"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 3 d’octubre del 2012

El "temazo" del dimecres. Manu Chao - "Me llaman calle".


Avui torna Manu Chao al Faktoria d'Arts de Terrassa. Aquest cop amb una banda de quatre músics (ell a la guitarra, un altre guitarrista, baix i bateria) per fer el mateix repertori que porta fent els darrers quatre o cinc anys. He pillat entrada perquè tampoc tenia res millor a fer i pel preu que les venen (10 euros), val la pena anar de concert, i mai se sap quines sorpreses ens pot deparar la vetllada. L'última vegada a La Salamandra de l'Hospitalet van aparèixer a última hora el Joan Garriga de La Troba de Kung-Fu i el cantant de Color Humano...

La veritat es que fa dies que em va passar la falera "Manu Chao" i ja vaig saciar tota la il·lusió dels seus directes, quan aquests eren un autèntic vendaval sonor i festiu, amb secció de vents, acordió, teclat, i percussions vàries. Aquells mítics concerts de finals dels noranta al vell Faktoria amb la sala plena a vessar, una calor asfixiants, suors a dojo, i concerts de prop de tres hores. No sé, potser és que m'estic fent gran, però pel meu gust, l'actual Manu comença a repetir-se una mica i ja no porta la festassa que abans duia.

Ara, tot i així, encara li he de reconèixer la fermesa d'uns principis professionals i artístics, que el porten a petites sales d'arreu a preus realment populars. És a dir, per tot el poble. No com d'altres pretesament d'esquerres que no tenen cap inconvenient en fer pagar més de 80 euros per una entrada als seus espectacles.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada