Bella DePaulo (1953, Pensilvània) és psicòloga social, doctora per Harvard i autora de nombrosos llibres, com Singled Out: How Singles llauri Stereotyped, Stigmatized and Ignored, and Still Live Happily Ever After (Assenyalats: com els solters són estereotipats, estigmatitzats i ignorats, i tot i així viuen feliços per sempre) o l'últim, Single at heart (Solter de cor), que aquest any es traduirà a l'espanyol. L'han definit com “la principal pensadora i escriptora dels Estats Units sobre l'experiència individual de ser solter”. La seva xerrada TED El que ningú no et va dir sobre les persones solteres té gairebé dos milions de visualitzacions.
DePaulo es basa en dades de les ciències socials per desafiar els estereotips sobre a solteria. Ha ofert seminaris i tallers, ha rebut premis com el James McKeen Cattell i el Premi al Desenvolupament Científic d'Investigació, té més de 150 publicacions acadèmiques i és membre del departament de Ciències Psicològiques i del Cervell, a la Universitat de Califòrnia Santa Bàrbara. Ens atén per videotrucada, amb molta energia, malgrat ser, per a ella, gairebé l'una de la matinada.
A què es refereix amb l'expressió "solter de cor", que dona títol al seu llibre?
Tinc 70 anys, sempre he estat soltera i sempre ho seré. M'encanta ser single, soc totalment feliç, soc soltera de cor. Els solters de cor vivim millor així, és com tenim una vida més significativa, plena, alegre i autèntica. Per a nosaltres, el risc no és el que perdem si no posem una parella romàntica en el centre de les nostres vides, el risc és el que perdríem si tinguéssim parella. O sigui, som feliços perquè som solters, no malgrat això.
A Espanya els solters de més de 50 anys són el 36% de la població, 14,4 milions de persones, tres milions més que fa 20 anys... ¿Creu que la majoria de les persones madures —de 55 o 60 anys en endavant—, que són solteres, ho són de forma elegida, o perquè la vida els ha portat a això?
És una combinació de les dues coses i no sé la proporció. Una de les raons per les quals no sabem les proporcions és que aquesta idea de ser solter de cor és bastant nova. Tinc 70 anys i quan estava creixent, no vaig saber mai que existia aquesta opció, estimar, ser solter i voler estar així. Fins i tot avui, per a moltes persones, això una revelació.
Quins creu que són els conceptes erronis comuns sobre la solteria en la vellesa?
Un d'ells és que acabaràs sol, i aïllat i, de fet, per als solters de cor, és al contrari: els encanta tenir temps per a ells mateixos, no es preocupen per si estaran sols, sobreviuen en la seva solitud. Penso en això com un superpoder, perquè si estàs còmode amb tu mateix, és molt poc probable que et sentis sol, no et convertiràs en una caricatura d'una persona gran aïllada. Fins i tot les persones solteres que no ho són per voluntat pròpia, són menys solitàries que els estereotips, que resulten exagerats. Encara que algunes persones viuen en solitud —això és important i cal prendre-ho seriosament—, en centrar-nos tant en la solitud caricaturitzem les persones solteres en la vellesa.
Té beneficis, envellir sent solter o soltera?
Sí, envellir solter té beneficis. Molts no se senten gens sols, es preocupen per les seves connexions amb altres persones i per ells mateixos, perquè no posen mai una parella romàntica en el centre de les seves vides. Sempre han estat cuidant i fent atenció a les persones que els importen. Els estudis als Estats Units mostren que quan les persones i les parelles es muden juntes o quan es casen, es tornen més insulars, així que majoritàriament es fan atenció l'u a l'altre, però no fan tanta atenció als seus amics, no truquen tant als seus pares… Així que les seves vides socials es tornen més petites, mentre que les persones solteres continuen fent atenció a les persones que els importen i això significa que més endavant en la vida, és més probable que tinguin aquelles persones allà per a ells.
Una persona vídua, per exemple, pot ser solter o soltera de cor, segons vostè…
Sí, clar. Algunes persones vídues, per exemple, es van casar perquè van pensar que ho havien de fer i potser van estar en matrimoni perquè volien honrar el seu compromís. Però en realitat, en el fons, solters haurien tingut una vida millor. De vegades les persones no es consideren solteres fins que acaba un matrimoni o una relació romàntica compromesa i després tenen temps per a ells mateixos. Arriben a descobrir qui són realment, a part dels desitjos i empentes d'una parella romàntica, i pot ser gairebé com tornar a casa amb si mateix.
És el mateix per als homes que per a les dones? Sembla que sovint, quan una dona acaba una relació de molts anys en la maduresa, sent alleujament…
Almenys als Estats Units, quan les dones es divorcien o enviuden en una etapa posterior de la vida, descobreixen que els agrada la seva llibertat. Els agrada no haver de sentir-se responsables de fer més del que els correspon en la feina, especialment a la casa i en les cures, els agrada tenir el seu propi espai i estar a càrrec de la seva pròpia vida.
Què diuen els estudis sobre els nivells de felicitat estant solters o casats a una edat madura?
Els meus estudis favorits són els que segueixen persones solteres al llarg de les seves vides. Cada any els pregunten: ets feliç?, quant?... A partir dels 40 anys les persones solteres es tornen cada vegada més felices. En canvi, si es pregunta a les persones aparellades en la maduresa si són feliços amb la relació, no passa això, no millora la seva felicitat. En la maduresa pots augmentar més la teva felicitat si no tens parella.
Ser “solter de cor” significa que no poses una parella romàntica en el centre de la teva vida. Però això no significa que mai tinguis parella…
Això varia de persona a persona. A alguns els agrada tenir cites, relacions, sexe… Però no volen que això es converteixi en una relació romàntica compromesa en la qual les seves vides quedin totalment interconnectades. Hi ha maneres de parlar-ho, de tractar-ho. No volen pujar a l'escala mecànica de les relacions: cites, mudar-se junts, casar-se i tota la resta. Volen mantenir-se en els nivells baixos de l'escala.
Avui dia hi ha centenars de tipus de relacions, monògames i no monògames. És més fàcil ser solter actualment que fa unes dècades?
Sí, clar! Les persones a qui els agrada tenir relacions no monògames encaixen molt bé amb ser “solters de cor”. Aquest és un moment en què la gent està explorant tipus de vida més diferents; viure sol, amb amics, amb la família… Cada vegada més persones de totes les edats gaudeixen de viure amb els seus amics.
En què es diferencia l'experiència de ser solter en la vellesa de la de ser solter a una edat més primerenca?
Cada vegada és millor. Quan ets gran tens més confiança, estàs més segur de tu mateix i és més fàcil en alguns aspectes. En primer lloc, hi ha més persones solteres al teu voltant, especialment si ets dona. No és tan estrany no tenir una parella romàntica si ets gran i solter. En segon lloc, desapareixen totes aquelles pressions que pots sentir quan ets més jove per formar parella. Les persones solteres en general tenen menys probabilitats d'estar interessades a tenir parella a mesura que envelleixen. Quan ets jove et fas amic de persones solteres, esteu tots junts, tot és genial. Després comencen a aparellar-se i t'abandonen, gairebé no els veus. En la vellesa, tens més amics quan ets solter, molta més gent és soltera!
També diu que els solters experimenten un creixement personal més gran i aprenentatge durant la seva vida. Això potser és positiu en la maduresa i la vellesa: és bo per al cervell, per a la salut…
Absolutament. Si ets solter de cor, probablement hauràs tingut aquella mentalitat de voler continuar aprenent coses noves i tenint noves experiències. I llavors és una cosa que ja has desenvolupat quan arribes a una etapa més avançada de la teva vida. Encara que les persones que no són solteres de cor o les persones que han estat casades i ara són solteres una altra vegada, podrien començar a descobrir això. Ja saps, potser abans ho feien majoritàriament… Feien el que la seva parella volia o el que ells i la seva parella van acordar. I ara poden mirar dins de si mateixos i pensar en el que realment els interessa, el que volen aprendre, el que volen fer. I pot ser meravellós.
Quin consell donaria a les persones solteres en aquesta etapa de la seva vida, que potser realment no volen ser solteres o que no ho són de cor?
Jo diria que acceptis la teva vida de solter, que treguis el màxim profit d'ella. Pensa en totes les coses que potser no faries si tinguessis parella. Pensa en totes les coses, especialment si vas estar aparellat abans, i en les coses que a tu t'agradaven, però a la teva parella no. Pots aprofitar al màxim la teva vida fent totes les coses que potser abans no podies fer. Abraça la solteria de veritat, no intentis fugir d'ella!
