"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

diumenge, 3 d’abril de 2016

Sempre fa mal perdre contra el Madrid, però ahir menys que mai (1-2).


Ahir es va disputar el segon clàssic de la lliga al Camp Nou. Tots esperàvem una nova golejada del Barça, després del 0-4 del partit de la primera volta al Bernabeu. Malauradament, tot i que les coses van començar bé amb el gol de Gerard Piqué en una rematada d'un servei de cantonada, el Madrid va acabar remuntant i marcant el gol de la victòria jugant amb un jugador menys per la merescudíssima expulsió de Sergio Ramos. El Barça no va tenir ni temps ni capacitat de reacció. Potser el cansament acumulat després dels partits de seleccions. Potser el fet que li portava deu punts d'avantatge a la classificació... El que sembla evident, és que el Madrid es jugava molt més que no pas el Barça i va mostrar-se molt més endollat en el tram final del matx.

En tot cas, no crec que ens haguem de fer sang d'aquesta derrota. Per molt dolorosa que sigui, el Madrid continua a 7 punts (amb el gol average en contra), i solament queden set partits per acabar la lliga. S'hauria de produir un important daltabaix per acabar perdent-la. Ara, toca analitzar els erros i carregar les piles per l'important partit del dimarts contra l'Atleti dels quarts de final de la Champions. Aquí si que no es pot fallar. I el Barça ha fallat ben poc els darrers anys. Total confiança. Som-hi Barça.

Per cert, espectacular el mosaic que es va dedicar al Johan Cruyff a la sortida dels jugadors. Llàstima que alguns imbècils no van saber respectar el minut de silenci, però segur que al Johan se li hagués posat "gallina de piel". DEP.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada