Castanyes.

Castanya sobre castanya,

i sobre castanya una.

Apropa't a la finestra (del forn)

veuras la safata plena.

Pelem, castanyes en pelem,

que els meus dits ja les toquen,

quantes en menjarem? 

S'arefreden, ja m'afanyo,

me les foto amb un "xupito"?

 Aquest Moscatell no està mal,

es nota que no és del xino...

Barça 5 - Madrid 1.

 Piqué ensenya els cinc dits de la mà després del cinquè gol, obra d'Arturo Vidal. (Foto: La Vanguàrdia)

En aquests temps difícils i amargs de repressió de l'estat espanyol contra el poble català, que el Barça li marqui cinc gols a l'etern rival és motiu de profunda alegria i satisfacció. Així, amb la mà oberta i en tota la cara. Una plantofada de les que fa mal, i que deixa al rival a set punts i molt tocat.

M'ha agradat el joc del Barça. La pressió alta i a dalt, el control del joc, la capacitat de córrer al contraatac, la resolució de Suárez, i el bon to de tots els jugadors en general. Tan sols se'ls pot retreure els deu minuts dolents de la segona part després del gol del Madrid, quan ells s'han vingut amunt i el Barça ha perdut el control i l'han tancat una mica al darrera.

Bona notícia que jugadors com Dembelé o Arturo Vidal hagin millorat el seu rendiment, quan han entrat des de la banqueta. I encara més important i destacable, que el Barça hagi estat capaç de golejar al Madrid sense Messi al camp, ja que continua recuperant-se de la lesió del radi.

Visca el Barça i Visca Catalunya!!

Primer aniversari de la proclamació i la suspensió temporal de la República Catalana.

El MHP Puigdemont envoltat de representants del govern destituït, diputats i alcaldes.

El 27 d'octubre del 2017 el president Puigdemont, ara a l'exili de Bèlgica, proclamava solemnement des de l'atri del Parlament la República Catalana, com a resultes del mandat del poble català en el referèndum d'independència de l'1 d'octubre. Segons després, el propi president deixava aquesta proclamació en suspens en ares d'encetar un diàleg amb el govern espanyol per a la negociació i materialització d'aquesta República.

Després, ja sabeu que va venir. L'aplicació de l'article 155 per part del govern espanyol, l'exili de la meitat del govern català i l'empresonament de la resta. Les eleccions del 21 de desembre, la formació d'un nou govern del gust del govern espanyol, i qui dia passa any empeny. La República sembla encara llunyana i els nostres principals representants polítics no semblen posar-se d'acord a l'hora de triar la millor estratègia per avançar cap a l'objectiu i, en definitiva, al mandat dels seus votants.

A aquesta manca d'idees s'hi sumen els interessos partidistes dels partits independentistes, sobretot els de govern (PdCat i ERC), que mantenen la disputa pel lideratge de la nau processista sense tenir gaire en compte la voluntat real de la gent que els va votar. Aquest tacticisme i partidisme els pot passar factura en proper comeses electorals. Al temps.

Una cosa sembla clara, l'allunyament emocional de molts catalans envers Espanya és irremeiable i creixent, la qual cosa fa pensar que l'alliberament nacional pot trigar més o menys, però acabarà caient pel seu propi pes. Ja ens han perdut, encara que, de moment, ens continuïn posseint. Quant temps més pot durar? Doncs depèn de tots nosaltres, i dels polítics que ens representen.

"Un paisatge de tardor".

Li agradava sortir a fer el volt cap al capvespre, just abans de sopar, quan la Joana era a la cuina i les nenes feien feines de l'escola al menjador. Ell aprofitava per fer algun encàrrec i escampar la boira.

Aquella tarda havia sortit amb l'encàrrec de la Joana de portar uns pantalons i una camisa a cal sastre, Ca l'Esteve, perquè li fessin uns "arreglos". L'havia trobat enfeinat amb una brusa blanca a dins de la botiga, on es veia algun rotlle de tela al mostrador i tot de peces de roba d'altres veïns probablement, penjades a les estanteries de darrera del mostrador. L'Esteve, un senyor alt i ferm malgrat els seus setanta anys, jeia en una cadira de fusta, darrera d'una taula alta amb una làmpada que donava llum a les seves mans, i a la tasca que tenia entre aquestes: una camisa d'home blanca amb un estrip considerable.

Ja fora de la botiga havia decidit passejar una estona i arribar fins a la vora del riu Cardoner, que travessava el poble de banda a banda. Per travessar-lo d'un costat a l'altre hi havia dos ponts: el pont nou i el pont vell. El primer l'havien construït feia no més de deu anys a l'entrada del poble venint de la carretera principal, i el segon, que segons deien feia més de dos-cents anys que l'havien construït, se situava al centre del poble, a escassos metres de la Plaça Major i de l'Ajuntament.

Va acostar-se a la vora del riu per sentir la remor de l'aigua que baixava. L'aire era fresc a aquella hora de la tarda i va sentir un esglai. Va centrar la mirada en una zona de matolls densos i alts molt a prop d'on es trobava. S'hi va atansar una mica més per observar millor el que semblaven unes sabates de dona...

I fins aquí la meva aportació als Relats Conjunts del mes d'octubre.

20 anys del primer 4d9 del segle XX.

 

 

 

 

 

 

Primer 4d9 del segle XX. Plaça del Vi, Girona (25-10-1998).

Tal dia com avui fa 20 anys, els Minyons descarregaven el primer 4d9 del segle XX a la Plaça del Vi de Girona, amb motiu de les Festes de Sant Narcís. Una colla amb tan sols 19 anys d'història era capaç de batre un dels "monstres" castellers de l'època, i ho feien a una ciutat sense tradició castellera i força allunyada, geogràficament, de la zona "calenta" castellera. I per més inri, ho feia en una jornada molt simbòlica, coincidint (casualitats de la vida) amb l'actuació de Santa Úrsula a Valls, bressol dels castells.

No era el primer intent sobre aquest castellàs, ja que s'havien fet dos intents amb anterioritat, els anys 94 i 96, a la Diada de la Colla, a finals de novembre. El primer d'aquests, ja va estar molt a prop de ser carregat. Va anar d'escassos segons.

Fonts històriques diuen que aquest castell s'havia fet com a mínim una vegada l'any 1881, a càrrec de la colla Vella dels Xiquets de Valls a Tarragona.

El "temazo" del dimecres. Doctor Calypso - "Maria".

Un dels clàssics de la banda barcelonina d'ska i rocksteady, que enguany està fent la fira del 30è aniversari i de comiat alhora. Tenen previst fer un parell de concerts a la sala Apolo a principis del mes de gener per dir adéu. Vaig tornar a veure'ls a Caldes de Montbui fa un parell de setmanes per la Festa Major i acabat el concert li vaig poder preguntar al Lluismi, un dels cantants, si farien alguna trobada en el futur, després d'uns anys de descans, i em va assegurar que segur.

Fins sempre Doctor Calypso!!

Les millors celebracions de gols.

Curiós vídeo de les millors celebracions de gols d'aquest equip islandès, el Stjarnan FC. Com a futbolistes no sé, però en el món de la dramatúrgia tenen molt futur aquests esportistes. A gaudir!