Relax i natura al Montseny.

Benvolguts/des, estic gaudint de la natura uns dies pel Montseny. Ben aviat tornareu a tenir notícies meves.

Minyons, deures pendents.

2d9fm carregat ahir a la diada de Les Santes de Mataró.

Ahir els Minyons vam tancar el primer tram de la temporada a la diada de Les Santes de Mataró, i hem començat un temps de vacances fins a finals d'agost que ens tornarem a posar per preparar la tradicional diada de Sant Fèlix. Ahir a Mataró vam estrenar el 9d8 aquesta temporada, i vam tornar a ensopegar amb el 2d9fm, només carregat i amb evidents problemes en l'encaix entre quarts i quints. Vam tancar la diada amb un esperançador 3d9f que sembla que va agafant bona forma i qui sap si ens pot portar alguna sorpresa en el segon tram de temporada...

Crec que podem estar satisfets a mitges, sobretot tenint en compte el complicat inici de temporada, amb tantes baixes i complicacions vàries. El 9d8 demostra que encara tenim un gran potencial, però les dues ensopegades del 2d9fm, i la manca d'una estructura sòlida de 4, i de 5, ens indiquen que cal millorar moltes coses. I potser caldrà fer algun canvi per dalt del pilar perquè els pesa massa als de baix.

Apa, bones vacances!

El PP vira (encara més) a la ultradreta.

Avui el PP ha triat el nou president del partit, després de la renuncia de l'anterior president, i expresident del govern, Mariano Rajoy. Una amplia majoria dels compromisaris han optat pel perfil agressiu i ultranacionalista de Pablo Casado, reconegut aznarista i branca dura del PP més espanyolista i reaccionari. Es feia difícil imaginar a algú més fatxa que la Soraya, però Pablo Casado la supera sens dubte.

Crec que els independentistes podem estar satisfets amb el nou lideratge al PP, ja que el perfil fatxenda i ultra del personatge només pot comportar una creixement del sentiment independentista a Catalunya.

Al tanto amb les forces de "seguretat"!!!

"A la contra", Ferreres: Diari Ara.

El gran ninotaire terrassenc, Ferreres, ens dibuixa els fets ocorreguts fa un parell de dies a Barcelona, quan un agent (inspector) de la brigada d'informació de la policia nazional espanyola agredia al fotoperiodista Jordi Borràs al crit de "Viva Franco" i "Viva España". Vaja, si aquests són els que ens han de protegir... Està clar que els cossos de "seguretat" de l'estat mai van fer net d'elements d'ultradreta, feixistes i franquistes, que actuen impunement contra tot aquell que no pensi com ells: independentistes, antiracistes, antitaurins, republicans, antihomofòbia...

Enfrontaments a Masaya (Nicaragua) entre forces rebels i forces governamentals.

Resistents a Masaya.

Aquests dies està havent una greu crisi a Nicaragua i les forces opositores al govern de Daniel Ortega s'han revoltat contra el que ells consideren un govern corrupte i tirà. A Masaya especialment, els enfrontaments dels rebels contra les forces de seguretat del govern han estat intensos i han deixat algunes víctimes.

Al juliol del 2014 vaig viatjar a Nicaragua i vaig passar uns dies en aquesta bonica localitat ara sublevada. Us deixo les entrades que vaig fer aleshores perquè veieu la diferència amb la situació actual:

https://ristorondinaire.blogspot.com/2014/07/el-temazo-del-dimecres-carlos-mejia.html

https://ristorondinaire.blogspot.com/2014/07/dia-3-masaya.html

https://ristorondinaire.blogspot.com/2014/07/dia-4-masaya-granada-los-sandinistas.html

El "temazo" del dimecres. Eskorbuto - "Maldito país".

L'any 1984 el grup punk bilbaí Eskorbuto va publicar l'àlbum "Que corra la sangre" on incloïa un dels seus temes més celebrats, "Maldito país", on deixaven clar quina era la seva opinió sobre l'estat espanyol i les seves forces de repressió. Avui en dia continua sent una cançó protesta contra aquest estat feixista que manté empresonats a polítics per posar urnes, i en llibertat a corruptes, violadors, o policies agressors, com el que ahir va atacar el fotoperiodista Jordi Borras al mig del carrer, a Barcelona, quan sortia d'un acte.

Policia nacional, picoletos de mierda, capitanes generales.
Este maldito pais es una gran pocilga
Ministros, gobernadores, presidentes que se tocan los cojones
Este maldito pais es una gran pocilga
Quisiera enrollarme a una mujer policia para estar jodiendola
Todos los dias, todos los dias
Este maldito pais es una gran pocilga
Maldito país, España
Maldito país, España
Este maldito país es una gran pocilga
Maldito país, España

Diari Ara: "El fracàs escolar es duplica en alumnes que són fills d'immigrants".

Foto: ACN

 

És el que provoquen les polítiques neoliberals dels successius governs a Catalunya. Segregació escolar per origen i per classe social, i grans desigualtats entre centres. Esperem que el nou Conseller d'Educació, Josep Bargalló, hi posi remei tal i com ha anunciat...

El fracàs escolar és un dels principals problemes del sistema educatiu espanyol i, per extensió, del català. A escala internacional, s'entén com a fracàs escolar els alumnes que no acaben les etapes obligatòries, de manera que a Espanya les xifres les protagonitzen aquells estudiants que no acaben l'ESO. Això afecta entre el 25% i el 20% dels alumnes, mentre que a la resta d'Europa la mitjana se situa entre el 5% i 10%. Però tot i l'alt percentatge, aquest fenomen és especialment cruel en els alumnes immigrants o fills d'immigrants. Ho ha tornat a evidenciar un estudi del Centre d'Estudis Demogràfics de la UAB, publicat a 'Perspectives demogràfiques', i que mostra que el fracàs escolar a l'ESO dels fills d'immigrants gairebé duplica el dels alumnes autòctons. Una "racialització intolerable" del fracàs escolar que els autors de l'estudi demanen a l'administració que solucioni de manera urgent.

Per comprendre l'informe que han elaborat Jordi Bayona i Andreu Domingo a partir de dades del departament d'Ensenyament i l'Idescat és important assenyalar l'ús del concepte 'generacions'. Han dividit l'alumnat en quatre categories:

• Generació 1: alumnes nascuts a l'estranger i que han arribat a Catalunya amb set o més anys i que, per tant, no s'han escolaritzat al país des del principi.
• Generació 1,75: alumnes nascuts a l'estranger però que han arribat a Catalunya amb menys de set anys i, per tant, han entrat al sistema educatiu obligatori des de 1r de primària.
• Segona generació: alumnes nascuts a Espanya però amb un o dos progenitors nascuts a l'estranger.
• Generació 2,5: alumnes nascuts a Espanya però amb un dels seus progenitors nascut a l'estranger.
• Generació 3 o autòctons: alumnes nascuts a Espanya i amb progenitors també autòctons. 

Així, han conclòs que dels 42.687 alumnes matriculats a quart d'ESO en escoles públiques a Catalunya el curs 2015-2016, hi ha 12.976 alumnes "relacionats amb la immigració" (és a dir, que són de les quatre primeres generacions descrites). Però el focus es troba en la gran diferència d'alumnes que no acaben l'ESO depenent de la categoria. Per exemple, els valors de fracàs escolar més elevats es donen entre els alumnes de la primera generació (els nascuts a l'estranger i que han arribat fa menys de 7 anys), en què una tercera part dels nois (34,6%) i una quarta part de les noies (23,5%) no assoleixen l'ESO, unes xifres molt superiors al 13,2% dels nois i el 7,3% de les noies autòctones. 

Fins i tot en els alumnes de segona generació –ja han nascut a Catalunya però són fills d'immigrants– se segueixen registrant valors tan superiors als autòctons que gairebé els dupliquen: un 21,2% dels nois i un 13,7% de les noies no acaben l'ESO, vuit punts i sis punts més que els autòctons, respectivament. 

Segons els autors, els nivells de fracàs escolar tan dispars segons l'origen dels progenitors són "insostenibles". "Els descendents dels immigrats internacionals i la seva integració social han de ser un dels objectius prioritaris per a la construcció de la cohesió social", han afirmat Bayona i Domingo, perquè avisen que aquest grup poblacional "pot representar més de la quarta part dels joves" catalans en un futur pròxim.

De fet, aquest grup està àmpliament estudiat en l'estudi, per exemple per procedències. Els alumnes d'origen americà registren un 15,5% de fracàs escolar; els d'origen asiàtic un 17,8%, i, finalment, els d'origen africà un 19,2%. En aquest últim cas, els alumnes que són fills de marroquins tenen un 15,9% de fracàs escolar, però el més alarmant és el 40,9% dels d'origen gambià. Les xifres evidencien, segons els autors, "el fracàs del sistema educatiu amb alguns orígens determinats", així com les "dificultats futures que aquests joves poden tenir en la seva inclusió i posterior progressió en el món laboral". "Cal una actuació especial i urgent sobre la matèria", afirmen.