Ramon Font: “Cal una xarxa educativa pública i única”.

Les coses (educatives) clares i la xocolata espesa. Entrevista del diari El Punt-Avui al secretari general del sindicat majoritari de docents, l'Ustec, Ramon Font.

 

Font, professor de l’institut Bisbe Sivilla de Calella, és des del 2015 el portaveu d’Ustec-Stes, el sindicat més representatiu del món de la docència.

Quins són els principals eixos de l’acció d’Ustec-Stes?

Intentem combatre els problemes més grans que té el sistema educatiu català: l’infrafinançament, la segregació escolar i la falta de democràcia als centres. Sobre l’infrafinançament, ara tenim una oportunitat d’or amb la discussió de pressupostos a l’Estat i a Catalunya.

 

De quant hauria de ser el pressupost d’educació?

El pressupost d’aquest any, prorrogat, és de 4.963 milions d’euros executats. Perquè el sistema quedi a la mateixa capacitat de servei que tenia el 2010, caldrien 7.200 docents: estaríem parlant de 96 milions d’euros més per al 2019. L’infrafinançament és un problema molt preocupant. El finançament del sistema educatiu està a un terç del que hauria d’estar segons la llei d’educació de Catalunya [la LEC]. Hauria de ser el 6% del PIB i estem en el 2%.

 

I pel que fa a la segregació?

És un problema que uns centres recullin alumnat molt per sobre del que és la realitat sociocultural del barri i d’altres, molt per sota. La diferència entre la concertada i la pública al mateix barri és de vegades molt evident. S’anteposa la llibertat de les famílies per escollir centre al dret que tenen els nens a tenir una bona educació.

 

Què s’ha de fer per revertir-la?

Una xarxa pública i única. Vam tirar endavant una ILP que va rebre una esmena a la totalitat de Junts pel Sí i el PP el 2016 que deia que volíem una xarxa única que en 10 anys suprimís l’escola concertada, en el sentit que si algú vol anar a la privada que la pagui. Les polítiques públiques han de buscar solucions col·lectives i separar l’interès individual del col·lectiu, que és que els nens tinguin una educació en un pla d’igualtat.

 

Per què diuen que hi ha falta de democràcia als centres?

Amb la transició a la democràcia, es va passar de seleccionar el professorat a dit a uns claustres assemblearis que triaven la direcció. Ara la direcció s’escull per concurs, i en la comissió de la selecció la majoria més un és l’administració; per tant, l’administració selecciona la direcció. El decret de plantilles que desenvolupa també la LEC dona la capacitat potencial de triar fins al 50% del professorat a dit. Hi pot haver un potencial discriminador i implicacions pedagògiques. Si els nens veuen que un centre és participatiu, entendran que la societat ha de ser participativa i crítica.

 

Heu pres posició en contra de la LEC. Per què?

La LEC és la mare dels ous. Facilita molt el que ens està passant. El decret d’autonomia dels centres, combinat amb la segregació escolar, és una barreja explosiva. El decret de direccions afavoreix una estructura piramidal amb una direcció escollida per l’administració. El decret de plantilles planteja el problema de la selecció del professorat a dit amb l’entrevista com a mètode de selecció, i no hi ha res més subjectiu que això. I el decret d’avaluacions no arriba, però n’anem veient mostres.

 

Quina esperança teniu en la nova llei que planteja el PSOE?

El que hem sentit d’entrada està sonant bé, és una millora clara. En les direccions sembla que va per una altra via; sembla també que vol treure la recentralització del currículum de la Lomqe, i sembla clar que el plurilingüisme és competència de les comunitats autònomes.

 

Ensenyament va presentar recentment el seu pla lingüístic.

L’arriba a presentar el PP en ple 155 i es munta un merder de ca l’ample. Sí que és veritat que vol naturalitzar coses que s’estan fent, però no veiem el model de fer classe en anglès a Catalunya. L’escola ha de ser en català perquè és una oportunitat d’igualtat real per als nens.