El passat divendres 5 es complien 30 anys de la mort per suïcidi de Kurt Cobain, cantant i lider del grup nord-americà d'estil grunge Nirvana. El grup va ser actiu del 1987 fins a la mort de Cobain, l'any 1994. L'any 1991 van assolir el seu major èxit amb l'àlbum "Nevermind", on s'incloïa el tema d'aquesta entrada, un dels més populars de la banda i que vaig poder escoltar cada cap de setmana de la meva joventut.
 |
| Una part de la família Monster amb l'Almeida al mig. |
Aquest cap de setmana s'ha casat l'alcalde de Madrid, Almeida, i hem rigut una mica. Ridículs no, el següent.
L'altre dia el diari Ara entrevistava l'actual ministre de cultura, l'Ernest Urtasun, que criticava els catalanoparlants amb consciència lingüística i els anomenava talibans.
Si us feixeu en aquest mapa dels percentatges de catalanoparlants arreu del territori de parla catalana, veureu com la cosa va cap avall a marxes forçades, i un dels factors que ho provoca és el propi tarannà de molts catalanoparlants que no defensen prou els seus drets lingüístics i acaben acceptant qualsevol imposició per allò de la "bona educació". És a dir, que la famosa convivència entre llengües i el bilingüisme s'està convertint en una situació de diglòssia on qui perd sempre és la llengua catalana.
És per això que jo cada dia sóc més taliban (radical) en la defensa dels meus drets com a catalanoparlant i l'utilitzo sempre, amb tothom, arreu. Escolto música en català més que no pas altres, miro televisió en català, escolto ràdios catalanes, llegeixo llibres en català, consumeixo cultura en català... És a dir, faig tot el possible per no col·laborar amb l'extinció de la nostra llengua.
I vosaltres, sou talibans per la llengua, o tant se us en fot si el català s'extingeix?
Ahir es va disputar el penúltim partit de la lligueta classificatòria de l'Eurolliga de bàsquet entre els equips del Barça i el Maccabi de Tel-aviv. Partit cabdal per als culers de cara a entrar als play-offs com un dels primers 4 equips classificats per assegurar-se el factor pista a favor.
Però més enllà de la importància del partit (va guanyar el Barça gràcies a un triple de l'argentí Laprovitola a manca de cinc segons), el que es recordarà de la jornada d'ahir és la vergonyosa decisió dels mossos d'esquadra (amb la connivència del club?) de prohibir als aficionats l'accés al pavelló amb banderes de palestina o altres símbols o pancartes de suport a la causa palestina i de condemna al genocidi palestí a mans de l'estat d'Israel.
El que haurien de prohibir, en comptes de la lliure expressió de la gent, seria la presència d'un club israelià de naturalesa sionista com el Maccabi. Cal fer fora tots els representants israelians de les competicions esportives internacionals com a mesura de pressió i repulsa al que estan fent amb el poble palestí.
Palestina lliure! Atureu el genocidi!
Magnífic videoclip gravat a Sant Andreu del Palomar d'aquesta peça de Fermín Muguruza amb els catalans Chalart 58. El penjo avui per solidaritzar-me amb els professors de l'institut Joan Fuster de Bellreguard (País Valencià) denunciats per enaltiment del terrorisme per part de l'associació ultra "Educadores contra el adoctrinamiento", i citats a declarar davant d'un jutge el passat 26 de març.
Són ben bojos aquests ultranacionalistes espanyols!
Visca la llibertat d'expressió i gora Fermín Muguruza!
Avui he estat celebrant el dia de la mona amb el meu fillol, el Riu, i les altres padrines, la Mireia i la Maria a l'hort de la família del fillol a Cerdanyola. Un dia magnífic, assolellat, i amb temperatura agradable. Hem gaudit de bon menjar, bon beure (algun vi i orujo de Lleó), i bona companyia. I, evidentment, a l'hora de les postres han sortit les mones (tres en concret) amb varietat de pastissos casolans. Boníssims tots. Ah, i l'ou de xocolata per trencar amb el cap tampoc ha faltat.
S'acaben les vacances per terres lleoneses i us deixo un segon recull de fotos a Lleó. Una ciutat de 140.000 habitants (i baixant) que en el passat va ser capital del regne de Lleó. De fet hi ha molts lleonesos que volen l'autonomia pròpia, independent de Castella.
Segons em van explicar Lleó perd població perquè no tenen indústria. Bàsicament agricultura i bars i restaurants. D'aquests darrers la ciutat n'és plena, i els migdies i vespres gairebé no s'hi cap als locals del centre històric. Ara bé, pels matins, fins passades les 10:00 no veus una ànima pel carrer i la majoria de comerços i bars són tancats.
Lleó i Setmana Santa van molt units. Hi ha molta tradició de confraries i bandes musicals, i milers de persones arriben d'arreu per veure-les passar. Per sort o per desgràcia, la pluja no ha permès enguany que surtin alguns passos.
Els que sí que van poder sortir el dijous de matinada van ser els de la confraria de San Jenarín, un rodamon borratxo que va morir un dijous sant atropellat per un camió de la brossa. Ho fan cada any des de fa molts anys des de la Plaça del Grano, on hores abans de les 0:00 milers de joves vinguts d'arreu fan honor a Jenarín bevent en un gran botellot.
 |
| Plaza Mayor. |
 |
| Parador nacional i antic convent de San Marcos. |
 |
| Muralla romana. |
 |
| Basílica de San Isidro. |
 |
| Plaza de San Isidro. |
 |
| Palau de los Guzmanes, actual Diputació. |
 |
| Plaza del Grano. |
