengua catalana, ja que en la resta d'àmbits de la societat és una llengua menystinguda i invisible en alguns casos.

La gran majoria de les famílies de l'escola s'han mobilitzat contra la sentència i reclamen el dret a que els seus fills siguin educats en català, sense quotes establertes per tribunals de justícia espanyols.

De moment, el Departament d'Educació es renta les mans i acata i obliga l'escola a obeir. Sindicats, partits polític, entitats i plataformes per la llengua, i molts altres convoquen a manifestar-se el proper dissabte 18 de desembre a Barcelona. La veritat és que a mi em cansa bastant ja això d'haver-me de manifestar per la manca de pebrots de la nostra classe dirigent. Protestes que no porten enlloc i que no serveixen per a res, només per fer palesa la indignació general.