Primer dia d'escola. Un dia amb les emocions a flor de pell.

 

 

 

Personalment, trobo que el primer dia del curs escolar és potser el dia més bonic de tot el curs amb diferència. Un dia on tots tenim ganes de retrobar-nos ja que fa més de dos mesos i mig que ens vam acomiadar-nos, i que no sabem com ens trobarem als alumnes de crescuts i de canviats, ni si encara se'n recorden de nosaltres i les ganes, o no, que tenen de veure'ns. En el meu cas puc dir que avui he fet un bon grapat d'abraçades a molts alumnes que vaig tenir el curs passat fent de mestre d'educació física, i alguns que ja m'han tingut com a mestre durant quatre cursos.

El primer dia no acostumen a haver-hi mai problemes perquè tothom vol que vagi bé, i tampoc es comença a entrar en matèria de cap assignatura, si no més aviat va d'explicar-nos les vacances, fer alguna feina artística, jugar, conèixer als nous companys i nous mestres, i algunes normes i dinàmiques que se seguiran al llarg del curs.

A la meva escola els mestres preparem algun espectacle per sorprendre els alumnes i donar inici al nou curs. Enguany hem simulat una inauguració de curs a l'estil dels jocs olímpics i hem fet una cursa a càmera lenta amb la cançó de la pel·lícula Carros de Foc, fins arribar a la línia d'arribada on hi havia escrit "inici de curs". I després hem tingut la desfilada amb picada de mans inclosa de tots els grups cap a la pista i l'encesa del peveter a càrrec d'un personatge molt especial de l'escola, una capgrossa minairona que ha baixat per la rampa de l'escola amb una torxa ben grossa a la mà.