Ahir els Minyons vam actuar a casa, a la Plaça Vella, amb motiu de la 17a Fira Modernista. Em penso que ha estat el primer any que hem actuat per la Fira en diumenge al migdia, ja que en la resta d'edicions en què hem participat ho havíem fet la tarda del dissabte.
Enguany el programa de castells era força ambiciós (5d8, 3d9f, 2d8f, pd6), tot i que era la progressió lògica pel que havíem vingut fent. Si per Sant Jordi havíem estrenat el 2d8f, a Vilanova el 7d8, i a Cerdanyola el 5d8, ahir tocava fer un pas més endavant i afrontar el primer castell de nou de la temporada, el 3d9f. Si us sóc sincer, jo era dels que pensava que aquest 3d9f encara no estava del tot a punt, sobretot per la part baixa, i que convenia no arriscar més del compte i donar-li unes quantes proves més. En tot cas, els tècnics van decidir que era l'hora i va sortir bé la jugada. Tanmateix, el castell va mostrar els mateixos problemes que havia tingut en el darrer assaig del divendres, a nivell de segons, i es va haver de treballar de valent perquè la gent dels pisos superiors poguessin treballar més o menys còmodes sense que la cosa es desquadrés en excés.
Pel que fa a la resta de castells, l'execució va ser força bona, millorant fins i tot els precedents. Pas a pas però amb pas ferm. El què no tinc tan clar són les possibilitats de pujar algun d'aquests castells un pis més. Anem sobrats de quilos a segons, i escassos de segons tapats i de massa humana en general. A veure ara amb el 4d9f. Serà un moment determinant també d'aquesta temporada. L'any passat vam tancar la temporada amb un magnífic 4d9f amb alguns canvis importants. Veurem si mantenim el nivell amb aquest castell...
L'atleta catalano-holandesa Ragna Debats resideix a Terrassa des de fa uns anys. Enguany va rebre el premi a millor esportista de la ciutat al 2018, i en el que portem de 2019 ja ha demostrat el seu bon estat de forma imposant-se en un bon grapat de competicions de resistència, ja sigui sobre neu, corrent pel desert o per la muntanya. Si fa poc més d'un mes s'imposava en la prestigiosa Maraton des Sabres, al desert del Sàhara marroquí, fa un parell de dies ho feia corrent per la muntanya a la Transvulcania a l'illa de La Palma.
12:00 h – Visites guiades a la casa Jacint Bosch 12:30 h – Vermut musical a càrrec dels Pelacanyes (al local) 18:00 h – Espectacle taller i mostra de glosa de Marta Gispert i Marcel Marimon (al local)
DIUMENGE – 12 DE maig
11:30 – CARRO MODERNISTA La canalla baixarà des del Local fins a la Plaça Vella amb carro.
11:45 – ACTUACIÓ CASTELLERA
Amb les colles:
– Castellers del Riberal
– Minyons de Terrassa
A la Plaça Vella de Terrassa.
17:30 h – Concert de les Gralles Grillades (al local)
Aquí podeu consultar la resta d'activitats, per hores, que es fan al llarg del cap de setmana a la ciutat.
No em venia gens de gust parlat de l'eliminació del Barça a la Champions al camp del Liverpool el passat dimarts (4-0), però crec que s'ha d'estar a les verdes i a les madures. Ens havíem habituat a cantar les excel·lències dels blaugrana aquesta temporada, on fins dimarts, encara aspiraven a conquerir tots els títols (lliga, champions i copa). Maluradament, a Anfield el Barça va tornar a patir una remuntada històrica en contra, tal i com havia passat el curs passat als quarts de final de la mateixa competició, aquell cop a mans de la Roma. Enguany, la cosa ha estat doblement, o triple, dolorosa, ja que eren les semifinals, veníem d'un 3 a 0 al Camp Nou, i al Liverpool li faltaven algunes de les principals figures (Salah, Keita i Firmino).
Personalment opino que el futbol és un esport on els estats d'ànim poden influir molt en el desenvolupament d'un partit. Pocs haguéssim apostat abans de començar el partit que el resultat podria ser el què va acabar sent. Sincerament, la gran majoria ens veiem ja a la final de Madrid. Però, malauradament, en això del futbol poden passar coses com la que va passar el dimarts a Anfield. Considero que els jugadors del Barça van patir una mena de bloqueig mental que els va fer perdre els papers, sobretot a la segona part. L'inici no va ser gaire bo, amb el primer gol dels locals abans del minut 10 de partit. Tanmateix, els blaugrana es van refer a partir del minut 20 i van començar a jugar com ens tenen acostumats, creant un bon nombre d'ocasions que no van saber materialitzar. Això va condemnar l'equip.
A la segona part, la cosa va canviar amb el segon i tercer gols dels vermells, en qüestió d'un parell de minuts escassos. Això va deixar els blaugrana estabornits i sense capacitat de reacció. Ni l'entrada de jugadors des de la banqueta va aconseguir canviar la dinàmica caòtica de l'equip català, que va veure com a escassos deu minuts del final encaixava el definitiu i previsible quart gol local en una badada defensiva d'aquelles incomprensibles, imperdonables.
Jo, més que un altre entrenador, penso que dimarts els hagués anat millor un altre psicòleg que els hagués ajudat a superar la situació ambiental i les crisis que van anar incrementant-se a mesura que el Liverpool marcava.
Per altra banda, potser també caldria saber treballar altres sistemes ofensius i defensius per jugar partits com el de dimarts. El Barça no té un gran contraatac, ni rematadors de cap que puguin fer mal dins de l'àrea en jugades a pilota parada o centrades des de les bandes. I potser també caldria deixar de dependre tant de Leo Messi a l'hora de finalitzar les situacions d'atac, ja que els jugadors el cerquen constantment i fa més previsible l'atac.
El passat diumenge van tornar a tocar a Barcelona, a l'Estadi Olímpic, els nord-americans Metallica, que havien estat al Palau Sant Jordi el febrer de l'any passat, i que tornaven en aquesta ocasió per tocar en un gran recinte per més de 50.000 persones.
El concert va començar amb 15 minuts de retard, i es va allargar més de 2 hores i quart, en les quals van intercalar alguns temes del nou àlbum, amb una bona dosi de clàssics dels primers àlbums de la banda, els més aclamats. Malgrat que el so inicial no era gaire bo, la cosa va anar millorant, tot i que és evident que els grans recintes oberts són més complicats de sonoritzar, i si a més a més corre el vent, la cosa es complica.
En tot cas, una bona estona recordant i corejant vells clàssics del heavy metal que tants seguidors va atreure a la dècada dels 80's i 90's. Punys i banyes enlaire, i menys grenyes que caps calbs al vent.
L'Álex Collado en una acció del partit de lliga d'ahir a Balaidos (Foto: EL Mundo Deportivo).
Malgrat que ahir el Barça jugava un partit totalment intranscendent de lliga a Balaidos, contra el Celta de Vigo, personalment el vaig viure amb força emoció i il·lusió pel debut d'un jove jugador de 20 anys de la pedrera, l'Álex Collado, un centrecampista de gran projecció i enorme talent, amb una esquerra exquisida i un potencial de creixement enorme.
Amb l'Àlex vaig coincidir a l'escola Floresta de Sabadell el curs 12/13, quan ell cursava 6è de primària i jo era el seu mestre d'Educació Física. Recordo bé el seu talent innat per a l'esport en general, i les seves exhibicions tècniques davant la resta dels companys de classe quan els deixava jugar un partidet al final de cada sessió. Ja aleshores s'apreciava la seva gran qualitat tècnica superior a la resta: el domini del cos, la coordinació, la velocitat, la potència... Regatejava fins la seva ombra.
Tan de bo l'Álex tingui continuïtat en aquest equipàs de súper figures. Ho tindrà molt difícil, ja que la competència a la seva posició és molt gran. En tot cas, ara per ara ja pot estar orgullós d'haver arribat fins aquí, que no és poca cosa. Debutar al primer equip del Barça només és a l'abast d'uns pocs privilegiats, i ell n'és un. Li desitjo el millor de cara al futur. Sort Álex!
(Article de la Laura Pinyol per al Criatures de l'Ara on exposa els beneficis de l'activitat física per al desenvolupament integral dels infants, i la necessitat d'ampliar les hores d'Educació Física als centres).
L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana que els
infants i joves, sense distinció de gènere i entre els 5 i els 17 anys,
facin 60 minuts d’activitat física moderada o vigorosa aeròbica
(caminar, córrer, ballar, pedalar) si pot ser cada dia de la setmana. A
banda, tres vegades per setmana caldria fer activitats vigoroses per
enfortir músculs i ossos (grimpar, saltar a corda, utilitzar els
equipaments dels parcs de joc).
Els avantatges per a la salut de la pràctica regular d’exercici físic estan més que contrastats:
afavoreixen el desenvolupament, prevenen les malalties cardiovasculars,
l’obesitat i el sobrepès -una de les amenaces més greus d’aquest segle
segons l’OMS, ja que s’ha multiplicat per deu els últims 40 anys-. A
Catalunya, el 31,8% de la població de 6 a 12 anys té excés de pes, més
els nens (35,8%) que les nenes (27,5%); el 19,1% té sobrepès (el 20,4%
dels nens i el 17,8% de les nenes), i el 12,6% té obesitat (també més
els nens, amb un 15,5%, que les nenes, amb un 9,7%), segons dades de
l’Enquesta de Salut de Catalunya (Esca, 2015).
Atenent-nos a l’Esca, s’observa que 4 de cada 10 infants d’entre 3 i 14 anys tenen un tipus d’oci sedentari,
és a dir, de mitjana passen dues o més de dues hores mirant una
pantalla. El 37,5% tenen un estil d’oci actiu (cada dia de la setmana,
com a mínim, practiquen una activitat física extraescolar o juguen al
parc). Però cal tenir en compte una altra consideració:
tant l’obesitat com el sedentarisme afecten més els infants de classes
socials més desafavorides i el percentatge de pràctica esportiva és
superior en els nens. De fet, l’informe Faros (maig del 2018),
fet entre l’Hospital Sant Joan de Déu Barcelona, en col·laboració amb el
Consell Superior d’Esports, i el Boston Children’s Hospital, assenyala
que, si bé la pràctica de l’exercici ha crescut les últimes dècades,
encara hi ha moltes diferències entre nens i nenes: el 80% de les nenes
no compleixen l’activitat física recomanada per l’OMS.
MÉS ACTIVITAT FÍSICA A L’ESCOLA
L’estudi Faros conclou que l’oferta
de l’activitat esportiva per a la població infantil està condicionada
per valors socioculturals i estereotips que influeixen en la tria de les
nenes propicien l’abandonament precoç. Per això proposen
transformar l’educació física a les escoles i coordinar tasques i
activitats que es fan al pati i als espais d’esbarjo. Un altre element
rellevant és que el pas entre l’escola primària i la secundària
coincideix amb un abandonament generalitzat de la pràctica esportiva,
però molt superior en el cas de les nenes (un 13%, per un 5,9% dels
nens).
Una de les propostes que fa l’informe és que les escoles puguin coordinar les activitats que es fan a l’assignatura d’educació física amb les activitats del pati.
Això implica desplaçar la presència preponderant que té el futbol en
molts patis d’escola, i que majoritàriament practiquen els nens.
Modificar el disseny dels patis escolars, obrir el gimnàs durant l’hora
d’esbarjo i transformar l’assignatura d’educació física són altres
possibilitats.
Però aquesta proposta ve de lluny. L’informe 'L’activitat física millora l’aprenentatge i el rendiment escolar',
publicat per L’Observatori Faros Sant Joan de Déu, coordinat per
Franchek Drobnic, doctor en medicina, fisiòleg del FC Barcelona i cap
del departament d’investigació de l’esport del Centre d’Alt Rendiment
(CAR) de Sant Cugat, ja aconsellava millorar les instal·lacions esportives, estudiar la possibilitat d’oferir esports no competitius (com la dansa o les arts marcials), prohibir l’ús d’aparells electrònics durant l’hora del pati, establir que una persona fes de dinamitzador per proposar jocs físics, mantenir les instal·lacions obertes en acabar l’horari lectiu o els caps de setmana i vacances, fomentar més la diversió que la competició i millorar la intensitat i el nombre d’hores de l’assignatura d’educació física.
UNA EINA EDUCATIVA
Roger
Pallarols és mestre d’educació primària a l’escola El Cim de Terrassa i
és entrenador professional d’hoquei herba (ha entrenat els equips de
divisió d’honor de l’Atlètic de Terrassa, el Júnior FC i properament
entrenarà el Reial Club de Polo de Barcelona; ha estat segon entrenador
de l’equip olímpic de Londres 12 i ha entrenat també en categories
inferiors dels combinats estatals de la RFEH). Acaba de publicar el
llibre 'Eduquem amb l’esport' (Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 2018),
on es val d’entrevistes a esportistes professionals, com la nedadora
paralímpica Sarai Gascón o el futbolista Andrés Iniesta, i de reflexions
o experiències per a totes les persones que foment part de l’entorn
esportiu dels infants amb l’objectiu de ser una guia didàctica per transformar l’activitat física esportiva en activitat educativa.
“Un
dia vaig anar a jugar al frontó tot sol com un mussol. Vaig tornar a
casa convençut que en aquest esport hi tenia molta traça. Tot havia anat
com jo volia i en la direcció que jo havia decidit. Uns dies després,
entusiasmat pel descobriment esportiu, vaig repetir l’experiència, però
aquest cop amb un rival. Aleshores, com us podeu imaginar, el retorn ja
no va ser sempre el que jo esperava i la derrota va ser dura i
contundent. El retorn del segon dia havia estat ben diferent del retorn
del primer. I del retorn del segon dia és del que en vaig aprendre”.
Aquesta
és una de les moltes reflexions que convida a llegir aquest llibre i
que Pallarols aplica en la seva tasca diària de mestre d’educació
física. “¿En què és més fàcil d’aprendre l’esforç, en un problema de
matemàtiques o en una activitat de resistència física de tres minuts que
el primer dia abandonaries als dos?”, es pregunta, i apunta una
reflexió que cal aprofitar: “Les generacions d’infants han après a aprendre des del joc i la diversió”.
A més a més, l’escola ha de saber treure profit del fet que “el 90% de
la canalla gaudeixi de l’educació física i aprofitar-ho amb
possibilitats infinites per aprendre i transmetre valors”.
L’ESPORT A L’ESCOLA COM A OPORTUNITAT PER A TOTHOM
Com
recull l’Enquesta de Salut de Catalunya, fora de l’escola hi ha molts
infants que no tenen la possibilitat de gaudir de pràctiques esportives,
dada que corrobora Pallarols mateix. “Encara hi ha una part que es deu a
la falta de recursos econòmics”, destaca, i afegeix que el fet que
molts infants i adolescents “pleguin a les cinc de la tarda i marxin cap
a casa fins l’endemà al matí” contribueix al risc del sedentarisme i
les seves conseqüències. Precisament, en les xerrades de divulgació que
fan, solen parlar de “la guerra freda que vivim amb
les noves tecnologies, que contribueixen a formar persones passives,
sedentàries, poc socials, egoistes, mandroses... i que ho volen tot immediatament i sense esforç”.
En contraposició, “la pràctica de l’esport -assegura
Pallarols- ajuda el jovent a guanyar disciplina, a esforçar-se, a ser
constant, a lluitar pel que es vol, a saber perdre, a saber guanyar, a
tolerar l’error, a acceptar les pròpies limitacions, a
respectar els altres. Valors essencials per a la vida!” Però, en aquest
sentit, i valent-se de la trajectòria professional en l’àmbit de
l’esport d’elit, és molt rellevant que Pallerols insisteixi que l’esport
“ha de servir per construir millors persones. Aquests aprenentatges
duraran per tota la vida”.
