"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dilluns, 30 d’abril de 2018

25a lliga. S'allarga l'era Messi.




















La victòria del Barça ahir a Riazor (2-4, amb hat trick del petitó) va assegurar matemàticament el títol de lliga a falta de quatre jornades per al final del campionat. Es tracta del 25è títol de lliga, i el setè de les darreres deu temporades. Extraordinari. Mai el club havia tingut una ratxa tan triomfal. Ni en l'era del "Dream Team" de Johan Cruyff, ni en cap altra. Els llibres d'història esportiva recordaran en lletres d'or l'era d'aquest Barça victoriós i espectacular, i per sobre de tot, recordaran a un futbolista especial i únic com Leo Messi, el millor de la història sens dubte.

Els culés ens hem acostumat tant a guanyar títols un darrera l'altre, que ja a penes si els celebrem. Jo encara recordo quan de jove sortia al carrer a celebrar un títol, fins i tot una copa del rei, que ara sembla una obligació guanyar... Com trobarem a faltar a aquesta generació de jugadors genials que hem tingut la fortuna d'aplegar (Messi, Iniesta, Xavi, Puyol, Piqué, Busquets...) i que, malgrat alguns entrebancs (no es pot guanyar tot, i la Champions és un torneig imprevisible i que penalitza moltíssim les errades), ens han fet gaudir tant, que sovint ho veiem com a normal. I no ho és.

Visca el Barça i visca Catalunya!!!

4 comentaris:

  1. - Cristiano, és Messi el millor jugador del món?
    - Siiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiiií!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Haha, molt bo!

      Jo sabia aquell de CR7 dient: "A mi me envio Dios a la tierra para alegrar a las personas con mi futbol". I Messi responia: "Che, boludo, yo no envié a nadie a la tierra!"

      Elimina
  2. Cap comentari respecte el primer paràgraf, que comparteixo plenament. Fins i tot d'acord amb que la Champions és una cirereta que no sempre es pot guanyar, l'obligació és lluitar sempre per la lliga, que demostra la regularitat, i aquí el Barça excel·leix. En vida d'aquesta generació que dius s'han guanyat 4 champions, i la darrera va ser al 2015, així que res a retreure. El problema és que en l'era de Messi, el millor de la història amb diferència, hem permès que el Madrid també en guanyi unes quantes, i això és imperdonable. Potser amb ajudes, o el que sigui, però compten al palmarès, i és molt injust. Cristiano, que és un molt bon golejador i un atleta, però que no s'acosta a la qualitat i al poder de decisió de Messi, ni a Iniesta, ni al mateix Zidane quan jugava, acabarà carrera amb tants o més premis que Messi, i això és tremendament injust. I d'això culparé la directiva actual, perquè hi ha d'haver caps de turc, i em sembla vergonyós que aquesta desferra humana pugui comparar-se a Messi. I tot i això, el Madrid segueix allà... me'n faig creus.

    ResponElimina
  3. Realment, el Madrid té la flor al cul en la Champions. I quan no és la sort, sempre hi ha un arbitre disposat a donar una ajudeta. O un porter...
    Estic amb tu que la comparació entre CR7 i Messi és odiosa. El portuguès és un excel·lent rematador, un killer, i un atleta que pot amb tots en un esprint. Ara bé, mai tindrà la capacitat tècnica ni la visió privilegiada de l'argentí. De fet, ningú es pot comparar a Messi. Potser Maradona, però no li arriba ni a la sola de la sabat pel que fa a títols i a anys d'excel·lència.

    ResponElimina