Records d'infantesa.

 

Avui llegia que es compleixen 200 anys de l'estrena de la 9a Simfonia de Beethoven, a Viena, dirigida pel propi autor quan ja era completament sord.

M'ha vingut a la memòria que l'any 1982, quan cursava 2n d'EGB a l'escola Agustí Bartra, que acabàvem d'estrenar, també vaig estrenar-me com a director d'orquestra de l'orquestra de la meva classe, o de les dues classes de segon potser, que vam fer un gag de la 9a Simfonia al teatre de la parròquia de Ca n'Anglada, suposo que en un festival de final de curs. Jo era Beethoven, el director de l'orquestra, ja sord, dirigint l'orquestra amb la meva batuta, i amb un ajudant que m'anava fent senyals i gestos sense que jo li fes massa cas.

És un dels pocs records que guardo de quan era petit. Un d'aquells que no se m'ha esborrat mai. Què donaria jo per una imatge d'aquell dia!!

Suports indecents.

 

Vaig veure aquesta imatge per les xarxes socials de l'acte de campanya del líder socialista Salvador Illa, rodejat dels principals líders dels dos sindicats majoritaris a l'estat espanyol, UGT i CCOO, sindicats verticals venuts al poder i farcits de panxacontents vividors que no han lluitat una puta merda en sa vida i que han condemnat la classe treballadora a haver de patir unes condicions de vida indignes, i em van entrar unes ganes de cremar coses molt grans. La mare que va parir a aquesta colla de apalancats i paràsits que porten molts anys amb càrrec als respectius sindicats, amb sous indecents i donant suport al govern de torn per tal de mantenir subvencions i quotes de poder. Són una de les pitjors xacres de la lluita de classes i cal fer foc nou per tornar a despertar la classe obrera i recuperar la iniciativa i drets perduts, així com conquerir-ne de nous. Amb aquests en comptes d'avançar retrocedim. I a sobre tenen la barra de posicionar-se públicament a favor del candidat del règim de cara a les eleccions d'aquest proper diumenge. Buf, com em vull la sang!!

Històrica mobilització per la llengua a Palma.

 

Prop de 40.000 persones segons fonts oficials han inundat els carrers de Palma de Mallorca per defensar la llengua catalana dels atacs del govern balear del PP i VOX. Organitzada per l'OCB (Obra Cultural Balear), la manifestació ha arribat fins la Plaça Major de Palma, on el president de l'entitat, Antoni Llabrés, ha exigit a les autoritats públiques el compliment de l'estatut balear de protegir i impulsar la llengua catalana per fer-la ben viva i present en tots els àmbits de la societat.

La dona del sac.

 

Avui han pintat un nou mural a una paret del pati de l'escola on treballo. El grup "La dona del sac" són dos germans bessons gironins que es dediquen a l'animació sociocultural i que han muntat aquest projecte interdisciplinari que intenta conscienciar la canalla en el respecte i la inclusió de la diversitat a través de la música i l'art.

Avui han vingut a Terrassa acompanyats d'una noia muralista a fer-nos un mural inclusiu i cooperatiu, ja que hi han col·laborat un bon grapat d'alumnes de l'escola. 

Espero que els vagi molt bé en el futur perquè els he vist súper trempats i bona gent.

El temassu del dimecres. Manu Chao - "Bongo Bong".

 

Avui el temassu dels dimecres li vull dedicar al Tara que ens va deixar aquest dilluns. El Tara havia estat un heaviorro gran part de la seva joventut, però també va abraçar altres estils musicals allunyats dels riffs de guitarra elèctrica. Un dels seus artistes preferits era Manu Chao, al que havíem vist en directe en més d'una ocasió, al vell Faktoria, a l'efímer Cirko Milagro, o a la sala Salamdra de l'Hospitalet.

La vida és "asina", Tara.

 

Quina gran merda haver-se d'acomiadar d'un amic quan encara no toca. Avui ens ha deixat el Tara, el Francesc Xavier Alcántara Marín, amb tan sols 51 anys, després d'uns mesos de lluita infructuosa entre l'hospital de Terrassa i la Vall d'Hebron. No es podrà dir que no ho has intentat amb totes les teves forces. 

El passat divendres vaig marxar de l'habitació on t'anaves apagant i em vas acomiadar mostrant-me un cor amb les dues mans. Tinc la sensació que va ser el teu comiat final tot i que et vaig dir que tornaria a visitar-te.

La vida no ha estat justa amb tu. Has donat més del que has rebut a canvi. Esperava poder compartir molts més moments amb tu. Molts més esmorzars, dinars i sopars; molts més concerts (de Manu Chao ja prou!); molts més partits de l'USAP; moltes més partides de dòmino; moltes més excursions; en fi, molt més de tot. 

Ha estat un plaer, i una fortuna conèixer-te, amic Tara. Descansa en pau!

Petits genis dels escacs.

 

Aquestes darreres setmanes estic fent un curs de formació d'escacs, telemàtic, per implementar aquest joc a les escoles. El mestre del curs és un jove jugador d'escacs del club Peona i Peó, radicat als Lluïsos de Gràcia, Ferran Cervelló, que va arribar a ser campió d'Espanya sub-16 amb aquest club.

Arrel del curs ha tornat a incrementar-se el meu interès i curiositat per aquest joc, i vaig topar-me per casualitat amb la notícia de la víctòria d'un infant de tant sols 10 anys, l'argentí Faustino Oro, davant del campió del món i rei absolut dels escacs la darrera dècada, Magnus Carlsen, en una partida tipus Blitz, o súper ràpida (1 minut per banda).

És habitual que un gran mestre com Carlsen perdi alguna partida de tant en tant, i més si es tracta de partides ràpides que en juga moltes i no té la mateixa capacitat de concentració. Tanmateix, no deixa de sorprendre que un nen de tant sols 10 anys sigui capaç de derrotar tot un gran mestre. No sé on pot arribar aquest tal Faustino en el món dels escacs. Encara és d'hora per fer pronòstics. Però el que és clar és que ha de ser un nen amb unes facultats i un talent fora del comú. A veure si d'aquí a 10 o 15 anys el veiem competir en els grans campionats escaquístics del món.