"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 6 de març de 2016

Jaume Cela & Juli Palou: "Capgirem el currículum".


(Article de Jaume Cela i Juli Palou pel suplement Criatures del diari Ara).

Proposem moure’ns en direcció contrària. Què succeiria si, en comptes de pensar què hem d’ensenyar perquè siguin més savis, penséssim com podem actuar per evitar l’estupidesa? Ens sembla que pot ser una proposta estimulant i sabem de quina manera es pot promoure. S’anomena punt de vista. En aquest sentit no estem sols, perquè avui molts estudiosos de les coses de l’aula apunten la necessitat de crear espais discursius que ajudin a posar en joc els diferents punts de vista.

Des de fa molts segles que la vista està íntimament lligada al coneixement. Plotí ja ens va aclarir que l’ull ens permet veure el sol, perquè ell mateix és un petit sol que ens il·lumina pel que fa a les idees que tenim sobre el món. El problema sorgeix quan aquestes idees són limitades o ens limiten. Són limitades si només ens deixen veure el món pel forat del pany. Ens limiten quan no ens deixen mirar cap a altres direccions, com exemplifica aquella anècdota dels dos amics que anaven d’excursió; a un li va caure una pedra grossa al cap, i el seu amic, gran afeccionat a la mineralogia, se li va acostar proferint una gran exclamació: “Granit!”

Foragitem l’estupidesa 

L’estupidesa consisteix a portar-ho tot cap al punt de vista propi. L’única manera de sortir-ne és multiplicar els punts de vista; això no vol dir veure-ho tot com ho veuen els altres, sinó tenir la capacitat de considerar noves perspectives i valorar fins a quin punt modifiquen la pròpia. L’estúpid és aquell que és incapaç de fer aquesta operació i, en conseqüència, es converteix en l’únic centre de referència de tots els judicis que emet. Les persones estretes de judici són les que més acostumen a criticar els altres, perquè només els veuen pel seu forat del pany.

Un currículum capgirat, més atent a evitar l’estupidesa que a precisar què s’ha d’aprendre, estem segurs que incomodaria molts docents, sobretot per dues raons. La primera: exigiria obrir finestres i portes per conduir la mirada més enllà del forat del pany que sovint representen els llibres de text i les programacions massa tancades. La segona: haurien d’avaluar tenint en compte el context en el qual viu i creix cada alumne, perquè en cas contrari farien com aquell excursionista que només va exclamar “granit” davant la clepsa migpartida del seu company.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada