La batalla pel poder al PSC.

La propera setmana se celebrarà a Barcelona el 12è Congrés del Partit dels Socialistes de Catalunya, i en sortirà el nou Secretari General del partit. Els candidats, a hores d'ara, són l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, l'alcalde de Terrassa, Pere Navarro, i l'exalcalde de Vilanova i la Geltrú, Joan Ignasi Elena.

Del resultat d'aquesta tria depèn doncs, en gran mesura, el futur del país, ja que es tracta d'un dels principals i més hegemònics partits polítics de Catalunya, ens agradi o no. L'elecció d'un o d'altre candidat pot suposar que el futur del PSC es decanti una mica més o menys a l'esquerra, i una mica més o menys al catalanisme o a l'espanyolisme actualment predominant. 

Crec que la posició més catalanista la defensa l'actual alcalde de Lleida, tot i que el principal favorit, Pere Navarro, fardi ara de ser més catalanista que ningú. Llàstima que no ho hagi demostrat en els seus nou anys al front de l'alcaldia de Terrassa (els Minyons t'ho hauríem agraït de tot cor). No tinc clar qui dels tres és més socialista en el sentit literal de la paraula, però suposo que aquesta característica personal no té, avui en dia, una importància cabdal alhora de fer política. Tanmateix, el tema de la catalanitat sí que interessa saber-ho, ja que el futur de la nostra nació va estretament lligat al futur d'un partit com el PSC.

Val a dir, que el candidat Àngel Ros s'ha mostrat disposat a pactar amb la resta de candidats per aconseguir la força de la unió, tot i que sembla que els altres candidats no s'han volgut mullar massa. Veig a l'alcalde terrassenc molt crescut i molt segur de la victòria. Suposo que els seus moviments dins les files socialistes li fan albergar grans possibilitats. Sembla el candidat ideal de consens. Assumible tant pel sector més espanyolista, com pel menys progressista. "Ni chicha ni limoná" com dirien a les espanyes.

Uns quants militants socialistes compromesos amb el país i amb el partit s'han organitzat i han creat el col·lectiu Units pel Canvi, per fer visible la seva preocupació pel futur del partit i del país, i per exigir un canvi radical en la direcció socialista. Podeu llegir la seva "carta oberta" a la ciutadania de Catalunya. Tant de bo siguin escoltats.

El "temazo" del dimecres. Dire Straits - "Money for nothing"

Temazo d'aquest grup britànic de les dècades dels 80's i 90's, que va deixar un grapat de grans cançons d'estil pop-rock, amb la inconfusible guitarra d'un dels més populars guitarristes de tots els temps, Mark Knopfler.

La Constitució (segons Joan Oliver - Pere IV).

SÍNTESI

 

La Constitució

no em fa fred ni calor.

L'han feta sense mi

un ardat grimpador

cobejós i mesquí

d'experts sense parió

en l'art de consentir.

Ben pocs votaran NO

i molts votaran SÍ.

¿I per quina raó

la cosa anirà així?

Els mòbils són la por

d'una subversió,

la manca de juí,

el no saber qui es qui,

l'influx de tal senyor,

l'espera d'un guardó

o l'ordre d'obeir...

Què haig de fer? Què puc dir?

Com que l'abstenció

és una evasió

de bàmbol o coquí

jo, lliure i complidor,

haure de votar NI.

El mestre Quino.

Maruja Ruiz Martos, una dona amb principis i dignitat.

L'activista pels drets socials del barri de Nou Barris de Barcelona, Maruja Ruiz, va anar a l'Ajuntament de la seva ciutat a rebre la medalla d'honor, però per sorpresa dels presents, i del propi alcalde que es va quedar amb un pam de nas i amb la medalla entre les mans, va renunciar a rebre aquesta insígnia per motius ideològics i principis ètics. Podeu llegir aquí la carta que va escriure la pròpia protagonista per explicar els motius del seu acte de renúncia-denúncia.

Llàstima que no hi hagi més personatges públics tan honestos i integres com la Maruja, que siguin capaços de menysprear un premi quan ve de mans d'uns polítics que governen amb polítiques totalment oposades a allò que ella defensa i pel que lluita. Hagués estat força cínic i hipòcrita que aquesta senyora hagués acceptat la medalla de mans de l'alcalde convergent Trias.

Llàstima també que la senyora Maruja no hagi estat capaç després de més de cinquanta anys a Catalunya d'aprendre la nostra llengua i poder fer-ne ús en un acte de caràcter institucional a l'Ajuntament de la seva ciutat, ciutat que l'ha acollit al llarg de tots aquests anys.

La Consellera Rigau i el foment de la lectura.

La senyora Rigau deu fer molt de temps que no exerceix de mestra, ja que s'ha proposat que els i les alumnes de primària acabin llegint almenys uns 25 llibres l'any. Suposo que ha dit 25 com podria haver dit 15 o 40. Suposo també que aquesta deu ser la mitjana de llibres que es llegia ella quan era nena. I també suposo que a casa seva mai van faltar els llibres, ni els vestits, ni les excursions, ni les visites als museus, ni res de res.

També deu ser conscient la Consellera Rigau dels temps que vivim. Quan jo era un vailet, un dels principals entreteniments que existien, entre d'altres, era la lectura. Tampoc és que m'hi passes gaires hores, però sempre tenia un moment d'avorriment que omplir fullejant un "Tintin" o l'"Astèrix i Obèlix". Sovint entre càrrega i càrrega de jocs d'ordinador, em podia permetre uns instants per llegir una estona i sovint, acabava enganxant-me a la lectura. Avui en dia, en els temps de la immediatesa i de les computadores superràpides, les Play-Station, la Wii, la consola, etc., agafar un llibre o un còmic resulta poc estimulant.

Pot l'escola estimular aquesta pràctica? La veritat, soc més aviat escèptic en aquest sentit. Penso que la lectura és una activitat que s'ha de poder gaudir per poder desenvolupar, i les condicions ambientals de les aules de les escoles no són els espais idonis per a aquesta causa. Poden els pares obligar als seus fills a llegir? Ho dubto. En tot cas els pares podran obligar als seus fills a agafar el llibre i tancar-se a l'habitació, o seure al sofà. D'aquí a que l'infant llegeixi hi va un món.

Jo crec que el gust per la lectura el vaig adquirir a casa. Per imitació dels meus germans o dels meus pares. Per l'interès de la família quan em regalaven un llibre o un còmic per l'aniversari o pels reis. Pels moments d'avorriment a casa que solia omplir amb un llibre entre les mans. No per l'obligació de ningú, ni perquè a l'escola ens diguessin quants llibres havíem de llegir. No tinc grans records de les lectures escolars. Sí en canvi d'alguns llibres que he llegit sense que ningú m'obligués, sinó per propi interès.

Que promoguin campanyes familiars d'estimulació de la lectura. Que abarateixin els preus dels llibres per les famílies sense recursos. Que estimulin les visites a les biblioteques. Que redueixin continguts curriculars i potenciïn espais per la lectura, la narració de contes, etc. Que millorin les biblioteques escolars (en el fons i en la forma). Que limitin la publicitat de videojocs, consoles, etc., en horari infantil... I que no s'inventin xifres del nombre de llibres que s'haurien de llegir així com així.

Propostes per a les noves Junta-Tècnica de Minyons.

Recullo el guant llançat pel company de colla, expresident, i amic, Enric Cardús des de la web de la colla, i vull fer una exposició pública d'algunes coses que considero caldria canviar-modificar-millorar-provar de cara al futur. No vull que s'entengui aquestes propostes com una crítica a l'actual junta i tècnica, a qui vull agrair públicament la seva dedicació i estima per la colla, sinó com una aportació d'idees pels futurs dirigents de la colla. I espero que no surti ningú proposant que escrigui menys i actuï més, i que si tinc el que haig de tenir que em presenti per a cap de colla o president. Efectivament, de moment, no tinc el que cal per afrontar un repte de tal magnitud, però crec que hi ha a la colla un bon grapat de gent suficientment capacitada per donar el pas endavant.

De fet, les meves reflexions no es dirigeixen únicament als caps visibles i màxims dirigents de la colla, sinó també a tots i cadascun de nosaltres, Minyons més o menys actius, amb major o menor presència als assaigs i les actuacions.

En primer lloc, crec que caldria revisar les formules d'assaig preestablertes. Sé que a Minyons hi ha uns costums i unes maneres de treballar molt arrelades, però hauríem d'intentar millorar les dinàmiques d'assaig en la mesura que sigui possible.

- Més proves per la gent de pinyes: 

- Animar als nouvinguts a que vinguin més d'hora per poder'ls-hi donar proves. Si no podem recuperar els assaigs d'aprenentatge, com a mínim es pot avançar feina de 21:30 a 22:00.

- Fer més treball tècnic amb la gent de pinya-folre-manilles. No cal esperar als assaigs massius per enfilar gent a dalt. Es pot treballar la tècnica del folre i les manilles amb una sola rengla, enganxats a la columna...

- Col·locació de la gent a les pinyes més dinàmica. Em sembla perfecte que es canti a tothom a la pinya pel fet que tothom se senti important. El que no pot ser és que un dia d'assaig especial només puguem fer dues proves. Cal treballar nous sistemes per muntar les pinyes, folres i manilles. Potser amb un equip de pinyes més nombrós es podria intentar que cada tècnic s'encarregui de buscar i col·locar un sector (quesito) de la pinya, i després el cap de pinyes cantaria ràpidament per saber si tothom és a lloc.

- Pel que fa a l'assaig de canalla, també caldria implicar a més Minyons per tal de que es puguin realitzar moltes més proves. Estic convençut que hi ha un bon grapat de jovent que estaria encantat a col·laborar en aquest sentit i que es comprometeria de bon grat.

- Cal recordar constantment les posicions de seguretat a les pinyes, i la manera correcte de treballar. Sovint es donen per sabudes moltes coses i després et trobes gent mal col·locada, mides molt desiguals, espatlles baixades...

- Interès immediat per cada nova persona que trepitja el pati d'assaig. Les seves motivacions, aspiracions... I donar-li "vidilla" des del principi perquè no es cansi aviat i marxi.

Pel que fa a la gent de la colla, crec que hi ha molts aspectes a millorar:

- Puntualitat als assaigs. Sobretot aquelles persones amb major responsabilitat, per poder fer les proves necessàries quan encara hi ha la canalla.

- Voltar bé totes les proves.

- Respecte per les decisions de la tècnica. Sabem que hi ha uns quants Minyons que pensen primer en ells mateixos i després en la colla. Potser que s'ho facin mirar. 

- Portar la vestimenta adequada i la faixa.

- Més silenci i concentració quan hi ha una prova.

- Portar a gent nova a la colla, i acollir als que arriben. Que siguem més, depèn també de nosaltres.

Pel que fa als assumptes organitzatius, crec que ens en sortim prou bé, tot i que tot és millorable.

- Crec que valdria la pena implicar més gent en l'àrea de "dinamització" per evitar cremar a tot el que s'hi posi. Estem en un moment d'entrada de gent nova i cal continuar promovent les accions socials per enfortir els lligams. Aquest any hi ha hagut bon ambient i molta festa, i no s'hauria d'aturar.

- Tal i com diu l'Enric, cal aprofundir en el tema de la Participació, oferint nous canals d'expressió d'idees i nous canals perquè la junta sàpiga el grau d'acceptació de les accions dutes a terme. No podem esperar tot un any per resoldre les coses que no funcionen (si n'hi ha) des d'un principi.

- Cal facilitar a la gent la possibilitat de col·laborar amb la colla, i tothom ha de ser conscient de la feina que suposa tirar la casa endavant. Les xerradetes informatives després d'assaig de tant en tant, poden ser de gran utilitat.