Cicloturisme per Andorra.

Aquesta setmana he estat recorrent amb la bicicleta de carretera alguns ports de muntanya del Principat d'Andorra. Es podria dir que a Andorra tot són ports de muntanya i hi ha poques rutes on puguis pedalar alegrement i tranquil·la, ja que els desnivells són importants. Entre els ports que he escalat hi ha el del Cabús (2.302 m.), en la frontera d'Andorra i Catalunya pel nord-oest, tot i que a falta de sis kilòmetres vaig haver de girar cua per la pluja. També he pujat al coll d'Arcalís (2.225 m.), on hi ha l'estació d'esquí. Aquí també em vaig quedar amb les ganes de fer cim perquè a uns 2 kilòmetres una pista es menjava la carretera i no es podia anar fins al final d'aquesta. Al coll de Beixalís (1.796 m.), entre Anyós i Encamp, sí que vaig fer cim, pel costat d'Anyós. Algun dia el faré per l'altra banda, que és molt més dura i curta.

Os de Civís.

Avui he visitat el poble d'Os de Civís, un petit poble de la comarca de l'Alt Urgell, al qual s'hi accedeix per Andorra, passat el poble de Sant Julià de Lòria, al poc d'entrar al Principat. A escassos 8 km. s'arriba a Os de Civís per una carretera plena de revolts però molt ben cuidada, passant per la localitat encara andorrana de Bixessari. Si es volgués accedir per terres catalanes, caldria circular per una pista de terra més de 40 km., així que és més fàcil entrar a Andorra per tornar a Catalunya al cap de poc, això sí, sense duana.

El poble sembla aturat en el temps, amb cases de pedra i fusta, i amb poques edificacions noves. En vint minuts recorres el poble, de baix a on hi ha el riu, fins dalt on hi ha la parròquia de Sant Pere. Les muntanyes pirenaiques envolten el poble, i m'imagino que en els hiverns més crus deu quedar colgat de neu.

Tot i que a l'entrada del poble hi ha tres o quatre restaurants, avui només he trobat obert un, l'Hostal La Font, on fan un menú d'aquells que poden menjar tres: escudella típica catalana, amanida catalana, i un tercer plat que pot ser alguna carn a la brasa o altres plats del dia. La carn a la brasa va acompanyada d'un tall de botifarra, botifarra negra, xoriço i mitja patata al caliu... i tenen un munt de postres tradicionals per triar. Un festival vaja. El recomano. I el poble també. ;-)

El "temazo" del dimecres. Pau Riba - "Rosa d'Abril"."

Enguany es compleixen 50 anys de la publicació de l'àlbum Dioptria de Pau Riba. L'excomponent del Grup de Folc va fer un dels àlbums icònics i més reconeguts de la música catalana i en català. Personalment, m'agrada molt aquesta cançó dedicada a la Mare de Déu de Montserrat amb un to humorístic i una musica que beu del reggae, i el rock.

Política de baixes passions.

El líder de C's, Albert Rivera, provocant a la loclitat basca d'Errenteria.

En aquesta campanya per les eleccions espanyoles del 28A, els partits d'ultradreta espanyolistes competeixen per veure qui és més espanyolista i més antinacionalista català o basc. Fan actes en zones amb un fort sentiment independentista per tal de crispar a la gent i aconseguir fer-se les víctimes entre la seva parròquia. Així, darrerament hem vist com la candidata Cayetana Álvarez de Toledo sortia protegida, entre insults i xiulets, del recinte de la Universitat Autònoma de Barcelona, on havia anat a fer una conferència. O ahir mateix, l'Albert Rivera (Alberto Carlos Rivera de cara a les eleccions al Congreso), fent un míting al cor de l'independentisme basc, a Errenteria, on va ser escridassat i rebut amb llaços grocs, ikurrinyes i estelades pels locals.

Per al nacionalisme espanyolista, com més confrontació i tensió amb l'independentisme, millor. O com a mínim això és el que deuen pensar els seus caps de campanya. Ja veurem a l'hora de la veritat com vota la gent, si amb el cap o amb l'estòmac. En tot cas, sembla difícil poder votar partits com VOX, C's, o el PP amb un mínim de neurones actives...

Ha mort la Neus Català.

Ahir ens va deixar, als 103 anys, la darrera dels supervivents catalans dels camps de concentració nazis, en concret del de Ravensbrück, Neus Català i Pallejà, a la seva localitat de naixement de Els Guiamets, a la comarca del Priorat.

Neus Català fou guardonada amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat l'any 2005, i al 2015 li fou atorgada la medalla d'or d'aquesta mateixa institució, coincidint amb els actes de commemoració del seu centenari.

La Neus va ser una activista sociopolítica al llarg de tota la seva vida, militant comunista, membre de la resistència, i incansable lluitadora en la clandestinitat contra el franquisme, i els darrers anys va mantenir viu el record de les atrocitats del nazisme.

Tot homenatge és poc. DEP.

La foto de l'any.

Foto: Johm Moore.

Del 27 d'abril al 26 de maig el CCCB tornarà a mostrar l'exposició del World Press Photo, amb les fotografies guanyadores d'aquest prestigiós concurs internacional de fotoperiodisme. Són un total de 134 fotografies d'entre les prop de 80.000 presentades a concurs. Una bona oportunitat de veure algunes de les coses què passen pel món i que gràcies als fotoperiodistes arribem (amb una mica de sort) a conèixer.

La foto guanyadora, que teniu aquí dalt, mostra una escena d'una identificació a una ciutadana immigrant als EEUU en presència desconsolada de la seva filla. L'administració de Donald Trump ha endurit les lleis d'immigració arribant a separar els fills petits dels seus pares.

Colònies a Can Ribas (Bigues i Riells).

Ahir vaig arribar d'una estada amb la canalla de P5 i de 3r de la meva escola a Can Ribas, a la localitat de Bigues i Riells (Vallès Oriental). La masia es troba ubicada en un emplaçament natural de la serralada pre-litoral on destaca la visió privilegiada dels cingles de Bertí, frontera natural de l'altiplà del moianès i el Vallès.

L'estada va ser de tres dies, de dilluns a dimecres, i per als alumnes van ser tres dies de gaudi a la natura, de joc, i de convivència. Afortunadament, la climatologia va acompanyar força, i només vam "patir" una estoneta de plugim el dimarts a la tarda. Això significa que els alumnes van poder jugar moltes estones a l'aire lliure, i per un munt de zones (herba, terra, pedres, arbres, arbusts, jardins, etc.)

Tinc un magnífic record de les meves colònies com a alumne. Eren els millors moments del curs sense dubte i sempre et queden records d'alguna activitat realitzada o d'alguna experiència viscuda amb els companys. Estic convençut que els alumnes de la meva escola també recordaran en el futur aquestes colònies a Can Ribas, i és possible, fins i tot, que a algun d'ells/elles em tinguin present en els seus records per algun motiu o altre. Per als mestres, l'espai de colònies també és un moment magnífic per establir vincles afectius més estrets amb els alumnes, que segur que redundaran en positiu a l'escola.