"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 26 de gener del 2018

Núvia i nuvi.

Amadeo Modigliani, 1915, La sposa e lo sposo.

Discutien per tot i arreu. Tenien una mala relació de ferro que alimentaven a base de retrets, crits, insults i desaires constants. La darrera havia estat unes hores abans de la festa quan sortien de casa. Ella li havia criticat l'escàs interès que ell li concedia, i en especial al seu nou vestit elaborat expressament per a l'ocasió, del tot original, que havia sortit per un ull de la cara. Ell remugava rememorant aquesta escena i maleint-la pel fet de ser tant insistent i egocèntrica.

Ara es disposaven a entrar al palauet de la família Solís, on havien estat convidats a l'aniversari de la filla gran de la casa, la Griselda, que arribava a la vintena. Els amfitrions els esperaven al rebedor de la casa amb un somriure als llavis, i van encaixar de mans amb cordialitat.

- Miquel i Mònica, és un autèntic plaer per a nosaltres que hàgiu pogut acompanyar-nos en un dia tan especial per a la nostra família - s'avançà la Judith, la mare de la Griselda.

- No podíem fallar. La Griselda és com una filla per a nosaltres - respongué la Mònica.

- Benvinguts i endavant.  Trobareu a la nostra filla al saló. Segur que s'alegrarà de veure-us - va intervenir el pare tot fent-los un gest amb les mans convidant-los a passar.


Van deixar a la parella amfitriona enrere i van caminar al llarg d'un ampli passadís, ple de quadres a banda i banda d'avantpassats de la família, que duia fins al saló principal de la casa. Des de la distància van poder veure a la Griselda, què conversava animadament amb un grup d'amigues què pels seus gestos i rialles, semblaven encantades amb les explicacions de la Griselda. S'hi van atansar per saludar-la.

- Hola preciosa, i felicitats. Estàs guapíssima - reconegué ella.

- Gràcies senyora Arrimadas. Bonic vestit.

Aquesta és la meva humil participació als "relats conjunts" del mes de gener.

7 comentaris:

  1. Amb aquests convidats, no m'agradaria estar en aquesta festa.

    ResponElimina
  2. Ostres, quins convidats... Em sembla que aquesta festa s'ha acabat...

    ResponElimina
    Respostes
    1. No, que va! Les festes amb l'Arrimadas i els de C's s'acostumen a allargar força. Tenen molta "energia"...

      Elimina
  3. noi jo tampoc hi aniria ....bon relat!

    ResponElimina
  4. Doncs amb aquesta companyia, ara botarem

    ResponElimina