Campions de lliga! I ja en van 22.

Barça campió de lliga 2012-13.

Tot i que el Barça juga aquesta tarda a Madrid, contra l'Atletico, el seu partit de la 34a jornada de lliga, ahir ja es va proclamar matemàticament campió després que el Madrid no passes de l'empat (1 a 1) al camp dels "pericos" de l'Espanyol. Així doncs, a falta de quatre jornades perquè s'acabi la lliga 2012-13 els barcelonistes ja podem celebrar un nou títol, i ja en van vint-i dos. Tot i que enguany hagin saltat totes les alarmes per la desproporcionada patacada a les semifinals de la Champions contra el Bayern, i les ensopegades contra el Madrid a la lliga i a la copa, no podem oblidar el que aquest equip ha aconseguit fins ara, i que guanyar una lliga no és gens fàcil. No cal remuntar-se molt en el temps per recordar èpoques en que guanyar una lliga era quelcom excepcional i celebradíssim, o fins i tot quan es guanyaven a l'últim instant, amb el culet ben apretat, i fins i tot amb penals fallats pels rivals en l'últim minut de l'últim partit. 

Sembla clar que aquest Barça necessita una sacsejada i alguns canvis de peces de cara al futur. Després de cinc anys continuats d'èxits i de ser considerats els millors del món, veiem com altres equips ens superen i cada dia es fa més evident que depenem massa del millor jugador del món, Messi. Hi ha jugadors a la plantilla amb molts partits a les cames, i caldrà fer canvis per rejovenir-la, i per no dependre tant del crac argentí. Potser l'arribada de Neymar pot apaivagar aquesta Messidependència.

Espero però que no ens tornem bojos i passi el que va passar a la fi del cicle victoriós del Dream Team. Després de quatre o cinc anys d'èxits, la humiliant derrota a la final de la Champions d'Atenes contra el Milan (0 a 4) va suposar la dissolució d'aquell magnífic equip, i el comiat d'alguns dels seus puntals (Zubi, Laudrup, Salinas...). Aquella revolució va suposar l'empitjorament de les coses, i una travessia pel desert pel que fa a l'obtenció de títols. Jo crec que amb un parell o tres de baixes, i una parell o tres d'altes, n'hi ha prou per tornar a ser a on érem.

Intens cap de setmana amb la Fira Modernista.

Els Grallers del Teler, tornaran el dissabte de la Fira Modernista.

Aquest cap de setmana es celebra a la nostra ciutat l'onzena edició de la Fira Modernista. Aquesta festa, inventada pels gestors culturals de l'ajuntament tenia molts números d'acabar convertida en una simple Fira comercial ambientada en el Modernisme, com moltes altres jornades, fires i mercats, arreu del territori amb excuses diverses com l'època medieval, els romans, els ibers, o la fil·loxera. És a dir, un cap de setmana amb un munt de comerciants, artesans i artistes, fent negoci a costa de la ciutadania.

Tanmateix, a la ciutat de Terrassa s'està aconseguint trobar un equilibri just entre comerç i cultura popular gràcies al destacat nombre d'entitats de tot tipus (culturals, esportives, socials...) implicades en l'organització de la Fira. I també del, cada edició major, nombre de terrassencs que surten al carrer disfressats d'època tot i no participar en cap acte en concret. És a dir, que cada any més terrassencs decideixen participar activament de la festa d'una manera o altra.

Els Minyons que enguany tornarem a alçar castells en solitari a la plaça Vella el dissabte a la tarda, també viurem uns dies intensos de Fira amb diversos actes a la nostra seu. Concerts de gralles, caramelles, visites guiades, menús modernistes... podeu llegir aquí els actes més destacats. Ens veiem per plaça, o fent una copeta pel local de la colla.

Una nova jornada de lluita del sector educatiu. I van...

Avui toca manifestar-se a Barcelona per defensar l'Educació, que entre els uns i els altres s'estan carregant a marxes forçades. És probable que en pocs dies les autoritats educatives a Catalunya ens diguin que els alumnes de sisè han millorat el seus resultats en les proves de competències, i tinguin la temptació de fer-nos creure que tot i les retallades, la qualitat educativa no s'ha vist afectada, però qui tingui no menys de dos dits de front, entendrà que és molt difícil augmentar la qualitat educativa reduint pressupostos, retallant per totes bandes, i amb lleis educatives que promouen la millora qualitativa mitjançant la competitivitat entre centres, i l'amenaça dels acomiadaments a qui es despengi.

Avui, novament, em manifestaré, i ja van no sé quantes manis en els set anys que porto com a mestre. Entre vagues generals, vagues contra la LEC, vagues contra les retallades, la Lomce, etc., ja m'he descomptat dels dies que he deixat de fer classes. Han servit per alguna cosa totes aquestes jornades de vaga? Doncs els temps dirà... sembla que el present ens demostra que de ben poc han servit les queixes i les aturades, però que hagués passat si ningú ho hagués fet? Com estaríem ara? I que podria passar en el futur si ens resignéssim definitivament?

No entenc a una gran part del col·lectiu de mestres que no secundarà aquesta vaga. Puc arribar a justificar a aquells que viuen situacions econòmiques de precarietat (que també els hi ha dins de l'àmbit dels docents), però no em puc creure que en una escola amb trenta-cinc mestres n'hi hagi trenta, o més, que no arribin a fi de mes si els resten la paga d'un dia. Quin exemple estem donant als nostres alumnes si veuen que passem, que no estem al costat de la resta dels companys en aquesta lluita? Després n'hi ha que exigeixen una estratègia de protesta diferent per part dels sindicats i tal, però m'agradaria veure que farien la majoria en el cas hipotètic que es demanés al professorat fer una vaga indefinida. Quants li donarien suport?

El "temazo" del dimecres. Àngel Villalba - "Olivera d'Aragó".

Encara no s'ha inventat la nova llengua del Lapao i ja he trobat algun tema en aquest idioma per la xarxa. Suposo que aquells que llegiu (i enteneu) aquestes línies, podreu seguir sense gaires dificultats la lletra de la cançó del cantautor de Favara (Matarranya, Aragó), Àngel Villalba. Com diuen els castellans, "no hay mal que por bien no venga", i la polèmica del canvi de denominació del català a l'Aragó, m'ha servit per descobrir a aquest interessant cantautor de la Franja.

Comencen les proves de competències bàsiques de sisè de primària.

Aquest matí, tots els centres educatius catalans han començat a passar les proves de competències bàsiques als alumnes de sisè (bé, no tots, ja que hi ha alguns centres on els pares han decidit no portar als seus fills a escola a fer les proves, per protestar contra les retallades en educació, i contra aquest sistema d'avaluació). Entre avui i demà, els alumnes s'examinaran de les matèries de català, matemàtiques, anglès i castellà.

Em pregunto per què, si als currículums oficials, quan es parla de competències bàsiques, es mencionen competències com la d'aprendre a aprendre, la comunicativa, la d'autonomia i iniciativa personal, l'artística i cultural, la social i ciutadana, etc., com és que en aquestes proves avaluatives que ara es passen als alumnes, només es fixen en les mates i les llengües. Potser creuen els caps pensants educatius que els ben educats són els que treuen millors qualificacions en aquest tipus de proves?

Estic convençut que països com la Xina, el Japó, Corea del Sud, Singapur o Finlàndia, obtenen resultats molt millors en aquest tipus de proves que no pas Catalunya, però dubto si aquestes societats són molt millors que la nostra... Al cap i a la fi, amb l'educació hem d'aconseguir, o com a mínim hem de pretendre, a banda del desenvolupament integral dels infants i la seva capacitació per la vida adulta, la millora de la societat on es desenvoluparan aquests infants.

Malauradament, des que de cinc cursos ençà es van començar a passar aquestes proves als estudiants, la principal preocupació de la majoria dels centres educatius ha passat a centrar-se en els resultats d'aquestes avaluacions. I per tal de quedar bé davant de les famílies (presents i futures), i del Departament d'Ensenyament, es focalitza el tipus d'ensenyament en la direcció que marquen aquestes proves. No importa si els alumnes no són autònoms, ni solidaris, ni responsables, ni creatius, ni res més, si al final el resultat d'aquests exàmens és positiu.

Cal destacar també que els resultats d'aquesta avaluació s'utilitzen habitualment per promoure la comptetitivitat entre centres, i se'n deriva un rànquing d'escoles, de les més "bones" a les més "dolentes" (casualment entre les bones sempre acostuma a haver-hi les privades i les concertades, i entre les dolentes, les públiques de barris més deprimits... sempre he tingut ganes de fer un experiment i enviar durant tot un curs als alumnes d'un grup del Viaró, per posar un exemple, a qualsevol escola de la perifèria de Terrassa, i a l'inrevés, els alumnes d'aquesta escola al Viaró. A veure si són capaços al Viaró de mantenir l'excel·lència amb els nous alumnes...). Fins i tot hi ha escoles que fan maniobres poc "ètiques" per aconseguir que la nota mitjana del centre sigui el més alta possible (per exemple fent que els pitjors alumnes no vagin a escola el dia de les proves, o amagant-los a una altra classe), i poder així destacar entre la resta d'escoles.

Ah, per cert. Aposto que enguany els resultats de les proves seran millors que els del curs passat. És curiós com aquest govern de les retallades aconsegueix millorar resultats tot i que els pressupostos educatius baixen any rere any... No serà que per pujar notes es baixa el nivell de les proves? Mira si n'és de fàcil.

A partir del dijous, els catalans serem més cultes.

El govern popular del PP a l'Aragó, en la seva fòbia anticatalana, està decidit a aprovar una nova llei de llengües per aconseguir que el català que es parla a la franja fronterera  d'aquesta comunitat autònoma amb Catalunya, passi a anomenar-se "Lapao" (Lengua Aragonesa Propia del Àrea Oriental). Segons estudis estadístics, hi ha al voltant de 30.000 catalanoparlants en territori aragonès.

Bé doncs, si finalment triomfa l'incultura, el fanatisme i l'anticatalanisme, resultarà que els catalans, com qui no vol la cosa, ens convertirem en un dels pobles amb un domini més ampli d'idiomes. A la pròpia llengua catalana li haurem de sumar el coneixement de la nova llengua aragonesa, el "Lapao", la valenciana, la castellana, l'argentina, la paraguaia, l'andalusa, etc. Així doncs, els catalans ens convertirem de cara a l'exterior en un dels països més cultes i més poliglotes del món. I tot gràcies als imbècils del PP...

Per cert, ja posats a inventar noms, no podrien haver buscat alguna cosa més simpàtica? No sé, però això de Lapao sona massa a "lapo" o "cagao"... Potser hauria estat millor dir-li directament "mierda idioma ese", "puto catalán" o "polaco", no?

Humor contra el fanatisme i la manipulació informativa de Telemadrid.

Els del Polònia han trobat un nou filó en la caricaturització de la periodista de la casa, i matadeperenca en tots els sentits, Bibiana Ballbè, (TV3, Bestiari Il·lustrat i altres fricades), i estan creant gags autènticament hilarants i d'un friquisme insuperable. Si l'estrambòtica entrevista de fa un parell o tres de setmanes amb el líder dels socialistes catalans, Pere Navarro, ja em feia pixar de riure al sofà de casa, la que ha mantingut aquesta setmana amb Hitler, no li va al darrera. Ara que a Madrid està tan de moda relacionar independentisme (i qualsevol altre moviment políticosocial que no els agradi) amb nazisme (Telemadrid dixit), una bona dosi d'humor per apaivagar una mica la ràbia i l'odi que ens genera.