En Peyu torna a Terrassa amb l'Il·lusionista.

 

Ahir vaig anar al Centre Cultural de la meva ciutat (ara en diuen La Factoria Cultural, però per a mi sempre serà el Centre Cultural de la Caixa de Terrassa) a veure el nou espectacle d'en Peyu, un dels referents humorístics del país. Ahir va omplir l'auditori per presentar l'il·lusionista, una obra on interpreta el paper d'un màgic al que se li complica l'espectacle ben aviat. Com a l'anterior obra d'"El Gallardo español", el Peyu mostra una gran capacitat interpretativa i camaleònica per posar-se en la pell de diversos personatges que interactuen entre sí, canviant el to de veu i mantenint llargs diàlegs entre fins a quatre personatges diferents.

A tall d'anècdota, us comento que ahir vaig seure en la butaca central a primera fila, i hi ha un moment de l'espectacle que el Peyu s'asseu a l'escenari de cara al públic, i el tenia a escassos metre i mig. No recordo haver-ho fet mai abans, però tampoc tinc una memòria gaire bona.

12 anys de bloc.

 

Qui m'havia de dir fa 12 anys quan vaig començar a escriure en aquesta finestra al món que és l'internet, que 12 anys després encara ho faria amb regularitat a través d'aquest bloc. Doncs deixeu-me que us digui que sembla que va ser ahir que començava, i em faig creus que ja hagin passat 12 anys i milers d'entrades. Us deixo algunes dades estadístiques d'aquest bloc:

Entrades totals: 3.364.

Entrades 2022: 216

Visualitzacions totals: 653.012

Visualitzacions darrer any: 166.000 (no ho acabo d'entendre)

Comentaris totals: 5.774

Comentaris darrer any: 704 aprox.

Dia mundial del vòmit.

 

No sé si us ho he explicat algun dia ja, però enguany sembla que la canalla a l'escola està agafant tots els virus que no havien agafat durant dos anys de protecció per la Covid. Des del mes d'octubre he tingut poques jornades on no m'hagi faltat cap alumne, amb un clímax de 10 absències, un dia, cap al més de novembre si no recordo malament.

Aquesta setmana sembla ser que passeja per l'aula un virus que ataca la panxa, perquè avui he acabat la classe amb 7 alumnes menys, i una que estava mig catatònica, i la gran majoria amb mal a la panxa, i amb vòmits. Avui dues alumnes han tornat cap a casa, al migdia una i a la tarda l'altra, per sengles problemes estomacals, amb vòmits inclosos. A l'aula, evidentment. Quan aquests fets esdevenen, es munta una mena de revolució entre els alumnes que tenen ganes de veure l'obra d'art dels afectats, i també tota l'operació de neteja. 

No sé si sabíeu que ja no deixen utilitzar les tradicionals serradures de fusta per tapar el vòmit i escombrar-lo després. Ara hi ha una mena de sorra que no aixeca pols. El conserge m'ha dit el nom però no recordo.

El "temasu" del dimecres. Emir Kusturica & The No Smoking Orchestra - "Unza Unza time".

 

El director de cinema Emir Kusturica, a banda de fer pel·lícules té una altra passió que és la de tocar la guitarra, i ho fa amb cert reconeixement mundial amb la No Smoking Orchestra. Amb diversos àlbums a les esquenes, l'any 2000 van publicar aquest "Unza Unza time" de títol homònim al tema que us presento. Fusió de música balcànica i rock, amb un directe trepidant i cent per cent ballable. 

Llàstima que li van censurar el concert que havia de fer al Festival del Mil·lenni el març del 2022 quan es va iniciar el conflicte a Ucraïna, del que tenia entrada, i que tampoc es va poder realitzar mesos després per no sé quin motiu. Més de 10 anys fa ja que el vaig poder veure al Palau de la Música, i espero que no hagi estat el darrer cop.

Sant Blai a La Fatarella.

 

Aquest passat cap de setmana he estat a La Fatarella, que celebrava la tradicional festa d'hivern de Sant Blai, amb destacat protagonisme dels seus majorals (una colla que s'ajunta per organitzar els actes tradicionals cada any) i quintos (els locals que han fet 18 anys). I també, el protagonisme indiscutible de les tortades (com les mones de pasqua però per Sant Blai), que apareixen el divendres al vespre al casal de cultura i protagonitzen diferents actes de la festa com la missa, el ball de tortades, cercaviles, la subhasta de la tortada dels majorals... I entremig, curses de rucs, concerts, repics de campanes, subhasta de llenya... Tradicions que venen d'antic i que els fatarellencs mantenen amb orgull i implicació.

Els majorals amb la tortada que subhastaran dissabte al vespre.

Les tortades a punt de ser beneïdes a l'església.

Majorals a la subhasta de la llenya el dissabte al matí.

Ball de tortades.

Un celler qualsevol en terra de vinyes.

Mor Josep Maria Espinàs.

 

Ahir ens vam assabentar de la mort de l'escriptor català Josep Maria Espinàs als 95 anys. D'entre les seves diverses facetes, destacà com a cronista de viatges, articulista a premsa, novel·lista, o cofundador del grup d'Els Setze Jutges. Va rebre un bon grapat de reconeixements a la seva obra.

Tanmateix, per a molts culers, l'Espinàs sempre serà recordat, sobretot sobretot, per ser (co)autor, juntament amb Jaume Picas, de l'himne del club, l'any 1974, amb motiu del 75è aniversari del club. Una de les composicions en català més conegudes arreu del món, i que molts infants catalans aprenen molt abans, com qui diu, de saber parlar.

DEP

Tot el camp
és un clam
som la gent blau-grana.
Tant se val d’on venim
si del sud o del nord
ara estem d’acord, estem d’acord,
una bandera ens agermana.
Blau-grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!

Jugadors
Seguidors
tots units fem força.
Són molts anys plens d’afanys,
són molts gols que hem cridat
i s’ha demostrat, s’ha demostrat,
que mai ningú no ens podrà tòrcer.
Blau-grana al vent
un crit valent
tenim un nom
el sap tothom:
Barça, Barça, Barça!

Mori el mal govern.

 

No sé si es pot caure més baix del que ha caigut el govern d'ERC en la negociació dels pressupostos de la Generalitat amb el PSC (PSOE dels GAL, el 155, l'"A por ellos", i les manifestacions al costat de VOX). Contemplen la construcció del casino Hard Rock Cafe a la Costa Daurada, l'ampliació del ja explotadíssim aeroport de BCN, l'acabament del IV Cinturó que destrossa territori natural i agrícola, i un bon grapat de merdes més gens esquerranoses, si no tot el contrari. Uns pressupostos que, molt probablement i malaurada, signarien també els de Junts, que ara no governen. 

Si la gent que va votar ERC ho va fer pensant que eren un partit d'esquerres, deuen haver quedat ben decebuts. Jo ja fa temps que els vaig veure el llautó (els docents i els sanitaris ho constatem també des de fa anys), i espero que molts més se n'adonin abans de tornar a votar i els enviïn a la paperera de la història.