Se'n va el 2017, l'any que els catalans recordarem per sempre més com l'any que vam començar a plantar cara (literalment) a l'estat espanyol, que se'ns ha mostrat amb la seva autèntica cara antidemocràtica, catalanòfoba i violenta. La lluita continua (amb conciutadans, injustament i trista, presos, o a l'exili), i sabem que les armes de l'estat són poderoses, però també sabem que res podran contra un poble unit, alegre i combatiu. Ho aconseguirem!
Pel que a mi respecta, aquest 2017 ha estat un any satisfactori en línies generals. Malgrat la tensió del moment, he de reconèixer que estic més excitat (políticament) que un adolescent a la piscina del càmping, i que deleixo per saber quins esdeveniments polítics ens ofereix el 2018. Pel que fa a la feina, continuo treballant a Terrassa, que és un què, i fent allò que més m'agrada, l'especialitat d'educació física, i en un ambient força relaxat, així que poc més puc demanar. laboralment parlant.
Enguany he pogut continuar viatjant, i he sumat nous llocs i noves persones al meu compte corrent. Perú i República Dominicana, on em trobo en aquests moments aprofitant l'aturada hivernal han estat els desplaçaments més llunyans, però no he deixat tampoc de moure'm pel territori i més enllà. Per al record queda el viatge llampec en cotxe a Brussel·les per a la manifestació del 7 de desembre. Molt bèstia! I la setmana santa per Castella, visitant llocs com Zamora, Valladolid, Salamanca...
Pel que fa a la pràctica esportiva, el canvi en l'horari laboral ha fet que deixi una mica apartada les bicis (BTT i carretera) de moment, i m'he centrat més en la piscina i les passejades a la muntanya o per Terrassa. El gimnàs del Q-Sport el visito poc perquè em fa bastanta mandra. Ara bé, la zona de l'Spa sí que la conec bé! ;-)
Pel que fa als castells, enguany no ha estat un any especialment reeixit per als Minyons, però bé, anem fent. Com que ja forma part de la família, doncs saps que passi el que passi allà hi seré, i també hem tingut algun dia de joia tanmateix. I he acabat l'any d'una manera insospitada, pujant novament al tronc d'un castell, a Vilafranca del Penedès, meca dels castells, amb motiu del castell intercasteller per a la llibertat dels presos.
Pel que fa a les aficions, he llegit menys llibres que mai segurament. He llegit molt, però pocs llibres, degut en part a l'interès màxim que he tingut en els temes del país. El cine no recordo haver-lo trepitjat més enllà d'alguna peli al Perú, i el teatre tres o quatre cops a Terrassa. Concerts un munt com de costum. Per recordar, especialment, el comiat del Raimon al Palau de la Música, i també, per emotiu i extraordinari, la trobada de artistes folc al Tradicionàrius a finals de novembre.
Bé, i totes les trobades amb amics, familiars, coneguts i nous coneguts, al voltant d'una taula, al carrer, o fent la cerveseta, o el cafè o el que sigui, que potser per ben acostumats valorem menys, però que necessitem com l'aire que respirem. Malgrat també va bé de tant en tant desconnectar de tothom i aïllar-se una mica. Per salut mental.
Apa, ja he deixat anar el rotllo. Bona entrada d'any i fins aviat!
M'ha agradat llegir el teu resum de l'any perquè és molt semblant als que faig jo! No, no m'ha agradat per això justament, vull dir que jo els faig així perquè és com penso que s'han de fer, si és que es vol, i això em permet fer un 'overview' del teu any, per adonar-me que força coses ja les sabia, i això vol dir que ja deu fer un anyet que et segueixo. Un any amb una mica de tot, com sempre, amb viatges interessants, amb altibaixos castellers i amb una gran importància de l'actualitat política. Però et diré que jo estic una mica destrempat, és clar que no és moment per abaixar els braços, però em cansa una mica tot, i més quan llegeixo certs comentaris d'alguna gent a la que ja li va bé que continuem eternament amb aquesta pugna, que viuen del procés. Aquests impresentables em roben l'energia.
ResponEliminaT'he de reconèixer que havia llegit el teu post de resum abans de fer el meu. Crec que algun any ja n'havia fet de balanços de l'any, però no et sabria dir si segueixo un estil o va com va...
ResponEliminaDel que dius del cansament, està clar que la cosa va per llarg. No crec que siguen independents a curt termini, però no podem defallir. L'Estat empra armes molt poderoses i actualment té a quatre presos polítics, i això és molt dur, i molt indignant. Ja no hi ha volta enrera. No sé quant durarà, però crec que tard o d'hora hi arribarem.
Salut i bon 2018.