Mai he cregut gaire, per no dir gens, en els resultats de l'avaluació PISA als alumnes al final de la seva etapa obligatòria. Per diverses raons, però principalment, perquè trobo que es basen en uns coneixements concrets deixant de banda molts altres aspectes importants en l'educació dels alumnes. Així, resulta que hi ha països que basen el seu sistema educatiu en un esforç extraordinari per treure bons resultats en aquestes proves, i això implica deixar de banda molts altres aspectes importants en l'educació dels alumnes.
Tanmateix, enguany s'ha generat un important rebombori quan s'han conegut els resultats de les proves PISA que van passar els alumnes que acabaven la seva etapa obligatòria aquest darrer curs. A Catalunya la davallada en els resultats ha estat molt significativa, i de les més importants en comparació amb altres CCAA, o altres països membres de l'OCDE. Tot i que la tendència global ha estat de baixada en els resultats, el catalans ens hem emportat la palma.
Ara tothom intenta espolsar-se les culpes i donar mil i una explicacions al daltabaix. Per una banda, els responsables educatius del govern, en principi, van justificar els mals resultats per l'increment d'alumnat nouvingut i amb necessitats específiques de suport educatiu. Després, davant l'allau de crítiques, van matissar-ho i van recordar la pandèmia de la Covid com a factor a tenir en compte. També s'han alçat veus a la Conselleria contra l'ús excessiu dels mòbils als instituts, i ja parlen de limitar-los, sinó prohibir-los.
Alguns docents, sobretot del col·lectiu de professors de secundària han clamat contra les noves metodologies que, segons ells, porten al desinterès i a perdre la "cultura de l'esforç". Que ja no es treballa com abans, i que tothom aprova el curs encara que no foti ni brot.
Personalment, trobo que són molts els factors que ens han portat a la situació actual, que tampoc sé si és tan negra com pinta PISA, tot i que sí que sembla evident que la cosa va a pitjor. Però també penso que l'educació és un reflex de la societat, i que la societat fa un bon grapat d'anys que en comptes d'evolucionar involuciona, i el mateix passa amb el sistema educatiu. Tanmateix, el fet que Catalunya sigui un dels llocs on la davallada ha estat més forta, em porta a recordar que a casa nostra la inversió en educació és a la cua dels països del nostre entorn o de les altres CCAA. O que els docents catalans són dels pitjors pagats de l'estat espanyol, i cada cop hi ha més desercions de professionals i manca de personal per cobrir totes les places/baixes.
No hi ha solucions fàcils ni màgiques per al problema, però em sembla evident que els governs que consideren que l'educació és un factor important en la millora de la societat, hi inverteixen els majors percentatges. Quan Catalunya s'iguali en inversió als països amb millors resultats podrem començar a criticar moltes altres coses. Mentrestant, sempre ens quedarà la certesa que sense inversió no es poden demanar grans resultats.
