Crònica d'una setmana de carnaval.

Ahir vaig posar fi a la meva particular setmana blanca-negra-groga-vermella d'excesos (gastronòmics, alcohòlics, econòmics, físics, etc.), de viatges, i de "formació". Han estat 7 dies viscuts amb molta intensitat i emoció, i que quedaran gravats en la memòria un bon temps (no dic per sempre, ja que la meva memòria va esborrant records aleatòriament amb el pas del temps).

Començant pel principi, tot va començar de la millor manera el dissabte passat al matí, que em vaig despertar en perfectes condicions i vaig anar a la piscina a fer una mica de salut. Aquesta mitja hora de natació ha estat tot l'exercici físic dels darrers set dies. A partir d'aquí ve la relaxació i l'excés... Comença a casa del Ruben, en una trobada-dinar amb "mikro-punkys" que va començar amb pica-pica, vinet i carn a la brassa, i va acabar amb xarrups de "Chartreusse", "Mezcal" i no recordo si algun més... La següent parada va ser el local de Minyons on vam veure el partit Barça-Saragossa i va caure alguna cerveseta. I en acabat a sopar al "Galaxia" (bar de tapes del barri de Pere Parres que recomano a qui agrada de menjar molt i pagar poc) i cap al recinte firal al ball de màscares.

Diumenge, amb una ressaca de mil dimonis i amb evidents llacunes i forats negres del que havia fet la nit anterior, vaig marxar cap a Cádiz amb l'Ito i el Depor, a viure un dels Carnavals més coneguts i populars que es coneixen.

Vem arribar al vespre a Cádiz, ens vam instal·lar a un hostel de motxil·leros i vam sortir al carrer a viure la festa. Per sort, poc a poc, vaig anar recuperant la salut i les ganes de festa, i vaig començar a gaudir dels espectacles de carrer que se succeïen per tot arreu. Des de les populars "Chirigotas", als "Romanceros", els "Coros", o les "Comparsas" entre altres, hi ha una gran varietat d'"Agrupaciones" que fan del Carnaval de Cádiz, un esdeveniment únic i de gran interès cultural i artístic.

Si tenim en compte que a Cádiz hi viuen prop de 130.000 habitants, i només de "Chirigotas" se'n compten unes 230 (entre legals i ilegals), el que suposa uns 2.500-2.800 chirigoteros, més tota la gent que participa en la resta d'agrupacions, vol dir que un gran percentatge de la població participa activament de la festa. I no només els homes adults, sinó que hi ha agrupacions infantils, juvenils, de dones, mixtes fins i tot... Vaja, digne d'admirar.

Un altre aspecte a destacar és l'ambient de festa al carrer que es viu durant el carnaval. Els carrers cèntrics de Cádiz s'omplen a vessar de gent, per gaudir dels espectacles oficials i no oficials, i per prendre unes copes tot fent-la petar. El "botellón" és un altre signe identitari de la zona i hi ha multiples comerços que el promouen oferint "lots" en oferta per a butxaques poc plenes: ampolla de wisky, dues bosses de gel, i coca-cola de 2 litres per 20 euros, per exemple. Després es fa difícil passar entre la gentada, l'estretor d'alguns carrers i la gran quantitat de bosses, ampolles, llaunes i demés que s'acumula pel terra.

Un punt dèbil, al meu parer, de la festa, és que a part de les actuacions de les diverses agrupacions pels diversos escenaris i carrers, no hi ha música enlloc més, a part de les carpes de fi de festa. Els bars i penyes vàries, solament serveixen menjar i beure, però no hi ha cap mena de música de fons per animar l'ambient. Així que vas passejant pels carrers i trobes multituds de gent al mig del carrer xerrant, bebent i poca cosa més.

Coro de Cádiz

Comparsa

Per continuar la festa un cop acabades les actuacions de les diverses agrupacions, quedaven les dues carpes instalades per l'ajuntament a banda i banda de la bahia, amb música discotequera fins a altes hores. En aquest espai vam acabar les nits ballant i/o bebent al ritme dels classics del moment. És més, jo diria que cada dia es repetien les mateixes cançons i en similar ordre. Fins i tot vaig poder escoltar música catalana: Estopa, El Último de la Fila, Antonio Orozco... tot molt català, jeje.

Després de deixar Cádiz i d'acomiadar-nos del Depor, em vaig quedar amb l'Ito un parell de dies per Sevilla. Tot i el temps plujós que hem tingut, haig de dir que Sevilla és una ciutat encantadora. Edificis majestuosos, una catedral descomunal, una Giralda altíssima, uns carrerons encantadors, jardins per tot arreu... vaja, una delicia per passejar, mirar, veure, beure, menjar...

Giralda de Sevilla

Un fet curiós d'aquesta ciutat és l'estretor d'alguns dels carrers per on han de passar vianants i cotxes. Hi ha voreres que no tenen ni vint centímetres d'amplada i s'ha d'anar amb compte de no patinar quan el terra és moll per si ve un cotxe pel darrera.

També és curiós la gran quantitat d'imatges religioses que es veuen a les parets dels edificis. A part de la gran quantitat d'esglésies, convents, claustres, catedrals, etc., la gent decora les seves cases amb alguna imatge religiosa a la façana, com una verge, un sant, o un Crist (vaja un no, el que hi va haver).

vista des de dalt de la Giralda

A Sevilla no es viu el carnaval amb la intesitat que es viu a Cádiz, però també els encanta la festa i la bona vida. Ho vam comprovar en els diferents àpats que vam fer a la ciutat del Nervión: "tapita" per aquí, "tapita" per allà, vinito per aquí, canyita per allà... Ara ja comencen a preparar-se per la Setmana Santa que en aquesta ciutat es viu amb especial devoció. I poc després, la Feria d'Abril, que enguany celebraran al maig, i que allarga la festa uns quants dies més. Una noia catalana que estudiava allà ens va dir que a la universitat els havien dit que no calia que tornessin després de Setmana Santa, que ja es retrobarien després de la Feria.

Us deixo també un vídeo que vaig gravar en un espai de cultura flamenca bastant alternatiu que vam descobrir anomenat "El Corralón de Castellar" (al carrer del mateix nom). Gori a la guitarra i Carmen al cante. Molt emotiu i molt autèntic.

Bé, i així va acabar el meu periple carnavalesc-andalús de la setmana blanca. Entre coplas, tangos i bulerías,  montaditos, cañas i vinitos... una bona experiència a repetir, si és possible. Us ho recomano amb fervor.