"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 7 d’agost de 2017

Perú dia 15: Marxant de Cusco cap a Puno (Titicaca).

Tradicional picoteo a la dreta i un ceviche de peix a l'esquerra.
Avui és un dia de transició ja que aquest vespre marxo en un bus nocturn (22 h. / 80 soles) de Cusco camí a Puno, a l'entrada del llac Titicaca. Així que abans que em fotin fora de l'habitació de l'allotjament on paro (Hospedaje Pumacurco, 30 soles/nit en habitació amb bany privat), aprofito per escriure l'entrada d'avui. Ja que no crec que vegi o faci gaire res de novedós, us vull comentar algunes coses que he vist o escoltat de les costums locals.

Per exemple, els xiulets: hi ha un bon grapat de treballadors de l'administració local suposo, que es dediquen a controlar el transit a toc de xiulet. Estan als principals carrers del centre i quan veuen que un cotxe para en un lloc que pot destorbar, immediatament ja estan fent sonar el xiulet perquè es mogui. També hi ha xiuladors en llocs turístics per evitar que els venedors ambulants assaltin als turistes. Quan veuen a algú amb material per vendre que s'acosta als turistes xiulet que et va.

Per exemple els clàxons: primerament els taxistes que per atreure als clients fan sonar el clàxon quan et veuen parat al carrer o quan s'apropen a tu encara que caminis. És la manera de cridar l'atenció i de demanar si vols que et portin. La resta dels conductors també són molt proclius al toc de clàxon cada cop que es veuen aturats en una congestió, o quan veuen que el cotxe que tenen al davant para per qualsevol motiu.

Per exemple els coets i traques: cada dia, cada, pots sentir tronades de coets o de traques per arreu de la ciutat. Cada dia hi ha algun barri, o alguna família que celebra una festa en honor a un sant, sense necessitat que caigui en el dia concret de tal sant o santa. I des de ben d'hora al matí poden estar amb la festa... La cosa comença normalment amb una missa i després mengen i s'emborratxen com si no hi hagués demà. 

Per exemple el treball infantil: és habitual que infants se t'apropin a vendre't qualsevol cosa a qualsevol hora. No crec que el fet que actualment els mestres estiguin en vaga, sigui un causant d'aquesta situació. Més aviat crec que és una qüestió normalitzada.

Per exemple els massatges: he viatjat bastant pel món i he tingut el plaer de rebre massatges a uns quants països. Puc assegurar que el nivell dels massatges al Perú deixa bastant que desitjar. O com a mínim al centre de Cusco...

Per exemple el patriotisme i la religiositat: el Perú em sembla un país d'un gran fervor religiós, i les festes sempre acostumen a tenir un caràcter religiós. A les misses sempre hi ha gent i moltes cases tenen algun símbol catòlic per un lloc o altre. Per altra banda, onegen banderes roig-i-blanques del Perú per tot arreu, i encara es celebra la hissada i la despenjada de la bandera amb solemnitat a la Plaza de Armas.

Façana, a l'esquerra, del museu de l'Inca (Cusco).

Lluna de Cusco. Sense tripode ni res, eh!

Mural proper a la figura de Pachakutec a Cusco.

Amb gent del poble de Pisac a la chichería.






Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada