El temassu del dimecres. Stevie Wonder - "Master Blaster (Jammin')".

 

Ahir va fer 75 anys que va néixer a Michigan (EEUU) l'Stevie Wonde, cantant, compositor, multiinstrumentista, productor, i activista social. Cec des de la infància, va ser un nen prodigi i ràpidament va començar la seva carrera musical a la mítica discogràfica Motown amb la que va aconseguir el seu primer número 1 amb tant sols 13 anys. 

Ek tema d'avui es va publicar l'any 1980 dins de l'àlbum "Hotter than july", 17è àlbum d'estudi fins aleshores. Posteriorment encara ha enregistrat unes desenes d'àlbums més.

Visita llampec a Perpinyà per veure l'USAP contra l'Stade Français París.

 

El passat dissabte vaig fer un puja-baixa a Perpinyà (dues hores en cotxe) per anar a veure un partit de l'USAP del TOP-14, la lliga professional francesa de rugbi. Els locals s'enfrontaven a un rival directe a manca de quatre jornades per al final de la lliga i era vital la victòria. I així va ser. Després d'un partit força emocionant, la victòria va arribar gràcies a un cop de càstig transformat per Tommaso Allan a cinc minuts per al final de partit (20-18). 

Ara a l'USAP li queden tres partits força complicats, dos a fora i el darrer a casa contra el líder, l'Stade Tolousian. Té un marge de 4 punts amb el darrer classificat, que baixaria directament, i 3 amb el penúltim classificat, que jugaria una promoció per intentar mantenir la categoria.

 

Ni así gana el Madrí!!

 

Ahir es va disputar a l'estadi Lluís Companys el clàssic de lliga que enfrontava el Barça (Catalunya) amb el Real Madrid (Espanya), i que a manca de quatre jornades per al final era la darrera oportunitat per als blancs per aspirar al títol de lliga. Arribaven a 4 punts dels blaugranes i després d'una nova exhibició culer van marxar amb 7 de desavantatge, dient pràcticament adeu a les opcions de títol.

El d'ahir va ser la quarta victòria consecutiva dels de Hansi Flik al R. Madrid, després de les de la supercopa, el partit de lliga de la primera volta al Bernabéu, i la copa del rei de fa un parell de caps de setmana. Un partit que va començar força malament amb els blancs fent dos gols en el primer quart d'hora (el primer de penal, com no), però que el Barça va saber remuntar en uns 30 minuts finals del primer temps d'autèntica rauxa i domini absolut. Podrien haver fet 7 o 8 gols en comptes de 4.

El Madrid va fer un tercer gol a la segona part i va tenir un parell d'ocasions més, tot i que el Barça també va disposar d'algunes bones opcions per ampliar el marcador.

Igual que al partit de copa, l'arbitratge d'ahir va ser un atracament a mà armada dels grossos. Hernández Hernández amb l'ajut inestimable del VAR va tornar a afavorir clarament els blancs i per tant va perjudicar de forma clara els blaugranes. Els dos primers gols del Madrid els hauria d'haver anul·lat per posició de fora de joc d'Mbappé el primer (que acaba en penal), i per falta prèvia de Fran Garcia a Lamine Yamal per trepitjada en el segon. No va voler veure (ni al VAR) un penal CLARÍSSIM per mans de Tchuameni a l'àrea del Madrid, i en canvi va anul·lar un gol de Fermín per mans prèvies involuntàries.

L'escàncol ja de per sí força evident, s'ha fet més gros, si cap, després que es filtressin els àudios de la sala del VAR en l'acció on s'anul·la el darrer gol de Fermín, quan l'àrbitre principal del VAR deixar anar un "menos mal" referint-se a la possibilitat que aquell gol s'acabés anul·lant. Una puta màfia blanca. I tot i així no han pogut amb aquest Barça!! Ni así gana el Madrí!!

I aquest dijous a certificar el títol de lliga a can Perico.

Visca el Barça i visca Catalunya!!!

Habemus Papa, "Lleó XIV": el ianqui Robert Prevost substitueix el Papa Francesc.

 

Ahir, cap a les 18:30 del vespre ens vam assabentar que al Vaticà ja s'havien posat d'acord per designar un nou Papa per substituir el finat Jorge Bergoglio. La fumata blanca a la Plaça Sant Pere del Vaticà anunciava l'imminent anunci públic del cardenal triat com a nou Papa, que va ser un dels que entrava a totes les apostes, el nord-americà Robert Prevost. 

Diuen que serà un Papa progressista que agafarà el relleu reformista del Papa Francesc. Veurem. En tot cas, a mi ni fu ni fa. Ni fred ni calor. Vaja, que se me'n refot bastant tot el que té a veure amb les religions. Ara bé, si com diuen, els Papes tenen gran influència en la geopolítica mundial, doncs millor que no sigui un ultraconservador i que prediqui allà on vagi la pau, la concòrdia, i la justícia social com a mínim.

El temassu del dimecres. Pep Gimeno "Botifarra" i Ahmed - "La Tarara".

 

Un dels pincipals representants de la música d'arrel valenciana és el cantaor Pep Gimeno "Botifarra" que ha fet una gran tasca d'investigació i de recuperació de temes populars valencians. Afortunadament el Pep ens visita sovint per terres del Principat i l'he pogut veure en directe en diverses ocasions.

Fa uns anys va publicar un àlbum, titulat "De banda a banda del Mediterrani" acompanyat de l'artista àrab Ahmed, on incloïen aquest clàssic popular de La Tarara.

País Valencià, país germà.

 

Agres.

Aquest pont de l'1 de maig he baixat a terres valencianes per conèixer la festa de Moros i Crisitians d'Alcoi, i aprofitant el viatge he visitat alguns pobles propers a la capital de l'Alcoià. Pobles com Agres, Bocairent, Onil, Cocentaina, o Xàtiva. Visites llampec ja que eren pocs dies i l'objectiu principal era la festa alcoiana. Han quedat moltes ganes de tornar a visitar el País Valencià. Però amb més dies i amb més calma.

Museu de les nines d'Onil.

 

 

Moros i Cristians d'Onil.

 

Marxa de bandes el primer dia de festes a Alcoi.

Alcoi.

 

Cocentaina.

Cocentaina.

Xàtiva.

Xàtiva.

Vista del castell de Xàtiva.

Moros i Cristians d'Alcoi.

 

Aquest pont de l'1 de maig l'he passat a terres valencianes. Principalment l'objectiu del viatge era veure la festa de Moros i Cristians d'Alcoi, una festa declarada d'Interès Turístic Internacional l'any 1980, i que commemora la batalla de les tropes del cabdil Al-Azraq amb les del rei Jaume I per retenir la ciutat d'Alcoi. Alguns documents daten aquella batalla el 23 d'abril (1276), dia del patró Sant Jordi, tot i que altres documents diuen que s'hauria produït un 5 de maig.

 

En tot cas, d'aquella batalla es continuen fent commemoracions, segons antics documents que ho citen, des de mitjans-finals del segle XVII. I a dia d'avui la festa està més que arrelada amb milers d'alcoians participant de les filaes (les agrupacions que desfilen a les entrades), de les bandes musicals, arquebussers...

 

Vaig comprar "cadireta", quatre dies abans de baixar cap a Alcoi, a Plaça Espanya per al dia de les entrades (la dels cristians pel matí, la dels moros per la tarda). I la vaig encertar de ple, perquè va estar en un sector amb ombreta tot el matí, i amb l'ombreta d'un arbre solitari per la tarda. I en una posició privilegiada per veure entrar a la plaça totes les filaes i els personatges emblemàtics de les entrades.

 

Cada entrada triga al voltant de 4/5 hores per fer tot el recorregut, i segons ens van dir, si no arriben a mig camí (Plaça Espanya) en un horari establert, penalitzen als capitans de les tropes amb una multa econòmica. 

Una festa popular que no us podeu perdre. D'aquelles que cal veure ni que sigui una vegada a la vida!

 

Sant Jordiet entrant a cavall.

Primera dona alfereç de la història dels Moros i Cristians d'Alcoi.