"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 20 de maig del 2012

Rèplica a l'Epi.


Escric aquestes ratlles contestant l’artícle del company dels Minyons, l’Epi, on es lamentava de l’escassa presència de "no-catalanistes"  dins la nostra colla.

En primer lloc, t’he de dir, amic Epi, que el prefil sociològic de tot col·lectiu no es decideix, sinó que el decideixen les persones que volen formar part d’aquell grup. Si els Minyons l’integren més catalanistes que no-catalanistes es deu, fonamentalment, al fet que hi ha més catalanistes interessats a fer castells que no pas no-catalanistes. També és cert que normalment, són els propis membres de la colla els que aconsegueixen portar a nous membres (amics, coneguts, familiars...) i és lògic pensar que aquests tinguin certes afinitats (ideològiques, nacionals, culturals...).

Per posar un exemple, si jo haig de portar a algun amic o familiar a la colla, el més normal o probable serà que sigui algú del meu entorn, i actualment, aquest està format pel tipus de gent que tu anomenes catalanistes que han nascut en un ambient afavoridor de la seva incorporació a les expressions nacionals de la cultura.

Crec que per fer l’anàlisi sociològic de la colla, cal tenir molt present quina és l’activitat que portem a terme, i on es realitza aquesta activitat. No oblidem que fem castells (expressió cultural cent per cent catalana), i que som una colla del centre de la ciutat (on sociològicament, el 90% de la població és catalana o s’hi ha convertit). Si féssim sevillanes i estiguéssim al barri de Montserrat, els potencials membres segurament serien immigrants espanyols (andalusos o extremenys en la seva majoria). Si analitzes altres grups de cultura popular catalana que estan ubicats en zones perifèriques de la ciutat, te n’adonaràs que la seva composició sociològica és notablement diferent de la dels Minyons (per exemple, els diables de Sant Llorenç, els de La Maurina, Can Boada...)

Tanmateix, els Minyons som una de les entitats de cultura popular del centre de la ciutat on la composició sociològica és més variada. Tenim molts catalans de soca-rel, és cert, però també tenim un bon grapat de xarnegos catalanistes, xarnegos ni catalanistes ni espanyolistes, castellanoparlants, i nouvinguts d’altres països com Marroc, Senegal, Uruguai... Si vols, fixa’t enguany per la Festa Major de Terrassa quan actuïn altres grups de cultura popular del centre de la ciutat, i t’adonaràs que les proporcions de diversitat són molt menors. Els Bastoners, els Capgrossos, els Gegants, l’Esbart, les sardanes, etc., compten amb percentatges residuals de “no-catalans” a les seves files.

Potser no t’hi has fixat gaire, però crec que la diversitat a Minyons, en comparació amb altres col·lectius, no és gens desdenyable. I potser molts dels que tu consideres “catalanistes” s’hi han convertit després d’entrar a la colla. També és possible que sigui més fàcil aguantar molts anys a la colla com més gran és el sentiment nacional, degut al que representen els castells. Tanmateix, et podria anomenar un bon grapat de Minyons d’aquests que tu exemplifiques amb la Cate, és a dir, ¿persones amb cultura familiar espanyola que assumeixen la catalana com a pròpia?: Mai, Tara, Juanan, Machote, Héctor, Iván, Moron, Albert Ortíz, Depor, Gaby, Cèlia, Zambrana, Álvaro, Rafa Marañon, Rafa, Juanito, Jessy, Cristi, Jose Antonio, Sergio, Chochito, Jaime, Lucía, Raquel, Nerea, el dels formatges i les seves filles, Jessica Delgado, Sonia García, Eli, Bilal, Moha, Pape, Txals, Miki, i etc., etc.

És possible que aquells que no tenen cap intenció d’assumir la cultura catalana com a pròpia durin poc temps a la colla. O també pot ser que aguantin un grapat d’anys a la colla malgrat el que representan els castells, per tal de satisfer les seves necessitats (sexuals, socials, de reconeixement...)

4 comentaris:

  1. Això de llegir en diagonal pot desencadenar algun dia la tercera guerra mundial. Tot el teu escrit parteix d’una conclusió que de cap de les maneres es pot extreure del meu escrit si no és per una voluntat de manipular-lo (cosa que descarto) o perquè no s’ha entès.

    Comences dient que jo em queixo de l’escassa presència de “no-catalanistes” i a partir d’aquí articules tot el que et passa pel cap. Molt bonic si no fos perquè jo no em queixo d’això ni tinc cap intenció de fer-ho.

    Dic, que és molt diferent, que trobo massa gran el pes de persones que pel seu entorn ja són proclius a incorporar-se a una activitat com els castells, que és més difícil, però crec que seria positiu, incorporar en major número a castellers i castelleres que tenen més difícils identificar-se amb una activitat tan marcadament catalana, entre d’altres coses perquè considero que això seria bo des del punt de vista social i, en conseqüència, seria bo pel país.

    És cert que ja tenim a gent sense arrels catalanes que a la immensa majoria podríem qualificar de catalanistes (crec trobar-me entre elles, això sí mai m’ha donat per anar preguntant-lo) però m’agradaria que fossin més, sentint-ho molt no em serveix de consol que altres entitats ho portin pitjor.

    Això i no cap altra cosa és el que posava el meu escrit, si vols ara t’ho llegeixes línia per línea, torno a dir que això de les lectures en diagonal ens acabarà fent molt de mal.

    Epi

    ResponElimina
  2. Epi,

    Intento no llegir en diagonal, i espero que tu facis el mateix amb els meus comentaris... en tot cas, quan s'han de fer mal·labarismes literaris per definir conceptes com "no-catalanistes", "Cates", "xarnegos" (molt interessant l'article del Negre referent a aquest terme), sempre pot portar a certa confusió...

    Tal i com estava escrit el teu article donava la sensació que et "queixaves" (lamentaves, trobaves desproporcionat...) del poc pes del sector "Cates", d'origen de cultura no-catalana (digue's-li com vulguis) dins la colla. I he intentat argumentar-te els possibles perquès d'aquest fet. Sovint la terminologia ens juga males passades...

    Esclar, a mi també m'agradaria que molta més gent volgués entrar a la colla, ja siguin del centre, de La Maurina o de Nador. El que he mirat de raonar és que el fet identitari (nacional) de tota cultura, i dels castells com a fet cultural català, implica que ens vingui més gent identificada amb "lo català" que no pas els que tu anomenaves "no catalanistes", o que no han nascut en un ambient afavoridor de la seva incorporació a les expressions nacionals de la cultura. Això és un fet irrefutable, encara que a tu et sembli que dic coses que em passen pel cap sense cap fonament.

    Així doncs, el teu (lament?) en veu alta, no passa d'això mateix, d'un lament, ja que la realitat és la que és, i si no l'hem pogut canviar en 33 anys de Minyons, ni en prop de quaranta anys de recuperació de l'identitat catalana i de la cultura catalana, no crec que la puguem canviar ara per molta il·lusió que et faci. I si la realitat sociològica de la cultura popular i tradicional a Terrassa no et serveix d'argument, doncs que vols que et digui... A mi també m'agradaria que els Minyons tinguessin els poder dels verds, però Terrassa és Terrassa i Vilafranca Vilafranca, per molt que em lamenti i cregui que als Minyons ens haurien d'ajudar més les institucions, els empresaris, i la comarca sencera.

    I si la realitat sociològica de la cultura popular a Terrassa no et serveix, fixa't en la composició de la gran majoria de colles castelleres d'arreu. O tampoc et serveix aquesta dada? No és cap consol, és una realitat objectiva molt, però que molt, difícil de canviar. I que consti que m'encantaria que moltes més "Cates" acabessin a Minyons i acabessin assumint la cultura (i la llengua) catalana com a pròpia!


    Risto

    ResponElimina
  3. Risto, t'he de dir que com a membre de la colla que soc, (d'origens andalussos, per tant no catalanistes, encara que si que ho soc) m' ha decebut i molt: NO M'HAS POSAT A LA LLISTA.
    BUBU

    ResponElimina
  4. Perdona Quillo, pero no vorverá a pazar! Coi, si al final resultarà que sou majoria!!!

    Risto

    ResponElimina