El "temazo" del dimecres - Fado

Us deixo aquest fado portuguès de l'Amália Rodrigues. Espero en breu poder penjar algunes imatges de la ciutat de Porto, on estic passant uns dies de les vacances de setmana santa amb l'amic Ito de Valls. Ja us faré un resum quan torni del que he vist per aquí.

Acomplint objectius.

El passat dissabte es va jugar el primer dels quatre enfrontaments que han de disputar Barça i Madrid en poc més de vint dies. El resultat d'aquest enfrontament (1-1) va semblar satisfer als dos equips vista la reacció tant dels uns com dels altres després del partit. Els nostres perquè es manté la distància de punts a la lliga a manca de solament sis jornades i tenim el títol a tocar, i els altres perquè van sortir vius de l'enfrontament tot i haver jugat quaranta minuts amb un jugador menys, i havent hagut de remuntar un marcador desfavorable.

Aquest escenari ens ve de perles als culers de cara a la final de la copa del rei que es disputa aquest dimecres. Un Madrid embravit i confiat en les seves possibilitats és el millor que ens podia passar. D'haver guanyat al Bernabéu amb facilitat, la situació seria la contrària: la d'un Barça crescut i un Madrid tocat... i aquest és el pitjor escenari que podria desitjar el culer, ja que un Madrid ferit i teòricament inferior pot arribar a ser molt perillós.

Ens interessa trobar-nos amb un Madrid crescut, convençut de les seves possibilitats i capacitats. D'aquesta manera els jugadors blaugranes sortiran al camp del tot endollats i sense excessives confiances. Sabent que al davant tenen un rival molt perillós, i que tot i no jugar a res en concret, et pot fer mal de moltes maneres. El Madrid té grans individualitats que poden decidir un partit en una jugada. Sense anar més lluny, només cal analitzar el clàssic de l'altre dia al Bernabéu, i pensar que si el Madrid marca en alguna de les ocasions que va generar, es podria haver endut el partit, tot i que el Barça el va dominar la major part del temps i també va generar bones ocasions de gol.

El guió del partit del proper dimecres sembla clar, i no variarà gaire del que vam poder veure aquest dissabte passat. El Barça dominant el joc, el Madrid defensant-se i a la contra, llençant pilotes llargues perquè les reculli l'Adebayor i faci el que pugui, aprofitant les jugades a pilota parada i el joc aeri, i el Mourinho presionant al col·lectiu arbitral a veure si li fan cas i li piten a favor. Esperem que aquest dimecres l'àrbitre no s'equivoqui tant com el passat dissabte, i si ha de tornar a expulsar a un jugador blanc, ho faci sense dubtar, encara que el Mourinho es queixi sense raó.

Bé, dimecres més i millor, esperem. Cal confiar en aquest Barça i confiar que l'àrbitre no es deixi influir gaire per les queixes del pesat del Mourinho, que ja cansa molt. A veure si ho perden tot i se'l carreguen d'una vegada, perquè les seves formes comencen a ser insuportables.

100.000 a València.

Ahir vaig baixar a València juntament amb un bon grapat de terrassencs per donar suport als valencians en la seva croada contra els seus dirigents fatxes i anticatalanistes. Prop de 100.000 persones (segons els organitzadors) van recórrer els carrers de la ciutat de València clamant a favor de les emissions de TV3 al País Valencià, de la llengua i de la cultura catalanes. Al final de la marxa es va viure un dels moments més emotius de la jornada amb la tornada a l'escenari (un camió per ser més concret) de Lluis Llach, després de més de cinc anys d'inactivitat, per cantar unes cançons acompanyat pel piano.

Tot i que el recital, certament, va saber a poc, ja que només vam poder escoltar tres temes, va resultar un colofó excepcional a la jornada reivindicativa i de commemoració festiva de la diada del País Valencià (tot i que el dia de celebració oficiosa sigui el 25 d'abril).

Planyo als pobres valencians per haver de viure sota el govern dels peperos. Si tot sovint els catalans de Catalunya ens queixem perquè no se'ns respecten els nostres drets i llibertats a casa nostra, com ho han de viure els que se senten catalans al País Valencià...? quan la gent crida allò de "sense València, no hi ha independència", no puc deixar de pensar en la realitat d'aquell territori i com de difícil ho tenen. Potser que comencem a tocar de peus a terra i tractem d'avançar pel camí dels possibles en el llarg viatge cap a Itaca...

Els que sembla clar, és que tot i les dificultats, hi ha gent al País Valencià que no llença la tovallola i que continua reivindicant la cultura i la llengua catalana, i continua lluitant i clamant contra la corrupció i la privació de llibertats. Des d'entitats com l'ACPV (Acció Cultural del País Valencià), l'Escola Valenciana, la Federació de Societats Musicals, grups com Obrint Pas, Al Tall, o La Gossa Sorda, cantautors com Feliu Ventura o Pep Gimeno "El Botifarra", moxiganguers, dolçainers, etc., etc, es continua mantenint viva la flama de la catalanitat al País Valencià. La lluita continua!!

Resultats de l'enquesta: quina colla voldrieu que convidessin per Festa Major?

Ja tinc el resultat final de la segona enquesta que he fet al meu blog al llarg dels darrers trenta dies, amb la pregunta de quina colla castellera preferieu que es convidés aquesta Festa Major. Aquesta nova consulta ha tingut un notable increment de participació respecte l'anterior, de 26 a 42 vots. Si es manté aquest nivell de creixement, calculo que les darreres consultes de l'any haurien de rebre al voltant de  1230 vots. Temps al temps.

Pel que fa als resultats, han guanyat els Castellers de Vilafranca  (17 vots), una victòria més!, amb un estret marge de tres vots respecte a la meva colla favorita per venir enguany, la Jove de Tarragona (14). A certa distància han quedat les colles vallenques (7 per la Vella i 3 per la Joves) i més lluny els Capgrossos de Mataró (1), que ja van actuar a Terrassa a la Festa Major de l'any passat.

El resultat de l'enquesta, tot i ser conscient que pot haver estat molt manipulada (no per la meva banda, us ho garanteixo), fa que em plantegi algunes qüestions: 

- pot ser que algun verd hagi vingut a parar al meu blog i tingui ganes que la seva colla actui a Terrassa?

- També cap la possibilitat que alguns Minyons amb ganes de gresca hagin votat pels verds.

- És possible també que hi hagi algun enemic meu que em vulgui donar pel sac, ja que ja fa dies que vaig expressar la meva voluntat que no es convidés als verds mentre durés la seva actitud prepotent i de pensar que són el centre del món casteller.

- Podria ser que algun terrassenc que no s'entera gaire de què va la pel·lícula hagi pensat que estaria bé que vingui la colla "campiona" del concurs i del ranquing.

- Podria ser que hi hagués algun minyó "masoca" amb ganes de posar-se a la soca dels castells dels verds, perquè després aquests no vinguin a les dels Minyons, com l'última vegada que van venir a Terrassa i van poder fer un 2d9fm i un 5d9f carregat amb quatre gats comptats?

- És possible que algú vulgui veure als verds per Terrassa abans que llueixin publicitat a la camisa. Així que, o és enguany o l'any vinent a molt estirar...

- Potser hi ha votants de l'enquesta terrassencs amb camisa verda, que voldrien tornar a fer castells a la Festa Major de la ciutat que els va veure nèixer i crèixer...

Naturalment, aquesta enquesta, a l'igual que les consultes per a la independència realitzades els darrers mesos, no era vinculant, i els resultats obtinguts no influiran (espero) en la decisió final dels organitzadors de la festa. En tot cas, com ja he dit abans, enguany m'agradaria veure als liles de Tarragona per Terrassa. 

La Fira Merdanista i els Minyons.

Aquest any els Minyons no només no estem convidats (per la patilla, és a dir sense cobrar) a actuar a la Fira Modernista de la ciutat, sinó que els de l'Ajuntafems ens volen prohibir que hi participem, amb l'excusa que per participar-hi s'han de fer els castells com es feien fa cent anys. Suposo que això significa que l'altre colla de la ciutat, que sí que participa a la Fira, aniran disfressats de colla forana (potser vallenca), arribaran en carro per la carretera de Martorell, seran no més de ciquanta mascles, tres o quatre xiquets, uns poquets membres potaran camises d'un color semblant al vermell tot i que cap d'idèntica, i sota la faixa uns calçotets blancs d'aquells llargs d'abans... això sí que seria anar d'època, el demés són tonteries.

En tot cas, sembla ser que els pastelerus han acabat convencent als de l'ajuntafems perquè no ens permetin actuar a la nostra manera, i de pas, perquè no quedin en ridicul quan els plantem castells un o dos pisos superiors als seus. Si només actuen ells, no hi ha comparació possible, oi?

Jo crec que el que hauríem de fer els Minyons, en comptes de tancar-nos al nostre local per actuar per la Fira, tal i com han anunciat els dirigents de la colla, és anar tot xino-xano cap a la plaça vella, buscar un espai i plantar els castells que ens vingui de gust. Segur que aquest nou menyspreu del nostre ajuntament ens donarà una motivació extra per plantar els millors castells i fer-la grossa. D'això se'n diu contraprogramació. A veure que prefereix el públic. 

Està prohibit fer castells sense permís? Sempre podem dir que som un grup d'amics i que estem jugant a la plaça. El pitjor que ens pot passar és que vingui la policia a desallotjar-nos. En aquest cas i per donar-li un toc modernista a l'acte, podem treure les falçs, i a veure què passa...

Per altra banda, trobo de molt baix nivell que el regidor de cultura de la ciutat declari que la nostra colla és la més ben pagada dels grups de cultura popular, per fer-nos quedar malament davant de l'opinió pública. No sé exactament quina és la quantitat exacta que ens dóna l'ajuntament, ni el que dóna a la resta de grups, però estic convençut que els Minyons som la colla castellera que menys rep en comparació a la gent que mou, a les gestes assolides, i a la promoció que ha fet de la seva ciutat tant a Catalunya com a fora. 

Senyor regidor, faci un tomb per uns quants pobles i ciutats catalanes, i pregunti a la gent si coneix als Minyons, al Centre Social Catòlic, a Brumas del Rocio o al Club de Jazz... a veure que li respon la gent.

El "temazo" del dimecres - "Que viva la alegría"

En època de crisi i de retallades pressupostàries, és curiós que l'organització de la Feria d'Abril a Barcelona no vegi retallat el seu pressupost ni un euro. Com s'ho deu fer el cap de la FECAC (Federació d'Espabilats Catala-no Andalusos residents a Catalunya) Francisco García Prieto per aconseguir que les administracions públiques catalanes continuïn desembutxacant tants calers en aquesta festa, i que no li retallin ni un cèntim de la subvenció? Que potser hi ha algun interès polític pel mig? Que pot ser que un bon grapat de votants socialistes es passegin aquests dies per la Feria?

A veure si en les properes eleccions municipals de Barcelona foten fora als socialistes (Hereu) d'una vegada, i el nou govern municipal envia al vampir García Prieto a prendre pel cul. Ja sabem que pels socialistes el vot andalús és molt important, i que cal tenir contenta a la comunitat d'andalusos perquè després els votin. Per sort també hi ha catalans d'origen andalús que opinen diferent i que pensen com a catalans en el millor pel país.

Per cert, que tot això ho escriu un català fill d'andalús i que alguna vegada que altra ha visitat la Feria d'Abril de Catalunya. Ara però, quan vull viure la cultura andalusa autèntica, prefereixo anar a Sevilla o a Cádiz, i per la Feria no m'hi veuran pas amb els preus desorbitats que cobren per tot. Vaja, en aquest sentit si que semblen autèntics catalans... ;-)

Sisena hora. Tornem-hi.

Tornem-hi amb el tema de moda. Ahir la Consellera Rigau va anunciar als sindicats de mestres una sèrie d'iniciatives per fer front a les retallades pressupostàries. Entre aquestes, la iniciativa "estrella" i que més pàgines ha omplert als diaris és la de la supressió de la sisena hora a les escoles públiques de primària. Ara també sabem que la Generalitat vol deixar de pagar la sisena hora a la concertada (per fi una bona notícia), incrementar les hores lectives dels mestres, suprimir les hores lectives/de pati dels mestres (tres únics vigilants al pati, un per cada cicle), i allargar l'edat en que els mestres podien convertir dues hores lectives (amb nens) en no lectives (sense nens) dels 55 als 59...

Vaja, que pinten bastos pel col·lectiu de mestres. I el més preocupant, al meu entendre, no és la supressió de la sisena hora, que al cap i a la fi era una iniciativa que no convencia d'entrada als mestres en general, sinó l'interès de la nova Consellera per fer treballar més els mestres, com si treballéssim poc... La qual cosa suposarà, a més a més, la disminució de contractació de nous mestres, i un increment dels desocupats.

Per altra banda, la Consellera ha deixat una porta oberta perquè les escoles amb més risc de fracàs escolar no deixin de fer la sisena hora. En què quedem? Es tracta d'una mesura econòmica o hi ha fonament pedagògic pel mig? Mal anem si deixem que unes sí i les altres no. Si realment es vol combatre el fracàs escolar, no cal mantenir la sisena hora. Que ampliïn plantilles als centres amb més risc de fracàs escolar, que disminueixin el rati d'alumnes per aula, que hi aboquin més recursos en general, i no caldrà putejar als nens amb una hora més de classe al dia.

Bé, a l'espera de noves declaracions d'intencions de la senyora Consellera (darrerament als mestres ens està agafant por d'obrir el diari o mirar la tele), m'acomiado fins demà, si Rigau vol.