Després d'observar les manifestacions i protestes estudiantils que han causat les carregues policials a València, estic començant a pensar que la repressió i la censura són elements molt favorables al desenvolupament del cervell, o si més no del desvetllament del pensament. Els cervells acomodats i ganduls de molts joves han estat sacsejats i activats per les porres dels policies, i potser ara alguns es donaran compte de la seva situació real en aquesta societat, i en l'importància del pensament/raonament/sentit crític per no ser unes víctimes més del poder.
Penso que el jovent de fa trenta, quaranta o cinquanta anys tenien molts motius per fer servir la matèria gris de dins del coco. Hi havia tantes coses a canviar i tantes coses a parlar, pensar, discutir, llegir, rumiar... A banda que tenien moltes més hores d'avorriment sortint de l'institut o la facultat, no com els joves d'avui en dia que quan surten de l'estudi els manca temps pel facebook, la tele, la playstation, internet, l'I-Pad, l'I-Phone, etc., etc. Crec que és molt més difícil pensar en la revolució si es tenen tots aquests divertiments a prop.
Diuen que els joves d'avui en dia no estan tan compromesos com els d'abans i que no s'impliquen en res. Potser és cert que ara costa més trobar motius per implicar-se en alguna cosa, amb l'estat de benestar que han aconseguit o que han tingut fins ara, però qui sap si en un futur no molt llunya, si les coses continuen evolucionant com en els darrers anys (crisi, atur, corrupció, desnonaments...), el jovent tornarà a fer servir el cervell i despertaran d'aquest estat de letargia en que els hem deixat.
Així doncs, és cert allò de que la societat capitalista o de consum, s'encarrega de congelar els cervells? De fer-nos submissos i sotmesos? En quina mesura hi col·laborem els professionals de l'educació en aquest procés?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada