Per demà hi ha convocada una vaga general estatal contra la nova reforma laboral del PP. Aquesta vegada he decidit no secundar-la, tot i que aniré a Barcelona a manifestar-me i a expressar la meva ràbia absoluta i la meva indignació amb aquesta reforma, que més que una proposta per crear ocupació, sembla una proposta facilitadora d'acomiadaments. Què volen doncs, incentivar l'ocupació o incentivar l'acomiadament?
Aquesta vegada no faré la vaga per diverses raons: En primer lloc, porto unes cinc jornades de vaga en els darrers tres anys (contra la LEC, contra la política educativa del govern català, contra les retallades...) que no han servit per res en absolut; fer vaga a l'escola no té cap repercussió directa (més enllà del que deixen d'aprendre els alumnes en un dia, és a dir, insignificant). Amb els serveis mínims que ens imposen, tots els alumnes poden acudir a l'escola, així que fer o no fer vaga no implica cap molèstia al sistema. Més aviat un favor, ja que s'estalvien una bona pasta en salaris; a la meva escola, cap dels deu mestres de la plantilla volen fer la vaga. No seré jo el "pardillo" de torn que la faci; cada jornada de vaga tinc més clar que aquesta eina de pressió no té cap repercussió pel que fa als objectius que cerca. O inventem nous mecanismes de pressió, o muntem una vaga indefinida d'una puta vegada; els grans sindicats espanyols em tenen una mica fart. No em representen. Espero que surti aviat un gran sindicat que defensi els interessos dels treballadors catalans i del nostre país per sobre de tot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada