"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dissabte, 6 de febrer del 2016

Carnaval, carnaval!! (Des de Cadis amb amor...).




L'altre dia llegia que prop d'un 42% dels espanyols estaria a favor que els catalans poguéssim celebrar un referèndum per decidir si volem ser independents o no. Avui admiro aquest vídeo d'una comparsa del carnaval de Cadis que també es posiciona en aquest sentit en la lletra d'una cançó presentada al popular concurs d'agrupacions carnavalesques. 

Crec que és important que quan a casa nostra parlem de contrincants en aquest conflicte polític no posem a tots els espanyols dins del mateix sac. Per sort, no tothom vota a PP, PSOE o Ciudadanos a Espanya. Els mitjans de comunicació estatals s'encarreguen però d'oferir la imatge d'intransigència generalitzada per no obrir cap fissura en el discurs oficial dels que manen.

dijous, 4 de febrer del 2016

Diari Ara: "Un cas de ‘bullying’ racista sacseja Cassà de la Selva".

Foto: Diari Ara.
 
Per tal d'opinar amb coneixement de causa, hauria de tenir més dades de com s'ha gestionat l'assumpte i si realment s'havia informat prèviament als pares dels alumnes sancionats o aquests es van assabentar de boca dels seus fills tal i com diuen (estrany si més no). Tanmateix, quan parlem de Bullying, implica un assetjament continuat i perllongat, amb la qual cosa costa creure que els pares no haguessin estat informats.

(Notícia apareguda al diari Ara d'avui).

Tres alumnes de quart de primària de l’ escola Aldric de Cassà de la Selva van ser expulsats la setmana passada per fer bullying amb connotacions racistes a un company de classe. La direcció del centre va prendre aquesta decisió, molt criticada pels pares dels alumnes afectats, en constatar la gravetat dels fets. Aquests episodis d’assetjament, que inclouen insults cara a cara i whatsapps, s’han produït quan encara no s’ha esvaït l’impacte provocat per la mort de l’Alan, el jove transsexual de Rubí que, fart de suportar l’assetjament escolar, es va treure la vida la nit de Nadal.

“L’escola no ens n’ha dit res, ens ho han explicat els nostres fills”, relaten tres pares d’alumnes que van a la mateixa classe que els nens expulsats i que aquesta setmana ja s’han pogut reincorporar a les classes. “Li feien la vida impossible, sobretot a l’hora del pati i amb insults com «moro de merda»”, diu una mare que es mostra “completament d’acord” amb la decisió de la direcció. Amb tot, opina que “en aquesta escola són una mica permissius, perquè de vegades havien passat coses i no s’havia fet res”. Els companys de classe dels afectats van rebre la setmana passada “dues sessions de sensibilització per inculcar-los que aquestes coses no es poden repetir”, va explicar un altre pare.

Ensenyament hi ha intervingut

El departament d’Ensenyament també ha intervingut en el cas, i ha activat els protocols establerts per a aquestes ocasions. No n’ha donat detalls, perquè els fets s’emmarquen en l’àmbit privat del centre i, a més, hi ha menors implicats. Les famílies afectades es van reunir dilluns amb la Inspecció dels Serveis Territorials d’Ensenyament i aquesta mateixa setmana tornaran a fer-ho a l’escola en una trobada amb la direcció.

“Cada cop pugen amb menys respecte i la culpa és dels pares”, afirma un jubilat que juga a petanca al costat del pàrquing de davant de l’escola. “Trobo que la direcció ha fet el que calia; si no, es podria embolicar tot molt i a aquest nen el podrien marginar”, diu una dona que passeja per la ruta del Carrilet, situada al costat del centre. “Són coses molt delicades i tothom hi surt perdent. Millor que es resolgui de manera interna”, apunta una altra mare abans de recollir el seu fill.

Ser massa tímid, o el contrari 

“No cal tenir característiques gaire especials per ser víctima de bullying ”, assenyala la psicòloga clínica Laura Puig. Dur audiòfon o ulleres, ser més tímid o estudiós que els altres, fins i tot ser massa extravertit... qualsevol excusa és bona per als assetjadors”, remarca. “La direcció del centre i Ensenyament han fet bé d’intervenir de seguida, perquè casos com aquest poden fer que una persona quedi marcada per a tota la vida”, remarca Puig. Segons ella, “molts nanos són racistes perquè els seus pares també ho són”.

dimecres, 3 de febrer del 2016

El "temazo" del dimecres. Los Amaya - "Caramelos".


Los Amaya, és un grup de rumba encara en actiu format pels germans José i Delfín Amaya. Nascuts a La Corunya i Oviedo, van establir-se a Barcelona a finals dels 60. Familiars de la balladora Carmen Amaya, des de ben joves ja van dedicar-se a la música, i van saltar a la fama a principis del 1971 gràcies a la versió rumbera del clàssic llatinoamericà "Caramerlos". Després vindrien altres èxits com "El jala-jala", "Que mala suerte la mía", "La inyección" o "Vete".  

dimarts, 2 de febrer del 2016

Arrenca el 080!!!




























Ahir va arrencar una nova edició del 080 Barcelona Fashion a la Llotja de Barcelona. Enguany m'agradaria poder assistir a alguna desfilada amb les meves nebodes (als nens els agrada el futbol) perquè admirin a les guapes models que desfilen per la passarel·la tan professionalment, i perquè vagin prenent nota de la moda que ve per la propera temporada i vagin fent la llista als seus pares. 

Segur que elles quedaran embadalides davant la bellesa de les models i voldran ser models en el futur. Jo els recordaré que per ser model també cal estudiar força (encara que sigui mentida) i que amb uns retocs per aquí i uns retocs per allà, res és impossible. El més important és que no es fiquin "gordes" perquè la roba els quedi bé i agradin als homes.

Quan sortim de la passarel·la les portaré a fer un passeig per llocs fashion de Barcelona, encara que no comprarem res perquè no tinc ni un "duro", i criticarem a les "gordes" i lletges de la CUP que no saben vestir i que fan pena. Que bé que ho passarem!!!

dissabte, 30 de gener del 2016

30 anys de la visita de Kaspàrov a Terrassa (i de la gran nevada).


El 30 de gener del 1986 és un d'aquells dies que ha quedat gravat en la meva selectiva i justeta memòria. Aquell dijous vaig sortir de casa per la tarda amb el meu pare i els meus germans per anar a veure al campió del món d'escacs, Gary Kasparov, que havia de jugar unes partides simultànies al club Èpic del carrer Sant Pere. El trajecte ja va ser tota una aventura, ja que aquell dia va caure una gran nevada que va emblanquinar tota la ciutat, i que com podeu imaginar, per a un nen com jo va ser màgic.

Com a conseqüència de la nevada, van haver de suspendre les simultànies del campió soviètic, ja que crec que va marxar la llum del local on havien de disputar-se les partides. I quan aquest abandonava les instal·lacions de l'Èpic es va creuar amb nosaltres que esperàvem a les escales d'accés a la sala de joc. Va ser una trobada fugaç, però a mi sempre m'ha quedat el record d'haver vist de prop a un dels més grans mites dels escacs, potser el més gran escaquista de tots els temps, molt popular aleshores degut als duels contra el seu gran rival, el també soviètic Anatoli Kàrpov, a qui va desbancar del tron de campió del món l'any 1985.

divendres, 29 de gener del 2016

El remei contra la casp(t)a.


He observat que darrerament han repuntat els nivells de caspa en la nostra societat. Els catalans però tenim un remei molt efectiu per combatre aquesta problemàtica, que tant ens avergonyeix a la majoria. Amb aquest xampú sí que es pot!!