Avui, 16 de juliol, fa 64 anys que va néixer la meva mare, i enguany fa 40 anys que va néixer un dels grups teatrals més reconeguts del nostre país, Dagoll Dagom. I quina relació tenen ma mare i els Dagoll Dagom? Doncs, la meva mare, que es diu Maria Carme, a banda de fer anys avui, també celebra la seva onomàstica, i la Mare de Déu del Carme és la patrona dels mariners... I quan es parla de mariners, a més d'un li ve a la memòria aquell gran musical de pirates dels Dagoll Dagom amb el títol de "Mar i Cel" (Àngel Guimerà, 1888), estrenada l'any 1988, que va suposar un dels majors èxits de públic de la cartellera teatral de Barcelona, i que enguany, al mes de setembre, reposaran al teatre Victòria.
A més, aquesta obra va inspirar l'espectacle d'una de les arxiconegudes diades dels Minyons, l'any 1992, i una espectacular comparsa de Carnaval, de finals dels 90's.
El mar és com un desert d'aigua,
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
no té camins ni té senyals;
El mar és un desert d'onades,
una lluita sorda i constant;
és el mar la nostra terra ferma
on vivim arrelats en el vent. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El sol és el senyor del dia,
la lluna és reina de la nit;
però la reina ens dorm a les veles
i al matí no es pot amagar;
aleshores ens fa de bandera
i el sol vol fer-se enrere i fugir. (Bis)
Les veles s'inflaran, el vent ens portarà
com un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
El mar serà tot per nosaltres,
ja som senyors i reis del mar;
tots voldran fugir de la lluna
que flameja al nostre estendard;
però per a ells no hi haurà pietat,
perquè Al·là ens ha volgut triomfants. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
I arribarà el dia de glòria,
quan ja no quedin cristians,
que cantarem la gran victòria
dels fidels valents fills d'Al·là;
i aquest mar estimat serà nostre,
serà el mar dels germans musulmans. (Bis)
Les veles s'inflaran el vent ens portarà com
un cavall desbocat per les ones. (Bis.)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada