Humor fi...

4d10fm, més que una il·lusió.

Espectacular imatge del 4d9f nocturn, amb "falsos" laterals, ahir a Granollers (Foto: Ara).

El passat dissabte els Minyons vam tornar a la diada dels Xics de Granollers, que normalment any rere any es celebrava el segon diumenge de novembre, però que enguany i degut al "Procés Participatiu" del 9N es va haver d'avançar un dia. I val a dir que l'experiment no ens va anar gens malament, ja que vam fer la nostra millor actuació històrica en aquesta localitat amb el 9d8, el 4d9f, el 3d9f i el pd7f. Un bon preludi del que pot ser l'actuació de la nostra diada el proper diumenge.

Cal destacar, com a fet excepcional i novedós, l'execució  del 4d9f sense laterals al folre. En comptes de col·locar un o dos laterals agafant les cames del terç, els "pinyerus" s'han inventat la figura del "fals lateral" que s'incrusta entre el "primeres mans" i el primer "mà i mà" i que s'encarrega de protegir al segon en les seves oscil·lacions laterals. L'invent va funcionar a les mil meravelles, ja que el castell es va carregar i descarregar sense angúnies ni patiments. Fins i tot, quan baixaven els quints es va poder sentir una música de fons, de la "Guerra de les Galàxies", interpretada per un bon grapat de minyons.

Caldrà treballar molt aquesta setmana per poder plantejar-nos quatre castells emmanillats el proper diumenge (4d10fm, 3d10fm, 2d9fm i pd8fm), però per què no? El 4d10fm és un monstre, i ja vam veure tots com de difícil és quan els verds el van intentar l'any passat per Tots Sants sense èxit, tot i que acabaven de descarregar el seu segon 3d10fm de l'any i de la seva història, i havent realitzat una temporada immaculada amb zero caigudes fins aleshores. Però també es veia impossible l'any 1993 el 2d9fm, que els verds havien intentat sense èxit una desena de vegades, i els Minyons el vam carregar a la primera...

Us imagineu... 4-3-2-1... Feeeeeeeeeessssta!!! Uh!!!!

Va! Tots als assaigs d'aquesta setmana, que l'hem de liar grossa!

9N 2014: una jornada i una data per recordar.

Registrant als participants ahir a la mesa 6616U a l'IES Terrassa.

Emocionant. Ahir em vaig despertar més d'hora de l'habitual d'un diumenge per anar a fer de vocal en una mesa en el procés participatiu convocat pel govern català. Només arribar a l'institut on m'havien assignat em vaig trobar una munió de gent solidària mostrant el seu suport i la seva protecció (per si de cas...) a tots els voluntaris que anaven arribant per portar a terme la tasca assignada.

A l'IES Terrassa hi havia prop de 20 taules de votació (ui perdó, participació!), amb dos vocals i un president per taula. Al voltant de trenta suplents es van quedar sense mesa però alguns es van quedar a donar un cop de mà amb la logística del dia. Hi havia a més diversos coordinadors, gestors de mesa, professionals del centre, etc. Vaja, un munt de gent implicada en la causa. I en la democràcia.

Les escenes emotives que vaig poder presenciar al llarg de la jornada són múltiples. Des de gent gran amb moltes ganes d'introduir la papereta i recordant els anys de lluita antifranquista, a vailets acompanyant als il·lusionats pares i fent-se fotos, moltes fotos, amb la papereta i l'urna. Cues llarguíssimes que envoltaven l'edifici de l'institut, i els sonors aplaudiments a l'hora d'obrir l'institut per iniciar la jornada.

A la meva mesa van ser 604 participants, dels quals 533 ho van fer pel sí sí, 47 pel sí no, 7 pel no, 6 pel sí a seques, 3 en blanc, i 8 de nuls o "altres". 

Al final hauran estat prop de 2'5 milions de participants (amb els vots de l'estranger i els que s'acumularan en els propers dies a les diverses delegacions del govern arreu de Catalunya), que tot i tractar-se d'un succedani de "referèndum", no està gens malament.

Reflexionant...

Salvador Espriu: "La pell de brau".

No convé que diguem el nom

del qui ens pensa enllà de la nostra por.

Si topem a les palpentes

amb aquest estrany cec,

on sinó en el buit i en el no-res

fonamentarem la nostra vida?

Provarem d'alçar en la sorra

el palau perillós dels nostres somnis

i aprendrem aquesta lliçó humil

al llarg de tot el temps del cansament,

car sols així som lliures de combatre

per l'última victòria damunt l'esglai.

Escolta, Sepharad: els homes no poden ser

si no són lliures.

Que sàpiga Sepharad que no podrem mai ser

si no som lliures.

I cridi la veu de tot el poble: "Amén."

Les nostres armes.

El "temazo" del dimecres. Roy Paci - "Votare oh oh"

Aquest diumenge tenim un deure democràtic que complir: votar! Per canviar-ho tot! Ha arribat l'hora de demostrar-li als governants espanyols que no som els seus súbdits, ni acceptem les seves lleis caduques ni les seves imposicions tiràniques. Ara és l'hora! Sortim al carrer i demostrem-los que s'ha acabat el "bròquil".