Entrada 3 de viatge: Com està l'Uruguai... Pocas Nueces. Teatre Zitarossa, Montevideo (06-08-...

Part de l'espectacle "Pocas pero extremas", fusió de les companyies "Milongas Extremas" i "Pocas Nueces". La primera és una banda formada per quatre guitarristes i cantants que versionen temes del grup espanyol Extremoduro amb sons d'origen uruguaià, Els segons són una companyia teatral humorística de crítica social i política.

Entrada 2 de viatge: Museu "Casa Pueblo" de l'artista Carlos Paez Vilaró.

La casa museu "Casa Pueblo" és l'antiga residència d'estiu de l'artista uruguaià Carlos Paez Vilaró (Montevideo, 1923 - Punta Ballena, 2014), reconvertida en una petita ciutadella amb hotel, galeries d'art i museu. Es troba ubicada al poble de Punta Ballena, un paratge de costa idíl·lic a l'estat de Maldonado, replet de xalets i mansions de luxe, només a l'abast de les classes socials mes pudents de l'Uruguai, Argentina o Brasil.

La casa s'inspira en les construccions de l'illa de Santorini a Grècia, i l'artista va trigar 36 anys a acabar-la. Explicava l'autor: "La construí (Casapueblo) como si se tratara de una escultura habitable, sin planos, sobre todo a instancias de mi entusiasmo. Cuando la municipalidad me pidió hace poco los planos que no tenía, un arquitecto amigo tuvo que pasarse un mes estudiando la forma de descifrarla."

Carlos Paez Vilaró amb Picasso a Franca.

Carlos Paez, va practicar diversos arts (escultura, pintura, ceràmica, cinema, lletres...), i va ser un viatger empedreït que va fer llargues estades a l'Africa, Sud-America, i més, i va coincidir amb alguns grans artistes i actors de cinema de l'època com ara Picasso, Astor Piazzola, Brigitte Bardot...

Un altre dels fets que va marcar profundament la vida de l'artista va ser l'accident aeri que va patir el seu fill Carlos Miguel Paez, als Andes, "La tragèdia dels Andes", que va donar la volta al mon sencer i que es va viure al país amb gran angoixa i perplexitat final. Desprès de 72 dies desapareguts a les nevades muntanyes andines, un pastor xilè va topar-se amb dos dels supervivents i van poder ser rescatats 16 dels 45 passatgers que hi havia a bord.

Posta de sol des d'una de les terrasses de la casa.

El "temazo" del dimecres. No te va gustar - "Chau".

No Te Va Gustar (NTVG) es una banda nascuda l'any 1994 a Montevideo (Uruguai), que combina el rock amb estils com l'ska, el reggae, la murga o el tradicional candombe. Potser el grup uruguaià mes internacional del moment. Aquest tema inclos en l'album "Por lo menos hoy", va estar nominat als premis Grammy Llatins de l'any 2011. El videoclip el trobo prou sensible i divertit.

Entrada 1 de viatge: Uruguay - Punta del Este.

La ma enterrada a la platja Brava de Punta del Este.

Després d'un interminable trajecte de mes de 24 hores he arribat a destí. Vaig sortir de Terrassa el dijous a les 18 h. de la tarda, i he arribat a l'estació de busos de Punta del Este a les 13 hora local, es a dir, les 18 hora catalana, 24 hores després d'abandonar la llar.

Val a dir que el viatge va començar amb emoció, ja que el trajecte fins a la T1 de l'aeroport del Prat no va sortir com l'havia planificat, i la connexió de la L9 del metro que jo pensava que em portaria de l'estació de FGC de Sarrià directe a la T1, encara no s'ha fet (calculen que cap al 2019-20) i vaig haver d'arribar fins a Placa Catalunya i enllacar un parell de metros (L3 i L9 a Zona Universitària). Per sort vaig sortir amb temps suficient (3 hores de marge) i vaig arribar a la T1 cinquanta minuts abans de la sortida de l'avio cap a Madrid on feia el transbord.

Una lasanya de bledes per dinar amb la birra nacional, "Pilsen".

Arribat a l'aeroport, els tràmits habituals en aquest tipus de viatge: control de passaport, el canvi de moneda just per arribar a destí, consultar amb una companyia local les tarifes d'internet, i anar a buscar el bus que em porti a Punta del Este. Una hora o mes d'espera xerrant amb un doctor argenti que vaig conèixer a l'avio quan des de la megafonia van demanar la presencia d'algun doctor per atendre a un passatger que es trobava malament....

Des del port de Punta del Este.

Un cop a Punta del Este comença l'aventura de trobar Hostel. Per sort, després de nomes tres inspeccions acabo decidint-me per un anomenat "The Trip", bastant proper a la terminal de busos. 10 dòlars la nit amb esmorzar inclòs, i pocs hospes. Em queda molt clar nomes sortir de l'estacio de busos, recórrer els carrers i veure els hostels, que la ciutat esta mes morta que Terrassa a l'agost, i que fa fred. La pluja encara esta per arribar...

Locals xerrant i prenent el popular mate a la posta del sol.

Algunes coses que m'han sobtat ja d'entrada son els preus del menjar i del transport. Al nivell de Catalunya per no dir mes car fins i tot. Tenint en compte que el salari mig es de 16.500 pesos uruguaians, es a dir, uns 550 euros, no se com s'ho deuen fer aquesta gent...

Jose Mujika, heroi nacional dins d'una botiga de souvenirs (en cartró, eh).

Aquests dies a Punta del Este m'he dedicat a recórrer alguns poblets de platja i la ciutat que dona nom a l'estat, Maldonado. Allà, tot dinant a un mini forn que tenia algun plat cuinat, vaig conèixer a un uruguaià que havia viscut a Lleida del 91 al 94, i que m'ha demanat que li parles en català. M'ha posat una mica al cas de la situació del país, i hem recordat histories de la Catalunya pre olímpica i els canvis que ha viscut el país. I també, com no, de la nostra situació política. M'ha dit que es notava que jo era un bon català, perquè havia anat a triar el lloc mes barat de la ciutat per poder menjar...

Catedral de Maldonado.

A Maldonado, he entrat en una casa museu d'un tal Doctor Maurizio o Manzini, i he mantingut una llarga i distesa xerrada amb dues "treballadores" que hi havia a l'entrada. Una m'ha explicat el seu drama personal amb la separació i un fill adolescent que la maltractava i que l'ha acabat abandonant. Amb l'altre hem pogut xerrar d'economia, crisi, treball... Una horeta de xerrada i deu minuts de visita.

Far de Jose Ignacio.

"Lo dejo todo bien asado".

El Parlament vota a favor del Procés Constituent de desconnexió.

"Ladran luego cabalgamos"... (Foto: Llibertat.cat)

(Notícia publicada al diari digital "Llibertat.cat").


La cambra catalana ha aprovat avui el Procés Constituent de desconnexió amb els vots de Junts pel Sí i la Candidatura d'Unitat Popular (72 vots a favor) i 10 vots en contra de Catalunya Sí Que Es Pot. Els grups del Partit Popular i Ciutadans han abandonat la càmera, i el Partit Socialista de Catalunya s’ha abstingut de participar a la votació.

La resolució votada s’ha impulsat tot i que el Tribunal Constitucional espanyol havia advertit al Parlament català, i a la seva Mesa, que hauria d'impedir la votació sobre aquesta resolució que demana iniciar la desconnexió de la Comunitat Autònoma de Catalunya de l’Estat espanyol. La iniciativa planteja un mecanisme unilateral d'independència perquè els catalans participin en un procés democràtic constituent que derivi en la creació d’una República Catalana.

Després de conèixer-se la notícia, el president en funcions del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha donat instruccions a l'Advocacia de l'Estat perquè presenti davant el Tribunal Constitucional un recurs contra la iniciativa del parlament català.

El "temazo" del dimecres. The Ramones - "Blitzkrieg Bop".

L'Abril de 1976, la banda novaiorquesa The Ramones treien al mercat l'àlbum "Ramones", que contenia 14 cançons d'un nou estil anomenat punk-rock, del que bandes com ells mateixos, Sex Pistols, The Damned, o The Clash, van ajudar a popularitzar a finals dels 70's. Els moviment punk va sorgir com a corrent cultural de protesta social i de resistència anti-sistema, barrejat amb un alt consum de diversos estupefaents i alcohol. Avui en dia aquest estil musical queda fora dels corrents comercials, tot i que encara hi ha un bon gruix de seguidors fidels que no combreguen amb les modes que la industria de la música intenta imposar.