Rebel·lar-se contra la dictadura de les apariències.

Alberto Rodríguez, diputat de Podemos a Espanya.

El passat dimecres arrencava al Congrés dels Diputats de Madrid la nova legislatura. Un dels fets més destacats pels mitjans d'(in)comunicació va ser, a banda de la presència d'un nadó de cinc mesos a l'hemicicle, l'estrena com a diputat per Podemos del jove tinerfeny Alberto Rodríguez. Els titulars, malauradament, no destacaven la seva joventut (33) o el fet que fos tècnic en química ambiental, si no el seu pentinat i la seva indumentària, com si això fos realment important a l'hora de fer política i de representar a aquells que t'han votat...

Em fan vomitar tots aquells que posen tant d'èmfasi en la imatge de la gent, com si aquest fet fora determinant en algun sentit. Estic fins als collons que homes i dones ben guarnits amb rostres impol·luts, ben pentinats i maquillats, ens robin, estafin i enganyin. Mentre la política la continuïn exercint majoritàriament aquells que ens venen imatge i apariència, no avançarem en  justícia social i en igualtat de classes.

No t'he votat, ni et votaré, molt probablement, en el futur, però a Catalunya hi tens un nou fan, Alberto!!

Escolars tailandesos. (17)

Nois jugant al Katraw abans d'entrar a classe.

Segur que no has estat tu...?

A Tailàndia també es porta el "xarop de pàmpol" com a mesura disciplinària...

Al col·le en moto. Mae Salong.

Monjos budistes de Tailàndia. (16)

Cerimònia en record d'un monjo traspassat.

Com diríem per aquí, pels monjos budistes, els feligresos són calés amb potes...

El "temazo" del dimecres. Potato - "Rula".

Dins del disc "Erre que erre" de l'any 1990 apareixia aquest tema "Rula". Un dels meus favorits i que no acostuma a faltar en els seus directes. Directament relacionat amb la seva Gasteiz natal.

"Todavía hay quién resiste!!"

Hab(r)emus President (convergent evidentment).

El nou rei convergent, Carles Puigdemont.

Ens han fet patir fins a l'últim segon de la pròrroga els nostres (independentistes) representants polítics elegits en les darreres eleccions del 27S, a l'hora de posar-se d'acord per qui havia de ser el candidat a ocupar la presidència de la Generalitat els propers 18 mesos. Les posicions dels dos principals protagonistes d'aquest estira i arronsa (CDC i CUP) han estat enrocades fins a l'últim sospir, fins que l'Artur Mas ha decidit fer un pas enrere/al costat per donar pas a un nou candidat "de consens", l'alcalde de Girona, Carles Puigdemont, i d'aquesta manera evitar un nou pas per les urnes, i una evident decepció/frustració de molts votants independentistes.

Malgrat que no es tracta de cercar vencedors i vençuts en tot aquest llarg procés de negociació per la investidura, sembla evident que els convergents surten força airosos de l'envit, tot i que no tindran al seu tòtem al capdavant. En qualsevol cas, continuarà ocupant la presidència del govern un dels seus, un home de partit molt proper a Mas, i amb la mateixa cultura i ideals polítics. A més, el futur que li esperava a CDC en unes hipotètiques noves eleccions era més aviat fosc, ja que s'albirava una pèrdua significativa de suports respecta al darrer cop que van concórrer en solitari (2014).

I pel que fa a la CUP... doncs ja veurem com acaba la cosa. S'han sortit amb la seva, i Mas no tornarà a presidir la Generalitat, com a mínim durant un bon temps. Tanmateix, no sabem com acabarà afectant tot aquest traumàtic procés a les estructures del partit (càrrecs electes, dirigents, bases) i en relació a tots aquells que els van donar suport en les darreres eleccions. No vull creure que la CUP hagi renunciat pràcticament a tot a canvi del cap de Mas. No els imagino tan ingenus.

En tot cas, la partida continua oberta. Ni un pas enrere!!

Chiang Rai. (15)

Els quatre darrers dies els he dedicat a recórrer la zona nord de Tailàndia, arribant gairebé als límits fronterers amb Laos i Myanmar (Triangle d'Or). En aquesta zona, s'havia cultivat opi en grans quantitats, però actualment molts d'aquests cultius s'han substituït en gran mesura pels del te, les maduixes o altres. Tanmateix, encara avui se'n cultiva, tot i que en zones difícilment accessibles o directament restringides. Malgrat tot, no són pocs els locals que ofereixen opi i marihuana als turistes que es mouen per la zona.

 

Pagoda al recinte de la Wat Tha Ton.

Conduir la moto per les carreteres i/o camins d'aquesta àrea és un regal pel sentit de la vista, amb els paisatges de muntanya i el verd predominant, i molt menys estressant que conduir per les atapeïdes carreteres de més al sud. Conduir sense destí conegut i perdres una mica per vies secundàries pot portar agradables sorpreses i experiències úniques.

Vistes des de Mae Salong.

Una de les parades del tour ha estat un petit poble a uns 150 km. al nord de Chiang Mai anomenat Mae Salong. Aquí s'hi troba una nombrosa comunitat d'origen xinès, que va arribar en temps de la revolució comunista de Mao Tse Tung. Anticomunistes de la regió xinesa de Yunnan van fugir de l'exèrcit comunista i es van refugiar en aquesta zona. A banda de la comunitat xinesa o d'arrels xineses, també hi viu gent de les ètnies Akha, Shan o Lahu entre d'altres.

Una altra parada de la ruta ha estat Chiang Mai. La capital de la província de nom homònim va viure èpoques glorioses a finals del segle 13 quan es va convertir en capital del regne. Actualment hi viuen al voltant de 70.000 persones, i disposa d'alguns atractius turístics per fer-hi cap, tot i que està lluny de les allaus de turistes que rep Chiang Mai. 

Algunes ètnies de la zona estan començant a implantar els colors blaugranes al seu vestuari tradicional...

Nenes fent un piscolabis a la improvisada benzinera del poble de Mae Salong.

Dona d'ètnia Akha al poble de Mae Salong.

Rèplica del Buda esmeralda a la Wat Phra Kaew. Chiang Rai.

Temple blanc. Chiang Rai.

Cascada de Khun Korn.

La casa negra a Chiang Rai.

El "temazo" del dimecres. Dubioza Kolecktiv - "Hay libertad".

Molta crítica i molta mala llet en aquest alegre tema dels bosnians Dubioza Kolektiv, gravat amb la col·laboració dels catalans La Pegatina. Ska, ritmes balcànics, i patxanga que fan una combinació explosiva per fer ballar a la gent.

Doncs això, hay libertad... libertad para otros!!