"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 13 d’agost de 2014

Nicaragua - Dia 23 - Estelí. El ¨temazo¨del dimecres. Kortatu - ¨Nicaragua Sandinista¨.




 Fulles de tabac curant-se.
Avui ha estat un dia de bastanta activitat, si més no, en contrast amb la escassa activitat que vaig tenir ahir. Pel matí m´he arribat fins al mercat on he tingut una animada conversa amb un grupet de gent, borratxos la meitat, al voltant del món del futbol, del Barça i del Madrid, i l'afició que senten aquí pel futbol en general i per la lliga espanyola en particular. Cap al final de la conversa un dels que bevia m´ha demanat 20 córdobas per més licor, però no he volgut col·laborar en la seva addició amb l'excusa que havia d'agafar un taxi.

Fulles llestes per fer el puro.
Més tard m´he arribat a una fàbrica de puros artesanal, i m'han deixat entrar sense cap problema i fins i tot m'han fet una completa visita guiada sense demanar-me ni un córdoba. He passat per tots els processos des que arriben les fulles de tabac dels camps, la deixen curar 7 o 8 mesos, i la preparen per produir els puros. He conegut les diverses varietats de la zona, i les diverses qualitats de les fulles (grans o petites, millor o pitjor textura...).

Humitejant les fulles per fer la capa exterior del puro.
També he pogut passejar-me per on els treballadors fabricaven els puros un a un, amb una depurada tècnica i un art inimitable. Puros més prims o més gruixuts, més llargs o més curts, més clars o més foscos, amb dues o tres, o quatre fulles de diferents espècies, etc. 

Puro extrallarg, especial pels turcs.
Segons m´han informat, actualment Nicaragua ocupa el tercer lloc en quant a producció mundial, just darrera de Cuba i la República Dominicana. Pel que fa a preu, es continua valorant més el cubà, però el nicaragüenc li està menjant mercat. Evidentment, la major part de la producció nacional de puros se'n va a l'estranger (EEUU, Anglaterra, Mèxic, Turquia, Espanya, nord d'europa...). 

Premsant els puros en aquests motlles de fusta.
Després de la fàbrica de tabac, he decidit llogar una bici i anar-me'n d'excursió fins a una cascada a uns 10 quilòmetres de la ciutat. La ruta et duia per una pista plena de pedres i sotracs, i quan encara em quedaven com 2 quilòmetres per arribar he punxat la roda del darrera. He decidit que ja que havia arribat fins allà, no podia marxar sense veure la cascada, i he decidit continuar tot xino-xano arrossegant la bici, amb l'esperança de trobar algú pel camí que pogués arreglar-la. I un home que m'he trobat, pagès de la zona, i que tampoc he acabat d'entendre, m'ha acompanyat fins al lloc on anava i un mica de pega de sabates per intentar posar-li un pegat.

La roda punxada... a mig camí!
Efectivament a la casa on et cobraven per entrar a la cascada, el propietari m'ha dit que tenia pegats i que ja miraria d'arreglar-la per quan hagués tornat de la cascada. La cascada encara estava a uns 800 metres d'on havia deixat la bici amb un desnivell considerable. L'esforç ha valgut la pena ja que en arribar m'he trobat una vista esplèndida i un gorg magnífic per fer un refrescant bany. Al tornar la bici estava reparada (o no) i l'home no m'ha volgut cobrar ni un duro per la feina, tot i que li he donat 30 cordobas perquè li comprés qualsevol llaminadura al fill petit. Doncs bé, la roda no m´ha durat ni 100 metres inflada... arreglada? Ni idea. Vull creure que sí però que el pneumàtic o la càmara estaven ja a les últimes.

La cascada de La Estazuela.
Per sort, quan solament portava caminats uns 300 metres més amb la bici al costat, ha passat una ranxera 4x4 i l'he aturat per demanar-li si em podia acompanyar a Estelí. Casualment era un paio de Saragossa que anava amb un grupet de ¨nicas¨, entre aquests la seva xicota. A l'arribar de tornada a l'hotel on l'havia llogat he demanat que em retornessin els calès pels danys i perjudicis causats, i aixì ha estat, afortunadament. No per la quantia, si no pel mal moment que m'han fet passar.

Més tard, m´he trobat amb la tal Lourdes, una professora universitària ja jubilada que va iniciar un projecte educatiu aquí a Estelì farà ja cinc o sis anys que s'anomena ¨Vinculos¨. Ara s'estan arreglant una casa per fer-la servir d'espai de joc i trobada, centre de recursos pedagògic, i hotel alhora per finansar el projecte.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada