"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimecres, 12 de desembre del 2018

El "temazo" del dimecres. Banda Bassotti feat SKa-P - "Figli della Stessa Rabbia".


Avui ha mort, als 62 anys, un dels principals referents de la música d'arrel combativa i antifeixista a Itàlia, el cantant de la Banda Bassotti, Angelo "Sigaro" Conti. He pogut veure i sentir en directe a la banda romana, formada l'any 1987, en nombroses ocasions arreu dels Països Catalans, i també per Euskal Herria on s'havien prodigat bastant, i el seu ska-punk combatiu sempre em feia cantar i alçar el puny a l'aire. Trobarem a faltar la veu trencada i plena de ràbia de l'Angelo. El vaig conèixer personalment fa tres anys a Girona, per festes de Sant Narcís, i em va semblar un paio proper i molt autèntic. DEP.

Aquí un dels seus clàssics més corejats, inclòs a l'àlbum de títol homònim de l'any 1992, en un concert l'any 2014 a Roma, acompanyats dels vallecans Ska-P.

 


dimarts, 11 de desembre del 2018

Joan Maria Girona: "Volem treure bones notes! Avaluació per a què?"


(Article del mestre i pedagog Joan Maria Girona per al Diari de l'Educació. Totalment d'acord amb les idees que expressa al voltant de l'avaluació escolar. Un referent en matèria educativa.)

Per què donem tanta importància a les sortides universitàries? Per què pressionem tant els adolescents? I després es troben sense sortida laboral. El fracàs escolar fa patir als implicats (alumnat, famílies, professorat conscient).

Darrerament es torna a parlar força d’avaluació. La gran majoria estem acostumats a que ens posin notes o a posar-ne. Han estat molts anys fent-ho, unes quantes generacions ho han patit. Reflexionem-hi. La pressió de la nota existeix i molt. Prèviament o posterior, la pressió per arribar a la Universitat. Nota alta dóna prestigi, apropa als estudis superiors: la nota baixa evidentment no té prestigi i aboca a la Formació Professional. 

Ha aparegut un nou decret d’avaluació que com totes les novetats ens dóna esperances i ens crea interrogants. Li passarà com a d’altres decrets que es publiquen i després no es fa una formació i/o un seguiment per a la seva implantació als centres? L’avaluació és molt important, però un canvi com el que indica el decret implica un canvi en la mateixa orientació a la pràctica diària a les aules. Metodologies, organització, proves… com les seguirem fent? Seria interessant que no es notés massa que avaluem, que l’alumnat rebés la nostra resposta content de veure que ens en preocupem, que ens interessa el que fa i el que aprèn, però que no estigués pendent de la nota. 

Serà un xic difícil avaluar per competències si volem seguir les normes del Decret. Es treballa realment per competències? Fem les programacions en aquesta línia, però a la pràctica diària a les aules es fa? Segurament al practicar els continguts que ensenyem s’estan aprenent algunes competències, o millor dit, els donem eines perquè adquireixin competències; aquesta és la tasca que ens toca als docents.

Avaluem per ajudar a aprendre o per posar notes?

De moment la pressió social de famílies, alumnat i professorat ens fa posar notes numèriques. No hi ha gaire diferència entre posar de l’1 al 10 o de l’1 al 4 (simplificació exagerada del nou Decret). La pressió no ens pot fer oblidar que tota avaluació ha de ser pedagògica, ha d’estar al servei de l’alumnat. També ha de servir, clar, per informar les famílies i per proporcionar les acreditacions.

Evidentment els canvis ens impliquen al professorat; si canviem l’orientació de les avaluacions, si hem canviat la metodologia, si no fem exàmens ni proves, si fem un seguiment quotidià, si animem a l’autoconsciència de l’alumnat sobre el que ha après i com ho ha après, si tenim en compte la satisfacció dels estudiants en el seus processos d’aprenentatge… canviarem també nosaltres.

La majoria de l’alumnat continua demanant-nos quina nota han tret; potser després d’uns anys treballant de manera diferent ens demanaran que els hi valorem què han après i com ho han après, i qui sap si en un futur llunyà, si no hem canviat, ens parlaran de competències… 

L’avaluació sempre tindrà una part subjectiva; ens influencien els estats d’ànim, els conflictes nostres i de l’entorn i, sobre tot, el poder que tenim d’aprovar o suspendre l’alumnat al nostre càrrec. NO CAL SUSPENDRE, JA HO FA LA VIDA, MALAURADAMENT, em deia fa molts anys un professor a la universitat.

Esperem que el Decret no comporti una aplicació del que demana el sistema econòmic dominant. Ara tot és competencial perquè l’alumnat serveixi per tot allò que calgui: feines noves, feines per inventar, treballs precaris, canvis continuats al llarg de la vida laboral (que serà molt llarga), sous molt petits, necessitat de fer vàries feines alhora… Si ens deixem imbuir per aquesta ideologia seguirem avaluant per competir, per posar notes, per elaborar un rànquing de centres…  com fan les proves diagnòstiques del Departament o les de PISA.

Com afecta l’avaluació? Alumnes que no se’n surten, ho viuen com un fracàs personal, no del sistema. Cal reconèixer a cadascú tal com és. 

Als meus anys de profe em feien patir molt aquells nois o noies que vivien el seu fracàs com quelcom personal, com si fos culpa seva. La cultura de l’esforç, com altres ideologies semblants, busca culpabilitzar les criatures i els adolescents i les seves famílies. La responsabilitat dels aprenentatges és social, no individual, com la salut.

Hem d’entendre les competències com quelcom per cooperar no per competir. Els errors són una bona eina per aprendre i millorar. També són importants les anomenades competències emocionals: valorar i aprendre la necessitat de ser feliç, de gaudir de la vida i de la feina, de les relacions amb les altres persones, d’estimar i ser estimat.

El repte és ajudar a cada criatura o adolescent a sortir-se’n tal com és, a aprofitar totes les capacitats que té. Si acompanyem l’alumnat al llarg dels seus anys d’estudis, si no animem a competir, l’alumnat valorarà allò que el fa feliç, valorarà que totes les feines tenen la mateixa importància social. Posarà al mateix nivell les feines manuals i les intel·lectuals. L’haurem ajudat a pensar de manera crítica, a participar en els afers de la comunitat, a fer política en el sentit noble de la paraula… malgrat aquestes actituds no interessin als que manen i per això els pressupostos en educació (i sanitat) estan tan retallats.

Quants adolescents son pressionats per fer uns determinats estudis pensant en el rendiment econòmic o la posició social! Sempre he recomanat que facin allò que els agradi. Hi ha advocats infeliços malgrat els bons salaris que reben i fusters feliços amb les necessitats bàsiques cobertes. Per què estem prestigiant tant els estudis universitaris malgrat les xifres d’atur i desvaloritzem la formació professional?

En rebre el guardó Marta Mata 2018 l’escola de circ de l’Ateneu 9Barris de Barcelona van dir: EL CIRC NO ÉS COMPETICIÓ, ÉS COOPERACIÓ. Un bon lema per aplicar als centres escolars i per acabar l’article.

dissabte, 8 de desembre del 2018

L'epíleg del Núñez al Polònia.


Al Polònia van recuperar aquest dijous al difunt Josep Lluís Núñez en un gag ple de referències a les celebres frases i mots mal pronunciats i mal dits de l'expresident blaugrana, en una trobada al cel amb en Macià i en Companys. Hem tornat a veure a l'actor Carlos Latre, que feia moltes setmanes que no apareixia i que ha volgut fer una darrera intervenció estel·lar d'aquest entranyable personatge (que no persona).

divendres, 7 de desembre del 2018

Mossos defensant feixistes a Terrassa.


Ahir uns centenars de terrassencs i terrassenques antifeixistes van anar a protestar contra l'acte del partit polític feixista VOX amb motiu de la celebració del dia de la Constitución, a la plaça del 1r de Maig, al barri de Sant Pere Nord. Després de més de dues hores sense incidents i amb els antifeixistes llestos per marxar del lloc, els mossos van començar a carregar contra la primera línia de concentrats, picant indiscriminadament i fins i tot fent servir bales de foam, ferint a diversos manifestants.

Una vegada més, i ja en van un bon grapat darrerament, els mossos defensant als feixistes i atacant als antifeixistes. Com que ja no és anecdòtic, ja passa a sistèmic, i potser caldrà que el president Torra prengui mesures dràstiques per acabar amb la impunitat d'aquestes unitats violentes que són les Brimo. Ja ha quedat clar que el Conseller d'interior, Miquel Buch, no vol o no pot posar-hi fil a l'agulla i fer neteja al cos dels grups de policies que se salten el reglament i que gaudeixen picant als independentistes.






dijous, 6 de desembre del 2018

L'Estany (Moianès).

L'església i monestir de Santa Maria de l'Estany.

L'Estany és una petita localitat de la comarca del Moianès, al límit amb Osona, amb poc més de 400 habitants, que deu el nom a un antic estany que cobria gran part de la plana. Hi ha una església romànica, l'església i monestir de Santa Maria de l'Estany, fundada l'any 1080 que compta amb un dels claustres més bonics del romànic català.

La part antiga del poble compta amb tan sols vuit o deu cases de pedra que es recorren en un tres i no res.

Des del poble es poden fer vàries rutes que travessen rierols i un bon grapat de fonts i construccions de pedra seca. En un entorn natural on abunden els pins rojos i els roures.



L'Estany.





dimecres, 5 de desembre del 2018

El "temazo" del dimecres. Los Tigres del Norte - "Muerte anunciada".


Dilluns es van complir 25 anys de la mort per trets de bala del famós narco Pablo Escobar Gaviria, en una emboscada coordinada per la CIA nord-americana, en cooperació amb grups paramilitars, grups narcos rivals, l'exèrcit colombià, i a saber quants més.

Escobar va esdevenir a finals dels 80's i principis dels 90's en el principal distribuidor de cocaïna del món, acumulant uns ingressos encara avui incalculables, i va iniciar una guerra sagnant amb les forces de l'estat, que va acabar afectant a milers de persones, incloses v´citimes innocents que es trobaven al lloc dels fets (bombes, incendis, tirotejos...).

El grup de "narcorridos" mexicà Los Tigres del Norte li van dedicar aquesta cançó al "patrón" l'any 1994, dins de l'àlbum "Los dos plebes".

Recordo que l'any 2004 vaig coincidir amb el grup mexicà al Parc del Fòrum de Barcelona, amb motiu del Fòrum de les Cultures organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. Els Minyons actuàvem al mateix espai uns minuts abans que els mexicans, i vam trobar-nos just abans de sortir a escena.

dimarts, 4 de desembre del 2018

L'Ultradreta que ve.

Santiago Abascal (VOX), Albert Rivera (C's), i Pablo Casado (PP).























Les darreres eleccions autonòmiques d'Andalusia han fet palès l'auge del nacionalisme espanyolista de dretes, amb l'entrada fulgurant del partit VOX, i l'important creixement de C's. Ambdós, juntament amb el PP s'han destacat pel seu discurs catalanòfob i antiimmigració, especialment els dos primers. Està clar que a Espanya, parlar malament dels catalans dóna vots, i els discursos populistes d'aquestes forces ultraespanyolistes, agrada a una societat espanyola que històricament ha tingut una visió força negativa dels catalans i de les nostres reivindicacions.

Malauradament, per a molts espanyols, és preferible viure en un país poc democràtic, que pensar en la possibilitat que el país es pugui dividir. Abans feixista que dividit. El que no entenen però, és que quan aquesta ideologia arribi al poder, les llibertats i drets conquerits al llarg de molts anys, poden esfumar-se en qüestió de dies. Els drets de les dones, dels LGTBI, dels immigrants, dels que professen religions diferents a la majoritària, i de tot aquell que tingui una ideologia que no combregui amb el pensament d'aquests ultres, poden veure's afectats.

El segle 21 esta vivint l'auge dels partits nacional-populistes arreu del planeta. Els populistes basen el seu creixement en la fixació d'un enemic extern com a causant de les desgràcies dels autòctons, i en l'exacerbació dels sentiments nacionals d'autoprotecció, d'autoafirmació, i d'unitat contra aquest invasor extern. Ho estem veient a França (FN de Marine Le Pen), Brasil (Bolsonaro) Grècia (Alba Daurada), Alemanya (Alternativa per Alemanya), Hongria (Fidesz de Viktor Orban), o Itàlia (Lliga Nord de Matteo Salvini), etc.