L'Actuació castellera de la Fira Modernista.

Finalment, sembla ser que els de l'Ajuntament han entrat en raó i han permès als Minyons realitzar una actuació castellera de nivell dins dels actes de celebració de la Fira Modernista. Serà aquest dissabte a les 19 h. a la plaça vella. Un horari perfecte perquè la plaça s'ompli per gaudir de l'espectacle (a més, el Barça no juga fins diumenge, així que la gent no fugirà corrent per arribar a temps al davant de la tele). De fet, l'any passat l'actuació va registrar un gran ambient i força expectació.

A darrera hora, l'altra colla de la ciutat ha decidit no participar ni a l'actuació, ni al cercavila anterior. Podeu llegir aquí les seves raons. Resumint, ells creuen que a la Fira Modernista no s'haurien de fer grans castells, sinó més aviat teatre modernista. El perquè ho volen així no ho acabo d'entendre. No és compatible, doncs, una cosa i l'altra? No es pot participar a una cercavila disfressats d'època i acabar a la Plaça Vella amb una bona exhibició castellera? No és millor per la Fira que hi hagi grans castells com a element d'atracció, a més de la resta d'actes?

Aquesta rabieta final dels blauturquesa no s'acaba d'entendre. A veure, ¿què collons volen realment: evitar que els Minyons ens poguem plantejar grans castells per la Fira, i que els poguem deixar en evidència, o poder actuar com ho havien fet els darrers anys? Perquè em sembla a mi que això darrer no els hi ho empedeix ningú, no? Els Minyons no ens queixarem si els pastelerus es dediquen a muntar castellets a l'antiga, amb les calces de l'avi, al nostre costat. Fins i tot, si com fa cent anys, no permeten participar a les dones, ni fer servir cascos a la canalla.

En fi, no puc dir que sigui una llàstima el fet que l'altra colla de la ciutat hagi decidit fer boicot a la Fira, tot i que mai està de més algun cordonet més a les pinyes, però em sembla que als pastelerus els aniria bé replantejar la seva posició immovilista pel seu propi interès i pel bé dels castells a la ciutat.

Grallers dels Minyons de Terrassa al vermut musical de la darrera Fira Modernista.

La mort d'un excombatent de la primera guerra mundial.

Fa uns dies vaig acabar de llegir, amb més pena que glòria, el darrer llibre escrit per l'autor gal·lès de best-sellers Ken Follet, "La caiguda dels gegants", ambientada en els anys de la primera guerra mundial. Ho explico avui, uns dies després d'acabada la lectura, perquè ha aparegut al diari la notícia de la mort del darrer combatent supervivent. Es tracta d'un australià d'origen anglès que es va enrolar a la marina britànica amb tan sols 14 anyets.

Llegint la notícia, m'ha vingut a la memòria la història d'aquella noia holandesa a qui les autoritats del seu país van prohibir que marxés sola a fer la volta al món en un vaixell, tot i que tenia el consentiment del seu progenitor. Com han canviat els temps. Fa cent anys, es permetia a un adolescent de 14 anys d'enrolar-se a la marina per anar a combatre a la guerra, i en canvi, al segle 21 no es permet a una adolescent iniciar un viatge de plaer pel món, tot i el consentiment patern...

Pel que fa a la novel·la que comentava, es tracta d'un volum de més de mil pàgines on es barregen fets històrics amb les aventures i desventures d'un grapat de personatges de diferents nacionalitats que es van interrelacionant com per art de màgia, i a través d'aquests l'autor ens narra els principals esdeveniments durant aquest període, tant pel que fa a la pròpia guerra com als canvis polítics, econòmics i socials en els diversos països involucrats (Alamània, Anglaterra, Estats Units, França i Rússia, principalment) i el desenvolupament dels fets fins a la resolució final. Pel mig, i per tal d'entretindre al lector, l'autor s'inventa relacions amoroses, embarassos desitjats i no desitjats, drames familiars, viatges, lluites polítiques, crims, etc.

Diuen que aquella guerra va suposar la mort de prop de 10 milions de persones, a part dels ferits i damnificats per altres causes. Els alemanys, perdedors d'aquesta guerra van haver de pagar grans quantitats de diners com a compensació, però tot i així, sembla que no van aprendre dels errors, ja que un parell de dècades després van tornar a la càrrega... Ja ho diuen que l'home és l'únic ésser viu que és capaç d'entrebancar-se dues vegades amb la mateixa pedra!

El "temazo" del dimecres (dedicada a Mourinho).

Merengues, canteu i deixeu de plorar!!!

Apreneu a jugar i deixeu d'inventar-vos excuses barates per justificar les vostres mancances.

Sigueu més honestos i reconegueu que el Barça ha estat molt millor.

No jugueu tan brut i no us quedareu amb deu tants partits.

Xuteu a porteria si voleu fer gols.

Com diria aquell: continueu mamant-la!!!

Visca el Barça i Visca Catalunya!

Obama: Ossama, no os ama.

Ahir, suposadament (ja que amb els nord-americans pel mig mai es pot saber res del cert), un escamot de l'exercit nord-americà va assassinar el terrorista més famós i buscat de la terra, líder d'Al Qaida, en una acció secreta en una zona residencial del Pakistan. 

Sembla ser que se'l van "cepillar" sense voler durant l'assalt a la residència on s'amagava, i després de fer-li les proves d'ADN per assegurar-se que es tractava de l'autèntic Ossama Bin Laden, i no pas d'algun dels seus imitadors o dobles, el van llençar al mar per "respectar" les costums islàmics d'enterrar als seus morts gairebé immediatament després de la seva mort. Quin detall el dels nord-americans, eh? Mira que són bones persones! Per cert, encara no sabem a quin mar van llençar al terrorista, però estigueu tots alerta aquestes vacances si aneu a la costa, no vagi a ser que jugant a pales a la vora de l'aigua, us aparegui surant el cadàver de tan il·lustre personatge.

Suposo que molts nord-americans, i alguns europeus també, ja deuen estar tremolant per l'amenaça de represalies d'extremistes islàmics. Segons han publicat diversos mitjans (creïble?), en el seu testament, Bin Laden demanava venjança en cas de ser assassinat per l'enemic. Doncs ara, que ningú es sorprengui si d'aquí un temps els d'Al Qaida decideixen fer cas al seu ex-líder i els dóna per immol·lar-se al metro de Washington, de Paris, o de Los Angeles. Terrorisme? I el que practiquen els EEUU i d'altres potències occidentals què és? El que passa és que el que pràctiquen els islamistes radicals ens afecta als occidentals i ens fot, en canvi, el practicat pels països occidentals no ens afecta gaire i ens fot menys. Però aneu a preguntar per l'Irak, l'Afganistan, o el Pakistan, i a veure que n'opinen...

Potser, posats a fer justícia, podríem començar a pelar-nos a uns quants líders mundials que han promogut el terrorisme a nivell internacional, i que han atacat altres països per interessos econòmics i de poder estratègic. Se m'acudeixen uns quants noms de personatges il·lustres a qui potser hauríem d'aplicar la mateixa justícia que s'ha aplicat en el cas de Bin Laden, però millor me'ls guardaré no vagi a ser que un dia em vinguin a buscar els de la Interpol a casa i em despertin de mala manera.

16 homes sense pietat (TS).

 Ahir es va saber que el TS (Tribunal Suprem) ha il·legalitzat totes les candidatures de la coalició Bildu de cara a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Ho va fer amb 9 vots favorables a la il·legalització, 6 en contra i 1 que no devia saber ben bé que votar i va votar a favor que es poguessin presentar algunes llistes i d'altres no.

Aquesta nova decisió del TS de prohibir la possibilitat real de defensar politicament les idees polítiques d'un ampli sector de la societat basca, es fonamenta novament, en la participació a les llistes de gent d'alguna manera "relacionada" o "intoxicada" a l'entorn d'ETA. És a dir, amics dels terroristes, o amics d'amics, o amics d'amics de coneguts... És ja la novena vegada que el TS impossibilita la participació i la possibilitat d'elecció a un bon nombre de bascos i basques. Així doncs, quina és la solució al conflicte? Si no existeix la possibilitat d'una solució política, ja que hi ha un percentatge de població que no pot votar a qui voldria, quina altra via queda? Les armes? Això és el que segurament voldrien tant socialistes com populars per tal de poder tenir entretinguda a la massa i desviar l'atenció d'altres temes més importants. I de pas, és la millor manera d'evitar que algun dia els bascos i les basques puguin decidir, democràticament i pacífica a les urnes, que volen deixar de ser espanyols i volen ser un estat lliure i sobirà.

El cert és que per la mateixa regla de tres que els del TS han il·legalitzat les llistes de Bildu (per contaminació d'elements propers als entorns pro-etarres), s'hauria de començar a il·legalitzar un bon grapat de llistes electorals més. Sense anar més lluny, totes les d'ERC, que van fer coalició amb EA (els amics dels terroristes) en unes eleccions europees, o IU i IC que anaven en coalició amb Alternatiba. Fins i tot jo mateix, si mai decidís presentar-me de candidat a un procés electoral (que dubto molt), podria ser il·legalitzat, ja que en alguna ocasió m'he desplaçat al País Basc de vacances i m'he mogut per ambients bastant radicals, i fins i tot, havia assistit a concerts organitzats per Jarrai, les joventuts abertzales. Un cop fins i tot, la guardia civil em va demanar el DNI, amb la qual cosa, suposo que ja dec estar fitxat com a amic dels terroristes...

Ah! I tots aquells que en el seu moment van votar a HB (Herri Batasuna) fora de les fronteres basques, quan encara no es veia amb tan mals ulls (fins i tot s'acceptava) la lluita armada, també sou sospitosos i esteu infectats...

Jo davant de l'escàs esperit democràtic de l'estat espanyol, em pregunto si no seria possible il·legalitzar el TS, el TC, el Senat, l'Audiència Nacional, el Congrés dels Diputats i tota la resta de mecanismes anti-democràtics que controlen la nostra vida al seu interès i benefici... I em responc a mí mateix, que si la via democràtica se'ns nega una i altra vegada, poques vies ens queden. Se us acut alguna? "Pero alguien debe tirar del gatillo..."

Una mica de promoció oficial.

Tot i que (ja semblo el President Mas) a mi m'hagués agradat més que haguessin inclòs alguna cosa dels PPCC, per exemple l'Usap o una mascletà, cal dir que el video està molt ben elaborat i han encabit una mica d'aquí i una mica d'allà (bé, Barcelona sempre és destacada) perquè tothom estigui content. També he trobat a faltar algun altre element de la cultura popular com ara els gegants, les bèsties, o els capgrossos, però en fi, emociona veure tot el que tenim, el que fem, el que som...

Atemptat a Marràqueix.

Abans d'ahir va esclatar una bomba dins d'una popular cafeteria de la plaça principal i més concorreguda de Marràqueix, la Jamaa el Fna. Fa tot just quatre mesos jo estava al mateix lloc on va explotar l'artefacte, prenent un te en companyia de dos amics castellers, un de Minyons i una altra dels Capgrossos de Mataró.

Mentre em prenia el te a la terrassa del local a peu de plaça i la feia petar (la xerrada) amb els amics, dins meu no hi corria ni temor, ni por, ni res per l'estil, de patir un atemptat terrorista. Estava convençut que les probabilitats que hi hagués un boig amb intenció de matar a un grapat de turistes motxil·leros en aquella ciutat, devien ser més aviat escasses. Potser les mateixes que de morir a causa d'un atemptat a Bilbao, a Belfast, a Moscou, a Madrid, a Londres, al Caire, a Tel Aviv o a Johannesburg. És més, l'actitud de la gent d'allà, dels seus habitants, no em donava cap mena d'idea de trobar-me davant de radicals islamistes o possibles membres d'Al Qaida.

És curiós com ens pot arribar a canviar l'opinió respecte a un país o ciutat després de veure pels mitjans de comunicació una acció terrorista. Segurament, i tant de bo, a Marràqueix no hi tornarà a haver un atemptat terrorista en uns quants anys, però és molt probable que les visites a aquesta meravellosa ciutat se'n resenteixin, degut a l'alarma generada a través dels mitjans. De la mateixa manera que després dels atemptats de l'11 M a Madrid, molta gent no s'atrevia a pujar dalt d'un tren, o que després d'un accident aeri, molta gent s'ho pensa dues vegades això d'agafar un avió.

Per aquesta regla de tres, seria millor no moure's de casa... i tot i així, res no t'assegura que sortint pel portal de casa no et caigui un test mal fixat al cap, o un troç de façana, o que un boig al volant se salti un semàfor i se t'emporti pel davant. Si comencem a pensar en tots els perills que un pot córrer quan es disposa a visitar una ciutat o país, potser acabarem viatjant cada any al Pirineu o a Segóvia. A Mèxic no pels Narcos, a Colòmbia tampoc, pel mateix i pels sicaris; a Brasil menys per la violència a les faveles; a tot l'Àmerica Central hi ha les bandes que maten per quatre duros; a l'Orient Mitjà et pot esclatar una bomba a qualsevol lloc; a l'Àfrica es viuen revoltes i matances tribals cada dos per tres; al Magrib entre manifestacions, revolucions i contra-revolucions; i per no parlar del sudest Asiàtic i les desgràcies naturals... és a dir, que si volem alguna excusa per no moure'ns de casa, és ben fàcil.