Carlos González: "Finestres d'oportunitat".

Com a mestre d'Educació Física corroboro les afirmacions del Carlos González. Tots els infants tenen ganes d'aprendre noves habilitats i de posar-se a prova. Val la pena deixar-los prendre la iniciativa, ja que l'autoaprenentatge crea en els infants un sentiment d'autosuperació i d'autoestima, així com la sensació que amb esforç i constància (gairebé) tot és possible. Tanmateix, deixar fer no vol dir deixar de ser-hi. El mestre sempre proper i amatent per a qualsevol demanda.

Hi ha moments a la vida dels nens en què toca fer una cosa nova, adquirir una nova habilitat. Girar-se, seure, menjar, gatejar, caminar, saltar, parlar, vestir-se... Quan el moment arriba, la criatura s’esforça, practica un cop i un altre la nova habilitat, de manera que sembla com si es posés deures de dificultat creixent. 

Hi ha setmanes en què sembla que totes les hores del dia les dediqui a agafar-se dels mobles per posar-se dret. Ho intenta i ho torna a intentar, cau i no plora ni es desanima. Veiem la seva concentració quan puja, la seva expressió d’orgull quan finalment ho aconsegueix, i a vegades els moments de pànic quan descobreix que no sap com baixar i ha de cridar perquè el papa o la mama el baixin a terra. En pocs dies aprendrà a deixar-se caure fins a quedar assegut, al principi bruscament (sort del bolquer!), poc després suaument, lliscant per la pota de la taula. 

Desitgen fer coses noves i estan orgullosos del que han fet. I és per això que dues de les primeres frases que diuen tots els nens solen ser “Jo solet” o “Jo soleta”, o “Papa, mama, mira què faig!”. Aquests moments s’anomenen finestres d’oportunitat en el desenvolupament infantil. Com una finestra s’obren... i es tornen a tancar. Si no s’aprofita l’ocasió, després és molt més difícil. 

A vegades la temptació de no deixar-los fer les coses és massa forta. Si deixes que agafi el menjar i se’l posi a la boca, menja poquet i s’embruta i en tira la meitat per terra. Si deixes que es banyi (sol no, esclar, seria molt perillós; però pot agafar ell l’esponja mentre vigiles), ho deixa tot escampat. Si deixes que es mogui i es posi dret i descobreixi el món, has d’estar vigilant tota l’estona. Si deixes que es vesteixi, triga molt i s’ho posa al revés. “Tot ho vol tocar, destorba amb la maneta”, diem. És molt més fàcil i ràpid despullar-lo, rentar-lo, vestir-lo, ficar-li la cullera a la boca, recollir amb la cullera el que surt per fora i tornar-l’hi a ficar, netejar-li la cara amb el tovalló... i en cinc minuts tens el nen net, menjat i embolicat per a regal. Després la finestra es tanca, i li passen les ganes de fer les coses tot sol, i ens queixem perquè amb dos anys només pren triturats i no mastega, o espera passivament que el vesteixin.

Potser val la pena perdre el temps esperant que facin el que intenten fer, oi?

Continuen presos.

Pancartes d'Omnium i l'ANC desplegades ahir al Camp Nou a l'inici del partit de copa entre Barça i Celta (Foto: E-notícies)

Ahir l'estadi del Barça va tornar a ser un clam a favor de l'alliberament dels ostatges catalans retinguts per l'estat espanyol feixista a presons de la capital del regne. 88 dies entre reixes els Jordis, i 71 el vicepresident Junqueras i el Conseller Forn. Uns presoners que l'estat espanyol utilitza per a coaccionar els partits independentistes de cara a evitar la formació d'un nou govern independentista, malgrat que això és el que va decidir, sobiranament i seguint la llei espanyola, el poble català en les eleccions del passat 21D. 

La repressió de l'estat espanyol està començat a sorgir efecte, en forma de dimissions i renúncies de figures importants de les forces independentistes: Carles Mundó, Neus Lloveras, Carme Forcadell... Tanmateix, segur que a hi ha molts catalans disposats a assumir els càrrecs que aquests abandonen per tal de continuar la batalla per a la llibertat.

Llibertat i República!!

El "temazo" del dimecres. Pete Seeger - "What did you learn in school today?"

Avui dedico el "temazo" dels dimecres a Francesc Ferrer i Guàrdia, pedagog llibertari català afussellat per la monarquia espanyola l'any 1909 acusat d'instigar els fets de la setmana tràgica. Al llarg d'aquest any es commemorarà els 150 aniversari del seu naixement amb actes arreu del territori. Tot un referent per les seves tesis polítiques, socials i pedagògiques. Va ser el fundador de l'Escola Moderna, un projecte de pedagogia llibertària, l'any 1901. Encara avui ens calen moltes lliçons de Ferrer i Guàrdia.

La cançó va ser composta per Tom Paxton i interpretada pel llegendari cantautor folk nord-americà, Pete Seeger, l'any 1964.

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned that Washington never told a lie
I learned that soldiers seldom die
I learned that everybody's free
And that's what the teacher said to me

That's what I learned in school today
That's what I learned in school

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned that policemen are my friends
I learned that justice never ends
I learned that murderers die for their crimes
Even if we make a mistake sometimes

And that's what I learned in school today
That's what I learned in school

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned our country must be strong
It's always right and never wrong
Our leaders are the finest men
And we elect them again and again

And that's what I learned in school today
That's what I learned in school

What did you learn in school today
Dear little boy of mine?
What did you learn in school today
Dear little boy of mine?

I learned that war is not so bad
I learned about the great ones we have had
We fought in Germany and in France
And someday I might get my chance

And that's what I learned in school today
That's what I learned in school

Fins mai, revistes Tiempo i Interviu.

 

Dues revistes del grup I(Zeta) tanquen per manca de lectors. Me n'alegro. Quants menys mitjans es dediquin a manipular i a fer propaganda del règim millor. Segur que moltes dones també se n'alegren que desaparegui la famosa revista que va guanyar popularitat gràcies a l'exhibició de cossos femenins nus per a gaudi i excitació masculina majoritàriament.

Roser Reverter: "No separeu els infants!"

Foto: Revista Infància.

La mestra Roser Reverter, del col·lectiu Rosa Sensat, ens descriu les claus educatives per assolir una societat educada, justa, cohesionada i amb igualtat d'oportunitats.

Com ens recordava l’Assumpta Baig en el seu article del 30 d’octubre, aquesta frase la va pronunciar Alexandre Galí el 26 de juliol del 1966 a la segona conferència durant la primera Escola d’Estiu de Rosa Sensat. És un enunciat-petició, aparentment simple en la seva formulació però complex en la seva aplicació, que s’ha anat concretant en diversos àmbits, i tot i que no en podem considerar cap com a consolidat.

– No separeu els infants per la llengua. Durant la discussió de la Llei de Normalització Lingüística, Marta Mata va defensar, amb la tenacitat que li era pròpia, que no s’havia de separar els infants segons la llengua familiar ni en escoles ni en aules diferenciades. Aquest posicionament va permetre la vertebració de l’escola i de la societat a el nostre país.

L’objectiu que els joves que finalitzen l’ensenyament obligatori -que haurien de ser tots- puguin expressar-se oralment i per escrit en català, castellà i anglès, així com en la seva llengua familiar si n’és una altra, és una fita coherent en el nostre entorn social. Però cal situar el paper de cadascuna d’elles en el marc de construcció de sabers i de relació que és l’escola.

– No separeu els infants pel lloc d’origen. La immigració dels darrers anys ha canviat substancialment la composició de l’alumnat de les nostres aules; aquesta realitat va fer replantejar com s’acullen les llengües i les cultures d’origen, com se’ls apropa a la llengua catalana més enllà d’un coneixement que els permeti seguir el currículum. I cal ser honestos en respondre’ns si això és possible en centres on l’alumnat provinent d’altres països és majoritari.

– No separeu els infants per la classe social familiar. Les famílies immigrants tendeixen a cercar habitatges assequibles en els barris on viuen persones de la seva comunitat d’origen. Sovint la possibilitat de trobar aquests habitatges és deguda al fet que les famílies residents al barri es traslladen a d’altres amb millors condicions urbanístiques i d’equipaments. Aquest procés es repeteix en el cas de famílies amb pocs recursos.

Les respostes per millorar aquesta situació van més enllà de l’actuació de l’administració educativa.

– No separeu els infants per les creences. L’escola no ha d’imposar ni difondre cap concepció política o religiosa de la realitat. La formació religiosa s’hauria de donar en la família i en els centres de culte.

– No separeu els infants per les capacitats. Els infants han d’aprendre cadascun al seu ritme, tots sentin-se formant part d’un col·lectiu que comparteix els coneixements, ajudats per uns mestres que combinen el rigor acadèmic amb la flexibilitat en l’exigència.

“L’escola ha de tenir els requisits que li permetin afrontar l’educació dels infants amb èxit, l’èxit d’ajudar-los a ser persones, ciutadans actius d’aquest món”*

 

Un bon sistema educatiu és aquell que no separa els infants i els joves ni per la seva llengua familiar, ni pel seu origen geogràfic o social, ni per les creences que li ha transmès la família, ni per les seves capacitats, ni pel seu gènere. Està format per escoles que tothom senti com a seves: els infants, però també les famílies, el municipi, la societat i l’administració.

Tot i reconeguent els avenços que en aquest sentit s’han produït, hem de considerar allò que no s’ha aconseguit encara, o en què fins i tot s’ha retrocedit, per situar noves fites.

I per acabar una altra petició. Aquesta vegada no adreçada a l’administració educativa, sinó a les famílies.

– No separeu els infants per posicionaments polítics. Imagineu una situació: un mestre parla de Drets Humans a classe, els infants pregunten, entre d’altres, a qui es considera presos polítics, el mestre respon atenent al text que es comenta. Alguns d’aquests infants porten un llaç groc, el mestre no, perquè creu que la seva opinió personal no l’ha de mostrar a l’escola, o perquè no hi està d’acord. Uns dies després ha d’anar a declarar davant d’un jutge, perquè una família ha comunicat la situació a la fiscalia.

En una altra escola es decideix posposar tractar aquest tema per “la situació que es viu a Catalunya”.

Els mestres i les mestres som ben capaços de parlar del que passa a l’entorn, sense posicionar-nos. Aleshores els infants poden entendre les diferents opcions, estar -o no- més d’acord amb una, sense rebutjar les altres. No ens autocensurem.

La judicialització ha arribat a l’escola. Primer va ser pel nombre d’hores que es destinen al castellà, ara per la ignominiosa campanya sobre el suposat adoctrinament de l’escola catalana. Demanaria a les famílies que no creïn divisions entre els infants. Que cadascú esculli el seu color.

* MATA, Marta (1999) Discurs en l’acte d’investidura com a Doctora Honoris Causa per la UAB.

62 Reptes dels Mestres.

Dia 12 a la República Dominicana: la traca final.

Avui estaré tot el dia agafant transports per arribar fins a Terrassa. De fet, no arribaré fins diumenge a primera hora. Us deixo però amb una selecció dels temes que més ho peten a dia d'avui a la República Dominicana. Apa, una mica de reggaeton, bachata i merengue dominicà per acabar de passar el cap de setmana.