"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

dimarts, 29 de novembre del 2016

Conciliació familiar o com putejar a la canalla.

Aviat els infants entraran a treballar abans que els pares.























Acabem de conèixer la pretensió del govern de la Generalitat de modificar l'horari escolar de cara al curs 2018-19, que passarà a ser de les 8 del matí a les 16 de la tarda. Mitja horeta més que l'actual horari de 9 a 16:30, que pretén, teòricament, facilitar la conciliació de la vida escolar dels infants amb la vida laboral (els que tenen feina) dels familiars.

Suposo que els experts que es dediquen a estudiar com facilitar la conciliació horària els importen poc les criatures i la seva educació. Si no fos així, intentarien imitar els models educatius d'èxit, com el finlandès, on els alumnes tenen un horari de 9 del matí a 15 de la tarda. Està comprovat que en l'àmbit escolar, més hores no impliquen automàticament major rendiment sinó més aviat al contrari.

No obstant, si el que es pretén és que les criatures paguin els excessos horaris del nostre sistema laboral i social, crec que els nostres governants s'han quedat curts, ja que a ben segur la majoria de famílies estarien encantades si l'horari escolar s'ampliés de les 8 a les 18 o 19... Si fins i tot tindria èxit el servei de nit perquè es poguessin quedar a dormir a l'escola alguns dies... Si total, els nens no se n'adonen i s'adapten a qualsevol circumstància.

dilluns, 28 de novembre del 2016

Narcos: quan ficció i realitat es confonen.































Acabo de veure el darrer dels 20 episodis dedicats a la vida i obra del gran cap del càrtel de Medellin en la decada dels 80's, Pablo Escobar. "Narcos" és una telesèrie del canal Netflix, que narra la dura època que va viure Colòmbia amb l'expansió del comerç de la coca, i de les nombroses guerres que es van desencadenar, consecutivament i simultània, al país (narcotraficicants, guerrilles, paramilitars, sicaris...) al llarg de dues llargues i dramàtiques dècades.

La sèrie està basada en fets reals i ens explica amb tota mena de detalls quins van ser els principals protagonistes d'aquesta història tan macabra. Des de presidents del país, a agents de la DEA i la CIA nord-americanes, militars i paramilitars, jutges i advocats, caps dels principals càrtels, sicaris sanguinaris, periodistes, i civils innocents.

Pablo Escobar va arribar a ser un dels personatges més rics del món gràcies al negoci de la droga. Va passar de ser idolatrat per multituds al seu país, i fins i tot elegit com a diputat al Congrés Nacional, a odiat i perseguit per les seves accions terroristes indiscriminades.

Del millor que he vist darrerament. Qualsevol semblança amb la realitat és aquí certa.

diumenge, 27 de novembre del 2016

Diada dels Minyons (2).

Eufòria col·lectiva després de segon 4d10fm descarregat de la nostra història (Foto: El Periodico).


























Ha passat una setmana des de la brutal exhibició dels Minyons a la Plaça Vella de Terrassa amb motiu de la nostra 38a Diada de la Colla. Encara són ben vius a la memòria els grans moments viscuts al llarg de la jornada castellera, així com els assaigs previs, les festes anteriors i posteriors, el xou del dinar, la guerra de pancartes, la solidaritat amb el Banc de Sang... Ja tinc ganes que torni a ser Diada!!! Gràcies tècnics, gràcies junteros, gràcies Minyons!!

Pancarta MikroPunky al pati del local.

12 pilars de 4 a l'actuació de vigília a la Plaça Salvador Espriu.
Encesa de carretilles dels Diables de Terrassa, la Pájara i els Diables de Vacarisses al pati del local, la nit del dissabte.























Els autèntics herois de la colla, la nostra soca!!

























Les pinyes més maques? Les multicolor, sens dubte. (Foto: Mireia Comas).


























Els que més s'ho curren. El cos d'elit com diria aquell. Força Àngel!!






















El super Mario llest per decorar les parets del pavelló de La Cogullada.

Pilar de 5 pel Banc de Sang. Fins l'última gota!!

Lolo lolo lololololo lololo lololo lololololo, lolo lolo lololololo lololo lololo lololololo, eh uh! (Foto: Jordi Massegu).


























Cercavila cap a plaça amb les nostres gralleres i tabalers.





























Pilar de cinc en l'acte de descobriment del mosaic recordatori del primer 4d10fm de la història.

dissabte, 26 de novembre del 2016

Ha mort Fidel Castro.


Heroi o tirà? No seré jo qui el jutgi. Tanmateix, li agraeixo que hagi plantat cara a l'imperi (nord-americà) durant tots aquests anys...


divendres, 25 de novembre del 2016

Julia Otero: "La Gabriel (Anna) viu com pensa i això és de lloar".

Gabriel i Otero en un moment de l'entrevista a Can Batlló.






















Interessant aparició televisiva ahir de la diputada al Parlament per la CUP, l'Anna Gabriel, a TV3 entrevistada per l'esnob de la Julia Otero al programa "Fora de sèrie". 

Vaig veure perplex com l'entrevistadora posava èmfasi en la imatge personal de l'entrevistada. No crec que li hagués fet aquest tipus de comentari a un diputat del mateix partit o d'un altre, i això que l'Otero se les dóna de feminista...

També li va "recordar" que ja tenia una edat i que se li passava l'arròs per ser mare... L'Anna li va respondre contundenment amb allò que les dones no han vingut al món només per reproduir. Zasca!

Quan l'Otero li va parlar de les enquestes que pronostiquen una baixada d'escons per a la CUP en les properes eleccions catalanes (de 10 a 6 o 8), l'Anna va respondre que no passava res. Què si el fet de ser conseqüent amb unes idees i uns principis fa que els votants deixin de votar-te, doncs que hi farem... La CUP pot desaparèixer algun dia, però el que no desapareixerà són els milers de persones que tenen les mateixes conviccions i un mateix ideal de país.

Diu la Grabriel que el sou de diputat al parlament és de 5.500 euros, però que ella i la resta de diputats de la CUP "només" cobren 1.400, ja que la resta s'ho queda el partit per finançar-se. Segons la Gabriel, 1.400 euros és un sou raonable en comparació amb els salaris de la gran majoria dels assalariats del país.

Per no parlar dels polítics professionals que fan de la política un "modus vivendi", i que quan acaben la seva trajectòria en política passen a guanyar encara més, si cap, a l'empresa privada gràcies a les famoses "portes giratòries". Us sonen??

Contundent es va mostrar també l'Anna quan es va parlar del tema dels pressupostos de la Generalitat. Va deixar ben clar que la CUP no cauria en la trampa del xantatge que els volen fer els de Junts pel Sí, posant-los entre l'espassa i la paret amb allò que si no hi ha pressupostos, no hi pot haver referèndum. Quina colla de cretins!! No barregem les coses siusplau. Referèndum sí o sí, i el pressupost a negociar-lo sense imposicions xantatgistes.

Una llàstima que l'Anna hagi d'abandonar el seu escó de diputada a la propera legislatura. Tanmateix, estic convençut que darrera l'Anna vindrà algú o alguna igual d'honesta, compromesa i preparada què ella.

dijous, 24 de novembre del 2016

Claudio Mirasso: “Si basem l’aprenentatge en la memòria, els robots ens guanyaran”

El catedràtic de física a l'UIB, Claudio Mirasso. (Foto: Ara Balears).
(Interesant iniciativa, a trevés de Change.org, la d'aquest catedràtic de física juntament amb el també catedràtic Walter Furlan, per canviar el sistema educatiu. Potser si uns quants catedràtics més hi diuen la seva, aconseguim canviar aquest estúpid sistema...) (Entrevista de Cristina Ros per al diari Ara Balears).

Quan contesta, pregunta i es pregunta constantment. Coses de l’ofici. Claudio Mirasso és investigador de l’Institut de Física Interdisciplinària i Sistemes Complexos (IFISC) i catedràtic de física de la UIB. Com a investigador, treballa en el camp de la neurociència, concretament en els models matemàtics del cervell i la sincronització dels ritmes cerebrals, així com en aspectes de la intel·ligència artificial aplicats a senyals biomèdics. No debades, Claudio Mirasso afirma sense dubtes que el segle XXI avançarà substancialment en el coneixement del cervell, el gran misteri del cos humà. Tot i així, aquesta conversa ve motivada per una petició que Mirasso, juntament amb el catedràtic de física de la Universitat de València Walter Furlan, han iniciat a Change.org per exigir al govern espanyol una llei d’educació consensuada amb experts, que es prolongui en el temps i que respongui a les necessitats reals de nens i joves. 

Tota petició que es fa a un govern sorgeix d’una preocupació. Quina és la seva? 

Hem parlat molt d’aquest tema amb Walter Furlan. Tots dos, com molts professors universitaris, estem preocupats per les grans mancances que tenen els joves quan arriben a la universitat. S’estan cometent errors importants a primària i secundària i no percebem que hi hagi un interès de l’Estat per afrontar un canvi estructural que és urgent. Els governs se centren en qüestions molt superficials: revàlida sí o no, religió sí o no, estudis de quatre o de cinc anys... En cap cas s’analitzen els canvis profunds que requereix el sistema educatiu. Demanem una taula de negociació formada per experts en educació i que s’assoleixi un gran pacte i una llei que, almenys, tingui una durada de 12 anys i, sobretot, que estigui en consonància amb la societat actual, amb els grans canvis que es viuen. 

El fracàs del sistema educatiu a Espanya es demostra cada vegada que es donen els resultats dels estudis en aquest àmbit. Com creu que es podria sortir d’aquest fracàs? 

Per sortir-ne, ens hauríem de fer preguntes que gairebé ningú no es planteja. El problema no és substituir la selectivitat per una revàlida. El que és important no és que l’alumne es prepari per a un examen, sinó que es prepari per al seu futur, per pensar, per entendre, per desenvolupar-se, per viure i per trobar una feina que pugui fer bé i que el faci feliç. Com volem que estiguin formats els joves? Quin tipus de societat volem? ¿És necessari que memoritzin com abans o és millor que aprenguin a analitzar i a relacionar conceptes? Aquestes són només algunes de les preguntes que cal fer-se. I si bé és cert que algunes escoles treballen en aquest sentit, tot el sistema està descoordinat i mal enfocat. No pot ser que diguem que la ciència és important però no només no hi invertim, sinó que fins i tot a secundària es digui als alumnes que no agafin física perquè els pot abaixar la mitjana per accedir a la universitat. És un despropòsit. 

Vostè que investiga el cervell, ¿creu que exercitar la memòria no és cabdal? 

No dic que no sigui important, però és evident que la tecnologia ens posa al nostre abast, i a la butxaca, molt més que el que abans memoritzàvem. Si basem l’aprenentatge en la memòria, els robots ens guanyaran per golejada. Qualsevol robot deixarà un jove al carrer, perquè pot fer la feina i fer-la millor. Els robots també van aprenent a fer una tasca mitjançant l’experiència, aprenen d’exemples. L’única cosa que ens pot distingir de les màquines, de moment, és la capacitat de raonament. S’ha de treballar aquesta capacitat més que no pas la memorització. 

Vostè aplica sovint el sistema de classes invertides. Quins resultats n’obté? 

És massa evident que impartir classes magistrals avui té molt poc sentit, els alumnes s’adormen. Per això els dono els apunts però els demano que siguin ells els que preparin prèviament la classe, que pensin els exercicis que farem, que entre tots puguem discutir el plantejament d’un problema, que surtin a explicar-lo, que opinin. Encara no puc dir si amb aquest sistema aprendran més o no. El que sí que puc afirmar és que les classes són millors i que l’alumnat està més estimulat. 

Des de la ignorància en aquest tema, ¿no hi ha una certa contradicció entre demanar que es potenciï el raonament i alhora treballar en el desenvolupament de la intel·ligència artificial? 

No volem reemplaçar el cervell, però sí ajudar en allò a què no arribem com a persones. Ara treballem per a una empresa valenciana amb una samarreta que monitoritza el cor, amb un software que detecta les arítmies cardíaques, perquè un metge no pot mirar els 100.000 batecs que un cor fa en un dia. La màquina alerta d’on ha de mirar. En tot cas, des de les matemàtiques i la física aplicada a la neurociència ens centrem a entendre com processa la informació el cervell i hem trobat que a l’hipocamp les diferents regions es comuniquen per canals diferents. Entendre això, com moltes altres coses, pot ajudar en el tractament de les malalties neurològiques. És en aquest sentit que podem afirmar que la biotecnologia és la matèria del segle XXI, perquè serà en els pròxims anys que aconseguirem saber molt més del funcionament del cervell.

dimecres, 23 de novembre del 2016

El "temazo" del dimecres. Queen - "I want to break free".




Demà farà 25 anys de la mort del gran Freddie Mercury. Aquest mes de novembre estic dedicant tots els "temazos" dels dimecres a la seva llegendària banda. Avui toca un dels temes més emblemàtics, "I want to break free", inclòs a l'àlbum The Works de l'any 1984, especialment recordat també pel magnífic videoclip amb en Freddie fent de dona de fer feines.

Enguany a la diada dels Minyons vam fer servir aquest tema, amb lletra aminyonada, com a himne de cloenda del dinar posterior a l'actuació castellera.