Aquest migdia quan m'he aixecat del llit i he posat la tele, m'ha entrat una mena d'eufòria estomacal, a l'escoltar que en Pere Navarro serà el nou lider dels socialistes catalans. Ha estat triat com a nou Secretari General del PSC per àmplia majoria (545 vots enfront dels 187 de Joan Ignasi Elena) i en el seu discurs s'ha mostrat com el garant de la regeneració que necessita el seu partit, i partidari de sumar amb tots els sectors del socialisme català i dels diferents territoris.
Vaja, que ja veurem quan trigaran l'Elena i el Ros a desmarcar-se d'aquest "nou" projecte liderat per un candidat que ha tingut l'avantatge de ser un polític difícil d'etiquetar, ja que fins avui, no s'ha significat gaire en la política nacional. No sabem del cert si és més catalanista que espanyolista, si és més socialdemòcrata que neoliberal, o si és més amic d'Iceta, Montilla i Corbatxo, o de la Tura, el Maragall i el Castells.
El poble català, mentrestant, frisa amb la possibilitat de veure una autèntica regeneració socialista, que passa de fet, per aconseguir vèncer els estrets lligams que els lliguen als seus caps, és a dir, al PSOE, i que els està fent perdre vots a Catalunya a dojo. Esperem que el bo de Navarro (dic bo perquè en els anys d'alcalde de Terrassa no se li saben grans pollastres ni corrupteles) sigui capaç de plantar cara a Madrid, i pensar en el poble català, que falta ens fa.
Apa, me'n vaig cap a la plaça de l'aigua a celebrar la bona nova amb els meus veïns i conciutadans terrassencs, que han sortit a omplir els carrers després de la gran notícia. No sé si agafar l'estelada, la senyera o la bandera del Barça...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada