Acabo d'arribar a l'hotel de Palerm on passaré uns dies. He arribat unes 9 hores més tard del previst perquè l'avió no ha pogut aterrar a Palerm a causa del fort vent, i ha anat fins a Lamezia, al nord-est de Sicília però ja a la península.
Allà ens han vingut a recollir uns autocars que han fet la ruta fins a Palerm per carretera, havent de pujar a un ferri a Villa San Giovanni per arribar de nou a l'illa de Sicília, concretament a Messina, en poc més de mitja hora.
A l'aeroport mentre esperàvem els autocars (han trigat prop d'hora i mitja a arribar) se m'ha apropat un paio a l'aeroport dient el meu nom. Li he dit que sí, que em deia així, i m'ha entregat la meva cartera, que m'havia caigut de la butxaca mentre esperàvem notícies estirat a una de les cintes d'equipatges. M'ha dit que portava una estona buscant-me per donar-me-la. L'he obert i he comprovat que no hi faltava res. Mira, dintre de la desgràcia del viatge, un cop de sort i un problema menys.
A l'arribada a Messina un francès del nostre autocar (eren 4 en total per portar tot el passatge de l'avió) s'ha adonat quan ja arrencaven per sortir del ferri que s'havia deixat la bossa amb la documentació al bar del ferri. Al conductor de l'autocar per poc li dóna un atac. Li deia que no podia parar, que havia de sortir. Després d'uns instants de tensió, ha deixat baixar el francès i ha sortit del pàrquing del ferri per deixar entrar els vehicles que havien de fer el trajecte contrari, i hem pogut esperar el francès aparcats a pocs metres a la sortida del ferri. Quan ha tornat el pobre francès esbufegant, hem arrencat per seguir la ruta cap a Palerm. Però no s'han acabat les sorpreses...
A mig camí entre Messina i Palerm el nostre autocar ha patit un fort sotrac amb algun forat a la carretera i no ha pogut continuar per algun problema amb la suspensió. He estat de sort d'estar assegut a la filera del davant i he escoltat que demanaven 8 persones per anar amb un autocar que ens venia al darrera. M'he aixecat ràpidament i he baixat de l'autocar amb set persones més. He pujat a l'autocar que, efectivament, esperava al darrere del nostre i he agafat un seient lliure. No tots els que havíem baixat de l'autocar accidentat han tingut sort, ja que no hi havia pas 8 places lliures. Potser cinc o sis.
Ja no hi ha hagut més sorpreses pel que fa al viatge en autocar, però la darrera sorpresa ha estat a l'arribar a l'hotel, quan sortint del lavabo m'he topat amb el noi que havia trobat la meva cartera a l'aeroport de Lamezia, que també està allotjat al mateix hotel.
