"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 24 de febrer del 2013

Molta samarreta i poca metralleta!

Guanyar guerres no guanyarem, però... i el goig que fem!!!

Us heu adonat que des que les lluites socials es fan amb samarretes i pancartes, no n'hi ha cap ni una que es guanyi? Quan temps portem els treballadors de l'ensenyament, els de la sanitat, els dels serveis socials, etc. lluitant contra les retallades i contra les males polítiques? I que hem aconseguit? Quan temps porten la gent de la PAH lluitant contra la xacra dels desnonaments? I què han aconseguit, més enllà de prop d'un milió i mig de signatures perquè els polítics es dignin a acceptar debatre aquest drama social al Congrés dels diputats? Quants desnonaments s'han executat ja? Quanta gent s'ha quedat sense feina, sense casa, i amb un deute que no podran pagar en sa vida?

Em pregunto com hagués anat la revolució francesa si en comptes de fer passar per la forca a uns quants nobles aprofitats, la gent s'hagués conformat amb protestar al carrer amb samarretes amb eslògans diversos (ja m'imagino algun eslògan afrancesat: "Il n'hi ha pas plus de pain pour tant xouriç" o "un bateaut, deux bateauts, aristocrat il qui non bateaut"...). O què seria de Rusia, si les revoltes ciutadanes contra el règim tsarista s'haguessin quedat en simples manifestacions pacífiques amb samarretes (jerseis segurament en el cas rus) tuti-colori? Potser els russos encara tindrien monarquia com els espanyols?

No sé què seria avui en dia d'Algèria, Cuba, Vietnam, Irlanda, etc., si alguns dels seus habitants no haguessin decidit un dia canviar la situació que patien revoltant-se contra el poder establert. Malauradament per als que governaven aleshores, els revoltats no es van conformar amb cridar consignes feridores i acusadores, i van anar una mica més enllà en les seves reclamacions...

Em temo que la revolució de les samarretes no ens portarà un gran canvi del sistema. Potser ens aniria millor si ens organitzéssim de veritat (avui en dia amb les noves tecnologies de la comunicació, això hauria de ser relativament senzill) i decidíssim actuar globalment, com a massa amb capacitat d'alterar el sistema que no funciona. Com? Doncs no ho sé. Proposo boicots al consum a gran escala; pressió ciutadana angoixant contra els corruptes ("patrulles ciutadanes anticorrupció"); boicot a les grans empreses per fer-les entendre que els consumidors tenim un gran poder; justícia popular (del tipus "ull per ull" per exemple?) en front les injustícies de la "justícia" legal...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada