Primera escola pública uniformitzadora a l'Hospitalet.

Acabem de saber que l'escola pública Marius Torres de l'Hospitalet acaba d'anunciar que els seus alumnes portaran uniforme a l'escola a partir del proper curs. La mesura va ser promoguda pel director del centre i ha rebut el suport majoritari de la resta de la comunitat educativa, inclòs el claustre de mestres, el Consell Escolar, i els pares dels alumnes que van votar en referèndum amb un 90% d'acceptació la proposta. Es converteix així en la primera escola pública uniformada des de la dictadura. Us felicito fills!

Un dels principals arguments que esgrimeixen els dirigents de l'escola per justificar l'ús d'uniforme, és el de "dignificar" el centre i l'educació que s'hi dóna. Vaja, entenc doncs, que fins ara en aquesta escola l'educació que es donava era "indigna", igual que el seu alumnat... També vaig escoltar unes declaracions d'una representant de l'equip directiu, on deia que amb aquesta decisió no volien entrar en discussions morals, sinó simplement i pura, en qüestions pedagògiques i educatives. Vaja, i com es pot deslligar una cosa de l'altra? Quan parlem d'educació, no podem deslligar-la d'uns valors que transmetem als alumnes: la solidaritat, el companyerisme, la igualtat, la diferència, el respecte, etc., etc. Com pretén aquesta senyora que no ens fixem en la immoralitat de la seva decisió?

En una escola on prop del 90% de l'alumnat és immigrant, la diversitat de procedències, cultures, llengües, etc. deu ser força elevada. L'Uniformització és el contrari de la diversitat, i com diria aquell, l'uniforme en aquests nivells socio-econòmics, "homogeneïtza la misèria".

Si el que es tracta és d'estalviar als pares el maldecap d'haver de triar la roba pels seus fills cada dia, podem començar a pensar també com facilita'ls-hi la feina de tenir-los nets, ben alimentats, descansats, ordenats, etc., etc. Potser que al final els pares deixaran als seus fills a l'escola acabats de néixer i l'escola els retornarà als 18 anys preparats per la vida moderna.

Per altra banda, és curiós que en ple segle 21, aquesta escola hagi optat per uns uniformes model escola privada anys 60. La faldilla de quadres per les nenes, i el pantaló gris pels nens. Aquests uniformes fan una olor de naftalina i de ranci que no es pot aguantar. Em sembla que la decisió de dur uniforme i la elecció d'aquest té més a veure amb el fet de voler semblar una escola privada (de qualitat) que no pas amb d'altres motivacions de caràcter pedagògic.

Ah, per cert, de les sabates i sabatilles no hem sentit a dir res. Estaran incloses dins de l'uniforme o donaran llibertat de tria? Es compatible la faldilla de quadres amb les sabates de taló? I amb les Marteens de bota? I amb les espardenyes de set vetes? I es faran mocadors especials per a les nenes musulmanes, o podran triar elles?

El "temazo" del dimecres. KOP "Sols el poble salva el poble"

Aquest dissabte actua a Terrassa un grup emblemàtic de l'escena més alternativa i reivindicativa dels Països Catalans. Després d'una aturada d'uns quants anys a causa de l'empresonament del seu cantant i líder, tornen amb més força que mai als escenaris d'arreu. Si voleu sentir una descàrrega de potència brutal i unes lletres amb missatge, no us perdeu el concert d'aquesta banda el dissabte de matinada al Parc de Vallparadís, dins del Jove tu també pots de la Festa Major de la ciutat.

Raons per odiar a Alicia Sánchez Camacho.

- Per voler una escolarització bilingüe pel seu fill i per la resta dels catalans, tot i que a Catalunya funciona l'immersió lingüística en català fa molts anys amb molt bons resultats (un èxit com a mínim), afortunadament. Si vol marginar al seu fill amb una educació diferenciada de la resta, que l'apunti en alguna acadèmia privada dels seus amiguets elitistes que segur que l'educaran en la llengua que ella vulgui.

- Per amenaçar amb denunciar als organitzadors del Carnestoltes de Terrassa pel programa en clau d'humor que van editar la passada edició on apareixia caracteritzada de serp. Si aquesta dona no té sentit de l'humor, que s'ho faci mirar. A més, amb senyores com aquesta, el millor que podem fer, és prendre'ns les coses amb humor, amb molt humor...

- Per recolzar la campanya xenòfoba del seu company de partit i nou alcalde de Badalona, Garcia Albiol.

- Per amenaçar al nou govern de la Generalitat amb no donar suport als pressupostos si no es tira enrere la llei anti-taurina. Si vol veure banyes, que s'emmiralli casa seva!

- Per la cara de Carmen de Mairena que li han deixat els injerts excessius de bótox.

- Per ser del PP.

- Per anticatalana (bé, això ja va inclòs amb la darrera).

- Per "pija".

- Per "ultracatòlica".

La volta a Catalunya en 80 hores i caiguda del globus a Cornellà.

Aquest pont de Sant Joan que vaig iniciar el passat dijous, ha estat una mena de "volta a Catalunya" en poc menys de 80 hores. El viatge va començar dijous amb parada a Valls per celebrar-hi la revetlla de Sant Joan, començant amb castells, i acabant amb música, beure, ballaruga, xerrameca i demés fins a altes hores. L'endemà després dels mirar-me els castells de la Joves i la Vella des de la distància i amb la ressaca corresponent, vaig marxar cap a Guissona, a la festa del casament del Litus i l'Amaia, en un lloc molt maco del poble que s'anomena font de l'estany on hi celebren cada any la popular bacanal romana. Hi feia una rasca considerable tot i que aquest ha estat un cap de setmana calurós. L'endemà vaig tornar a Terrassa a descansar una mica i a la nit vaig anar fins a Girona a veure un concert del festival Etnival, amb un grup mexicà mític, els Molotov. El viatge va acabar ahir diumenge a Cornellà on tocava fer castells, ja que no vaig tenir ni valor, ni forces per pujar a La Patum de Berga com altres anys.

Els castells d'ahir van ser com una caiguda del globus en el que he estat pujat tots aquest dies, i on també viatjàvem molts minyons fins ahir al migdia. Quina patacada! Això ningú no s'ho esperava. Dues caigudes el cap de setmana anterior a la Festa Major, que ens fan perdre moltes de les il·lusions creades. Descartem el 3d10fm ja que ahir només el vam poder carregar (i dos carregats de 4 indica que alguna cosa falla), tornem a patir pel 4d8p que ahir va tornar a sortir creu i no vam poder ni carregar, i ens mirem el 2 amb desconfiança perquè belluga més que la compresa d'una coixa. Sort que encara ens queda el pilar, i aquest castell apunta a poder apuntar-nos algun "gamma extra" el proper diumenge. Qui ho diria. Sembla el món al revés. Minyons amb un pilar de traca i mocador, i uns troncs que fan figa.

Doncs a alguns els semblarà una bogeria, però jo cada dia tinc més clar quin és el castell top per aquesta temporada, i té forma de pilar...

Any sense La Patum.

Aquest any, després de prop de quinze anys sense faltar a La Patum de Berga, he decidit fer un any sabàtic i no pujar cap dia a aquesta gran festa patrimoni dels berguedans, dels catalans, i del món sencer en l'actualitat. Aquest any ha coincidit en dates amb la revetlla de Sant Joan i amb uns quants dies seguits de festes per aquí i per allà, i el cos ja no dóna per més. A més, treballar el dilluns després d'haver dormit dues hores i amb ressaca, no és gens recomanable.

Espero però que l'any vinent estigui més descansat i amb forces per gaudir un cop més d'aquesta festa única i tan tradicional. Aquest any em conformorè amb seguir la retransmisió de la festa des d'aquest web d'Ara Tv, a partir de les 21:30 del vespre. Lololo lololo lololololololo lololo lololo lololololololo...

Experiències desagradables.

Fa uns dies es van produir un fet lamentable a l'escola on treballo. Uns pares d'ètnia gitana van amenaçar a una companya mestra perquè suposadament havia picat al seu fill d'uns 6 o 7 anys. El pare va arribar a amenaçar-la de trencar-li el coll si tornava a tocar-lo. Em van comentar que el pare es va mostrar especialment agressiu i cridaner, i en cap cas van voler demanar explicacions ni comprovar la veracitat de les acusacions fetes pel seu fill, tot i que la mestra va demanar que fessin anar al nen que esperava fora per explicar exactament que és el que li havia fet ella. Imagineu-vos com va quedar de destrossada la mestra, amb més de 30 anys d'experiència professional, i havent hagut "d'aguantar" a aquest nen que va a la classe a donar pel sac i no fer res, durant tot el curs

Jo mateix vaig viure en carns pròpies l'angoixa d'haver de fer front a una mare gitana excessivament preocupada perquè va veure a la seva filla plorar des de fora del pati de l'escola, mentre intentava mantenir una conversa amb ella durant la sessió d'educació física. Quan la nena va veure a la mare arribant cap a l'escola a l'hora de la sortida, es va posar a plorar sense motiu aparent, i la mare va començar a cridar des de fora que que li havia fet jo a la nena. Vam haver d'anar fins on era la mare per explicar-li que jo no li havia fet res, que li havia agafat la pilota de basquet amb que jugava per interessar-me per ella, per un suposat mal de genoll que tenia, i que havia desaparegut miraculosament quan vaig deixar un temps lliure a tots els alumnes per jugar al que volguessin. Aquell dia em vaig sentir amenaçat pels crits de la mare sobreprotectora i energúmena, tot i que per sort ens separava una tanca.

Casos com aquest no són aïllats en el món educatiu, i es produeixen en moltes escoles amb massa freqüència sense que els mestres tinguem mecanismes per fer-hi front. Després del darrer incident a la meva escola (el conserge ja havia estat amenaçat per un altre pare gitano feia uns mesos), amb companyes mestres parlàvem del nostre desamparament i de la impunitat que tenen algunes persones per actuar de forma agressiva i amenaçant sense que això tingui cap mena de conseqüència. Penso que davant de casos com aquests, el Departament d'Educació hauria de tenir algun mecanisme de defensa dels seus treballadors i per poder sancionar als que amenacen, insulten o peguen. No es poden quedar de braços creuats i  esperar que els mestres amenaçats o agredits hagin de denunciar i d'enfrontar-se a uns personatges amb qui s'hauran de tornar a trobar cada dia al sortir de l'escola i que poden tornar a reaccionar amb violència en qualsevol moment.

Resultats de les proves de nivell a 6è de Primària.

Aquests dies s'estan fent públics a través de diversos mitjans de comunicació els resultats de les proves de nivell dels alumnes de sisè de primària de les escoles catalanes. El resultat global de les proves (de català, castellà, anglès i matemàtiques) ha estat un xic millor que el curs anterior, tot i que no arriba al llindar màxim de "fracàs escolar" que marca el Consell Europeu en un 15%, ja que es situa al voltant del 25%. L'any passat el fracàs escolar es situava al voltant del 30%. Hem millorat, però no massa.

Em pregunto perquè la majoria dels titulars dels mitjans han tingut tan interès a destacar la diferència entre els resultats dels centres públics i privats-concertats. És evident que els dos models escolars no parteixen amb les mateixes condicions i possibilitats. L'escola pública no té els recursos que pot tenir la privada-concertada que rep finançament tant públic com privat. Que potser volen fer la feina bruta a la Conselleria per afavorir el traspàs d'alumnat de la pública a la privada-concertada per estalviar uns calerons en educació? No s'entén llavors, com és possible que molts d'aquests mitjans es limitin a dir el què, però no el perquè. Perquè, per què hi ha aquestes diferències en els resultats d'una i l'altra? A mi se m'acudeixen un munt de respostes possibles...

Quin percentatge dels nouvinguts ha absorbit l'escola pública? I la privada-concertada? Quin és el nivell socio-econòmic dels alumnes d'una i altra? I cultural? Molts alumnes de la pública ni disposen d'una bona biblioteca a casa, ni d'ordinador, ni poden fer grans viatges, anar al cine o al teatre, a esquiar, a la platja, de campaments... Totes aquestes coses també importen en el rendiment escolar dels alumnes. Tanmateix, no vull dir amb això, que un alumne no pugui aprovar i fins i tot treure bones notes si no és de casa bona. Però segur que ho tindrà una mica més complicat.

Un altre aspecte que m'hagués agradat que els mitjans fessin referència, és el nivell de despesa en educació de la Generalitat en contrast amb la resta d'Europa. Aquí també fallen els governants, ja que el nostre 3% del PIB de despesa queda lluny del 6% de la mitjana europea. I agafem-nos fort, que amb les retallades que s'estan portant a terme, la cosa només pot que empitjorar.

 

Però em sembla que la nova Conselleria té la tàctica molt clara. Promoure el traspàs d'alumnat de la pública a la privada-concertada per reduir despeses. Com? Doncs retallant la sisena hora a la pública; enviant missatges a través dels mitjans de la major qualitat de la privada-concertada (com han fet ara amb les proves de nivell); lloant la qualitat i saber fer de la privada-concertada com fa la Consellera Rigau sempre que se li presenta la ocasió; augmentant els ajuts a la privada-concertada; retallant recursos a la pública, etc, etc.

Ah, per cert, que la petita millora en els resultats d'aquest any és fàcil de comprendre. Com s'ha aconseguit la millora? Fàcil. Baixant el nivell de dificultat de les proves. Vaig poder parlar amb alguna companya tutora de sisè i em van comentar que algun control li semblava més senzill que el darrer any. Veieu que fàcil és quedar bé davant de l'opinió pública? Tu baixa el nivell i digués que hem millorat els resultats, i la gent contenta. L'any vinent és possible que, tot i les retallades i la supressió de la sisena hora, els resultats siguin millors que aquest any. Temps al temps.