La dictadura de les notes.

Aquests dies més de 30.000 estudiants catalans de batxillerat realitzen les proves de selectivitat, on es definiran en gran mesura les seves possibilitats professionals pel futur. Depenent de les qualificacions que obtinguin en aquestes proves i juntament amb les qualificacions obtingudes al llarg de l'etapa a l'institut (4 cursos de l'ESO i 2 de Batxillerat), podran accedir als estudis que volen cursar, o hauran d'optar per estudiar qualsevol altra cosa, encara que no els interessi (fins i tot si no els interessa un rave).

Abomino aquest sistema de selecció basat en el rendiment acadèmic, en l'assimilació de coneixements, i en el talent memorístic. Abomino les notes. Abomino el maltracte escolatr continuat (les qualificacions arbitràries, les humiliacions als inadaptats acadèmics, els càstigs als que no s'interessen per allò que nosaltres considerem interessant...) que pateixen els nostres estudiants al llarg de la seva escolaritat obligatòria (i obligada).

Aquests dies d'avaluacions escolars, ho estic portant amb resignada indiferència, tot i que intento evitar que se'm noti massa. Tinc la gran sort de ser el mestre d'una assignatura que no té gran "valor" acadèmic, tot i que jo la considero tant o més important que les altres. I afortunadament, jo no he d'avaluar seguint els criteris d'avaluació de la gran majoria de les matèries: ho sap/no ho sap; ho ha après/no ho ha après; ha treballat/no li ha donat la gana treballar; assoleix els objectius curriculars/no assoleix els objectius curriculars; ha aprovat els controls/no ha aprovat els controls; ha fet els deures/no ha fet els deures; sap fer la "o" amb un "canut"/no sap fer-la...

És curiós com els mestres podem arribar a classificar a un alumne segons els seus resultats acadèmics: mandrós, justet, desinteressat, passota, incapaç, TDHA, no autònom, difícil, etc. Molts d'aquests adjectius que es fan servir per definir a alguns alumnes a nivell acadèmic, no són de cap manera aplicables en altres àmbits. Jo tinc alumnes a les sessions d'Educació Física que s'esforcen, s'impliquen, estan motivats, són autònoms i responsables, etc., però que per a altres mestres són tot el contrari. Com és això possible? Hi ha molts mestres que confonen el desinterès amb la manca d'autonomia, la manca d'autoexigència, o la manca d'esforç. 

Per altra banda, em sembla antipedagògic que avaluem amb el mateix raser als alumnes segons l'edat. És a dir, que si un alumne té un ritme més lent en els aprenentatges, tindrà aquest estigma al llarg de la seva escolaritat. O sigui, que d'allò de respectar els ritmes d'aprenentatge dels alumnes i tal, queda molt bé als llibres, però a l'hora de la veritat, "el que sabe sabe" i qui no que repeteixi. O que s'esforci! I que es vagi conscienciant de la seva incapacitat davant de tothom cada cop que rebi les notes dels controls o de les diverses avaluacions.

Pot un "mal" alumne ser un futur bon professional? Evidentment. Potser molt millor que el "bon" alumne. El problema radica en si el mal alumne tindrà la possibilitat futura d'accedir als estudis que desitgi. Les seves qualificacions al llarg de l'educació obligatòria són decisives en aquest sentit, i "mals" alumnes molt intel·ligents (creatius, talentosos, originals, responsables, curiosos...) es poden quedar pel camí. En canvi, molts "bons" alumnes amb bons expedients acadèmics poden arribar a ser uns professionals mediocres. Aquesta és una de les perversions del sistema. O t'hi adaptes o estàs mig perdut (per sort hi ha casos de gent que se n'ha sortir tot i el sistema: Einstein, Edison, Graham Bell...). A les universitats no sempre arriben els més intel·ligents, sinó els que millor s'adapten al sistema educatiu vigent. I si a més a més van a la concertada, millor.

Els Minyons hem fet història a Valls.

Primer 3d9f d'una colla no vallenca a Valls.

Ahir a la tarda, els espectadors assistents a la diada castellera del Pati, organitzada per la colla local Joves Xiquets de Valls, van presenciar el primer castell de nou pisos mai fet per una colla forastera al bressol dels castells. I vam ser els Minyons de Terrassa els encarregats d'assolir aquesta històrica gesta al descarregar en segona ronda un renovadíssim 3d9f, que a banda de ser el primer que es veu a Valls d'una colla no vallenca, és el primer castell de nou pisos de la temporada pels Minyons, i va ser la cirereta a una magnífica actuació completada amb l'inicial 4d8p, el 2d8f i el pd6. Una gran actuació en dissabte tarda que s'explica en part per la gran il·lusió de la colla pel fet d'actuar en un lloc tan especial i simbòlic com aquest per a qualsevol casteller o aficionat als castells.

 

Potser hi haurà minyons als qui haver fet el primer castell de nou de la temporada a Valls no els produeix cap sensació especial més enllà de l'èxit de l'estrena i del pas endavant en la temporada. Personalment, valoro moltíssim el simbolisme de la gesta assolida ahir, degut a la meva vinculació de llarga durada amb els castells i amb Valls. Tinc la gran fortuna d'haver fet bones amistats amb castellers vallencs i la meva cunyada és de la Vella. He viscut de prop la rivalitat Joves-Vella, i m'he emocionat escoltant històries castelleres explicades pels seus protagonistes o per familiars directes dels que les van protagonitzar. Ahir vam ser els Minyons els qui vam escriure un bocí més d'aquesta historia a la plaça del Pati de Valls, i segurament, algun dia algú explicarà a algú altre, que un dissabte de juny del 2013, una colla sorgida lluny de la zona tradicional va aconseguir fer el primer castell de nou pisos al lloc on van néixer els castells, més de dos-cents anys després de l'inici d'aquesta activitat.

Enhorabona Minyons!!

Avui "fes-te malva" al Raval de Montserrat.

Els Minyons no ens prodiguem gaire en això de fer assaigs públics. En els anys que porto a la colla solament podria recordar l'assaig de fa un parell d'anys amb motiu dels assaigs de diada, quan vam fer algun tempteig al monstruós 4d10fm. No tinc en compte els assaigs a la plaça del Vapor Ventalló o a Can Anglada amb motiu de pluja.

Mai he acabat d'entendre el perquè hem estat sempre tan tancats a la ciutat. Potser no cal anar organitzant mogudes i assaigs en públic cada dos per tres, però un cop a l'any... no crec que faci mal, ni li trobo gaires inconvenients, més enllà de no tenir les habituals comoditats del nostre local. Crec que és una bona manera d'obrir-nos a la ciutat i que ens vegin molts ciutadans que normalment no s'atrevirien a entrar al nostre local, i que si ens troben al mig del Raval pot ser que s'apropin i s'animin. O potser no, però segur que pel fet de fer un assaig fora del local a l'any, no ens marxarà ningú dels que ja som.

Apa, tots al Raval, a veure si la fem grossa!!

El "temazo" del dimecres. Mali Vanili - "Espanya carinyo, lo nostre no funciona"

He descobert aquest duet de joves "cantactors" a través d'aquest videoclip que ha tingut una gran repercussió a les xarxes socials. Em recorden una mica a La Trinca per la seva peculiar barreja de música, teatre i humor satíric, a banda de barrejar diferents estils musicals a les seves cançons. No crec que arribin als nivells d'èxit del mític grup canetenc, però amb aquest tema ja s'han guanyat la meva felicitació...

Em sembla que ens divertirem...

Presentació oficial de Neymar al Camp Nou.

Ahir es va presentar públicament el nou fitxatge culé per a la propera temporada, el jove brasiler Neymar da Silva, en un acte massiu a l'estadi blaugrana, amb prop de 56.000 espectadors a les grades per rebre al nou astre mundial.

 

Tot i que els merengons diguin ara que aquest no era el jugador que els interessava i/o convenia, el cert és que més d'un es deu estar morint d'enveja si no de ràbia en aquests moments pel fet que el Barça s'hagi pogut fer amb els serveis del jugador més prometedor del món, amb tan sols 21 anys.

 

La veritat és que de moment només hem pogut veure unes quantes accions extraordinàries del jove talent a través de resums televisius i talls escollits, però tenint en compte el que diuen d'ell al Brasil, i la seva progressió en els darrers anys fan pensar que al voltant de les figures blaugranes, el jove Neymar pot explotar encara més les seves prodigioses habilitats.

 

Ja m'estic imaginant la dupla que poden arribar a fer ell i Messi a la davantera blaugrana, i els estrips que poden fer a les defenses rivals. Si Messi sol ja era capaç de guanyar partits i lligues, que no podran fer els dos plegats? Em sembla que amb aquest fitxatge el cicle victoriós culé es pot allargar uns quants anyets més...

D'estrena a Cornellà.

Primer 7d8 de la nostra història, ahir a Cornellà.

Ahir els Minyons vam tornar a actuar per la festa major de Cornellà, acompanyats dels amfitrions i de la colla Jove dels Xiquets de Tarragona. Tot i que en anteriors temporades a Cornellà es veien els nostres primers castells de nou de l'any, enguany la manca de camises a plaça va posposar aquesta possibilitat i ens vam haver de conformar amb l'alegria de l'estrena d'una nova estructura de vuit pisos, el 7d8. Al primer intent, tot i cert patiment a la baixada per l'excessiva separació dels pisos superiors del tres respecte del quatre. Tot i així, va quedar palès que aquest castell no té ni de bon tros la dificultat tècnica d'altres estructures (per fer-vos una idea de la dificultat real del castell, només heu de comprovar quantes colles l'han descarregat al primer intent i quants intents totals han acabat amb llenya).

A l'alegria per l'estrena del nou castell cal sumar-hi les bones sensacions amb la resta dels castells que vam dur a plaça: 4d8a, 2d8f i pd6. Si continuem amb la progressió duta fins ara, se'ns presenten unes actuacions de festa major i de Santes molt engrescadores... A dia d'avui, l'únic problema el tenim en el gruix de gent que mobilitzem a les actuacions, que ens condiciona els castells que podem portar. Ahir ens vam quedar sense castell de nou per aquest motiu. Una llàstima. Esperem que la gent es vagi apropant més i més a mesura que s'apropin les grans diades. La llàstima és que per poder-se plantejar, per exemple, un castell com el 4d9fa per festa major, cal haver fet abans alguns 4d9f, però si la gent espera a fer els "papinus" sense la feina prèvia, poca cosa farem...

I dissabte vinent a la tarda tenim una cita molt interessant a Valls, a la diada del Pati. Crec que serà la primera vegada (com a mínim la meva primera) que els Minyons actuem al bressol casteller més enllà dels anys de trobada castellera per la Candela. No sé si en el futur tindrem gaires oportunitats més de fer castells al km 0 casteller, i seria una llàstima no aprofitar l'oportunitat que ens ofereixen els de la colla Joves de mostrar el nostre potencial als aficionats vallencs i de la zona tradicional en general.

Grisha for Capgròs de l'any!!!

Foto: Rubèn Barba

Ahir dissabte es va celebrar a la Plaça Vella de Terrassa la festa de presentació dels capdidats per Capgròs de l'any. Enguany els dotze nominats eren (informació extreta de la web de l'entitat organitzadora, el Casinet de l'Espardenya):

MARGARIDA BOADA: Puntal de Terrassa per la Independència-ANC. En reconeixement als esforços de pedagogia que fa aquesta entitat per explicar la viabilitat d’una Catalunya independent.  

JAUME CABRÉ: Escriptor en majúscules. Les seves últimes obres “Les veus del Pamano” i “Jo confesso” ja són referents literaris al nostre país i han estat traduïdes a mig món.  

ERNEST CASTAÑÉ: Actor aficionat dels Amics de les Arts. Per la seva contribució al teatre de la nostra ciutat i per la seva traça a l’hora de dissenyar i muntar decorats i escenografies sempre desinteressadament.  

PEDRO GARCÍA AGUADO: Waterpolista olímpic, terrassenc d’adopció, ara triomfa a la televisió “educant” adolescents rebels amb mà de ferro i molt sentit comú. 

SARAI GASCÓN: Nedadora medallista paralímpica i millor esportista de Terrassa d’aquest any. Per la seva capacitat d’esforç, per l’exemple de superació i per representar Terrassa a les piscines de tot el món. 

CARME GRACIA: Mestressa del Rex, ha venut la coberteria i les paelles de mig Terrassa. La seva botiga és una garantia on trobar estris de cuina que no es troben enlloc més. Tot un referent en el comerç local. 

GRICHA: Va arribar a Terrassa formant part d’un circ, es va lesionar fent acrobàcies i es va quedar. D’origen ucraïnès, és més conegut com “el russu”. Ciclista urbà, professor de gimnàstica i amic dels bars de la ciutat. 

CARLES MASSÓ: Director de la coral de gospel Tons & Sons. Ha aconseguit que cantants amateurs semblin professionals. Ningú salta i es mou com ell dalt de l’escenari. Ara celebren el 10è aniversari amb la mateixa il.lusió que el primer dia.  

CESC MORERA: Realitzador de Canal Terrassa Vallès i cineasta. És tota una institució dins de la televisió local. No hi ha res ni ningú que s’hagi mogut a la ciutat que ell no l’hagi enregistrat amb la seva càmera.   

MIQUEL NIETO: Ha sigut cap de colla dels Castellers de Terrassa i en continua sent una de les seves ànimes, un puntal, una vaca sagrada. Tota una vida carregant i descarregant emocions.  

 PILAR PUIGMARTÍ: Gerent del Gremi d’Hostaleria de Terrassa. És el motor del Gremi, una treballadora incansable, respectada i estimada per tots els agremiats. 

CARLES TEJEDOR. Xef del Via Veneto de Barcelona. Un autèntic mestre de la cuina i un gran especialista en oli d’oliva. Per les seves mans passen els plats que menja l’alta societat catalana.  

Tot el meu suport al col·lega Grisha, company de farres vàries, i de tertúlies al mig de qualsevol carrer de Terrassa. Monitor de gimnàstica d'un parell de tietes, i coneixedor de mitja família meva i de mitja Terrassa. Petonejador, gran bevedor, i l'artista de les verticals amb llufes.