"La llibertat no baixarà cap al poble, és el poble que ha de pujar cap a la llibertat" (Emma Goldman)

divendres, 16 de maig del 2014

Roger Schank: “La evaluación mata a la educación”

Roger Schank

(Entrevista apareguda al portal digital "Tiching" al novembre del 2013. Interessants reflexions d'aquest teòric de l'educació, de la intel·ligència artificial i de la psicologia cognitiva. A la seva web personal deixa ben clars quins són els principals problemes del sistema educatiu: el què s'ensenya i com s'ensenya!)

Sus opiniones acerca del actual sistema educativo son muy negativas. ¿Qué cambios propone?
Debería reducirse el número de profesores, ya que el único motivo de que haya tantos es económico. La educación debería ser un diálogo, una conversación. La educación debería consistir en “yo trato de hacer algo y el profesor me ayuda sólo si necesito su ayuda”. Este es el modelo que tiene sentido para la enseñanza.
¿Entonces los profesores dejan de ser esenciales para la educación?
No, los profesores son muy importantes pero les han relegado a un rol verdaderamente estúpido. Si te fijas en cursos de tercero y quinto en Estados Unidos verás que los profesores están presionados para que sus alumnos consigan mejores notas, ya que en caso contrario, sus salarios se ven modificados. Todo el sistema está corrompido. ¿Por qué crees que existen las clases?
Dígamelo usted…
Simplemente por razones económicas. Pon a un grupo de niños juntos y lo único que van a hacer es torturarse unos a otros. A los niños les asusta ir a la escuela porque temen que alguien se meta con lo que llevan, con su aspecto…
¿Y qué deberíamos hacer?
No debería haber clases.
Pero sin clases,  ¿cómo aprendemos?
Pongamos por ejemplo que a mí me gustan los aviones, diseñar aviones. Debería estar en contacto con otros niños a los que también les guste diseñar aviones y estar conectados en un entorno online. Podríamos hablar entre nosotros, trabajar juntos diseñando aviones y pasar un buen rato haciéndolo. ¿Por qué los niños deben estar en una clase donde todos hacen lo mismo en el mismo momento?
También está en desacuerdo con las materias que se imparten.
Las escuelas están enfocadas a entrenar intelectuales. Pero el hecho es que hay muy pocos intelectuales, a mí me preocupa la gente corriente. ¿Por qué tenemos que enseñar matemáticas después de quinto curso? Enseñar álgebra a todos los niños es ridículo.
Según sus investigaciones, ¿cuál es la mejor forma para aprender?
Aprender haciendo. Los estudiantes sólo pueden aprender con experiencias. Les tienes que poner en situaciones que sean interesantes para ellos. El aprendizaje sucede cuando alguien quiere aprender, no cuando alguien quiere enseñar.
Pero hay contenidos que sólo pueden aprenderse mediante la memorización, ¿no?
No. No puedes aprender nada memorizándolo. Si aprendes algo de memoria sólo te servirá para pasar un examen. En el primer día de clase en la Universidad, solía preguntar a mis estudiantes: ¿quién puede superar los exámenes que hizo el año pasado ahora mismo? Y todos respondían lo mismo: no podemos.
¿Cree que aprender mediante el modelo que defiende es más lento que mediante la memorización?
Sí, pero la velocidad no es un parámetro que deba influir en la educación. Tenemos la falsa percepción de que la educación consiste en tratar todas las materias, pero en realidad no es así. Claro que aprender haciendo las cosas es un proceso lento, pero si aprendes memorizando lo vas a olvidar y no te va a servir para nada. Lo que tenemos que hacer es alejarnos de las asignaturas y de la enseñanza tradicional. Y aprender hablando con la gente, y dejando que  se aprenda “haciendo” aunque sea un proceso más lento.
Y según su modelo, ¿cómo evaluamos a los estudiantes?
La evaluación mata a la educación. La manera de evaluar es mediante la experiencia. No hay mejor fórmula para conocer tus capacidades que poniéndolas en práctica con casos reales.
¿Los profesores están preparados para enseñar de la forma que comenta?
No, porque les han enseñado mal. Pero, ¿sabes que la mayoría de docentes están de acuerdo conmigo? Cuando les digo que defiendo un modelo en el que tienen que prestar atención individualizada a cada niño, no hay ningún profesor que me diga que no está de acuerdo. Es el sistema que les dice a los profesores que no pueden hacerlo.
¿Son beneficiosas las nuevas tecnologías como Tiching para este modelo?
¡Claro! Básicamente creo que todo debe hacerse online. Volvemos al ejemplo de antes. Si yo  quiero diseñar aviones, las tecnologías pueden ponerme en contacto con gente de todo el mundo que quiera diseñar aviones. No tienen que estar todos en mi pueblo. La localización es el problema de la educación.
¿Incluso los niños más pequeños deben aprenderlo todo online?
No. Bueno, sí y no. Empezamos por definir para qué sirve la escuela, que muchas veces lo olvidamos. La escuela es para que los padres puedan dejar a sus hijos y tener un descanso. Cuando digo “quiero eliminar las escuelas” muchos padres dicen: “¿qué voy hacer todo el día con mis hijos? Tengo que ir a trabajar”.
Por tanto, muchos padres estarán en desacuerdo con sus ideas…
No estoy proponiendo que no haya espacios donde puedan ir los niños y estar supervisados. Todo el material debe estar online, porque no puedes tener un profesor que sepa de todas las materias. Pero pueden indicarles los  materiales o programas que  pueden utilizar para, por ejemplo, aprender a diseñar aviones; supervisar lo que están haciendo y asegurarse de que no corren ningún riesgo.

dijous, 15 de maig del 2014

L'adéu del gran capità.



Avui s'ha acomiadat oficialment com a jugador de futbol en actiu Carles Puyol, un dels més grans mites futbolístics que ha donat el club en tota la seva història, per trajectòria, entrega, sentiment, compromís, i en definitiva, exemplaritat. Una lesió de genoll ha acabat amb la seva carrera professional als 36 anys, després de 15 anys al primer equip del Barça i prop de 20 com a blaugrana. En aquest temps Puyol ha guanyat tot el que un jugador de futbol pot aspirar a guanyar, i ha estat una peça clau del cicle triomfal de l'equip en la darrera dècada. El trobarem a faltar, i difícilment tornarem a veure un jugador com Puyol, tot cor, tot sacrifici, tot un exemple!

dimecres, 14 de maig del 2014

El "temazo" del dimecres. Def Con Dos - "Veraneo en Puerto Hurraco"



España ya no es roja, España no es azul,
España ahora y siempre es negra como el betún.
Morir o matar por hacer trampas en el mus.


Precisament ara, que s'ha posat de moda desprestigiar el procés sobiranista a base de criminalitzar-lo i voler-lo responsabilitzar d'una suposada crispació social, van i es carreguen per l'esquena d'uns quants trets a la presidenta de la Diputació de Lleó. Eh! però sense crispació... Per a alguns, l'autèntica crispació solament es viu a Catalunya degut als independentistes, i a fets com l'ocorregut a Terrassa fa un parell de setmanes quan una senyora de 63 anys va etzibar (suposadament) una bufetada al secretari general dels socialistes "catalans", Pere Navarro. Senyors, si això és la crispació, que no arribi la pau.

La cançó "Veraneo en Puerto Hurraco" dels Def Con Dos, un grup madrileny de finals dels 80 que continua en actiu, parla d'aquesta Espanya negra i macabra que cada cert temps apareix als mitjans per successos com els de Lleó de l'altre dia, o els de Puerto Hurraco l'any 1990.

dilluns, 12 de maig del 2014

Les Gralles Grillades a la Fira Modernista.



Ahir va ser dia de ressaca castellera després de la magnífica actuació amb motiu de la Fira Modernista del dissabte a la tarda-vespre. Però quina millor manera de fer passar la ressaca que escoltant al grup de grallers de la colla, les "Gralles Grillades", que disfressats d'època ens van oferir un bon repertori a la nombrosa concurrència. Xapó!

Personalment, m'encanta el grup de gralleres i grallers que s'ha anat consolidant a la colla. Després d'uns anys de crisi i inestabilitat a finals dels 90 i principis del segle 21, sembla que la cosa s'ha anat consolidant amb un grup nombrós i fidel, amb bon rotllo i harmonia, i amb una més que destacable implicació del col·lectiu amb la colla. I és que a més són simpàtiques i senzilles, gens dives... a veure si altres prenen exemple!

Us he deixat una gravació d'ahir mateix al vermut musical de la Fira Modernista al pati del nostre local. La peça és una composició del Roger Aulet, dels Laietans, per la passada Culturassa, i ahir la van tocar davant l'atenta mirada del seu compositor.

diumenge, 11 de maig del 2014

Primers 3d8 i 4d8 simultanis de la nostra història!! Bé Minyons!


Davant d'aquesta imatge, sobren les paraules per descriure el que ahir vam viure a la plaça del Raval de Montserrat, davant de l'entrada del Mercat de la Independència. Un 3d8 i un 4d8 simultanis que donen fe del potencial d'aquesta colla, i de les ganes de continuar creixent.

Segurament, aquesta fita queda lluny, a nivell de dificultat, d'altres gestes assolides al llarg dels nostres 35 anys d'història, però ha significat, indubtablement, un repte engrescador i motivador per la gent de la colla (només calia veure la gentada que érem ahir), i alhora, un factor de reivindicació de colla gran, per potencial tècnic i humà.

La jornada castellera es va completar, per part nostra, amb el 2d8f d'inici, el 5d8 a la tercera ronda, i el pd6. La colla convidada, els Xics de Granollers, van realitzar sense suar a penes, el 4d7, el 2d7 i el 3d7.

I tot això en el marc de la Fira Modernista, aquesta festa terrassenca en que l'ajuntament menysté i maltracta a un dels principals (per no dir "el principal") exponents/referents de la cultura popular (per no dir simplement "de la cultura" a seques) de la ciutat. Per cert, què devien estar fent els de l'altra colla de la ciutat a la mateixa hora? Em miraré els diaris a veure que hi diuen... Hahahahahahahahaha. (per si no quedava clar el sarcasme).

dijous, 8 de maig del 2014

12a Fira Modernista a Terrassa aquest cap de setmana.


Demà arrenca la 12a edició de la Fira Modernista, festa originalment pensada per treure un rèdit comercial, i que ha acabat esdevenint una manifestació cultural popular en tota regla gràcies al tarannà participatiu, voluntariós i orgullós d'un bon grapat de ciutadans terrassencs. Sense aquesta participació altruista i fidel de molts terrassencs, la Fira no deixaria de ser una gran trobada de comerciants, artesans i companyies artístiques diverses a catxet, com succeeix a molts altres indrets que celebren aquest tipus de fires i festes.

Per posar un exemple, la nostra colla, els Minyons, tornarem a participar activament de la Fira, sense cap recompensa econòmica especial, més enllà del paupèrrim conveni anual amb el nostre ajuntament. Obrirem el nostre local per fer-hi visites, concerts, àpats, caramelles, ballades de gegants... i tot això li costarà a l'ajuntament zero euros. Una ganga vaja!

Aquest any, també plantarem castells per la Fira, tot i que no ens deixen fer-ho com en edicions anteriors. Es veu que l'altra colla de la ciutat s'ha acabat sortint amb la seva per tal de que no puguem fer els més alts castells a la Plaça Vella. Volen fer alguna pallassada del tipus castells a l'antiga i rapidet, perquè no els podem passar la mà per la cara. Suposo que no els agrada això de que la gent es dediqui a comptar el nombre de pisos dels castells d'una i altra colla, i prefereixen que es fixin en els mocadors i les camises "modernistes". Vaja, com si fa 100 anys no es fessin castells dels grossos...

En fi, que aquest any el nostre estimat ajuntament ens envia al davant del Mercat de la Independència per no fer enfadar a l'altra colla de la ciutat (que any rere any omple de públic el Raval de Montserrat amb els seus castells, i que acumula portades i articles als més importants diaris nacionals), i hauríem de demostrar-los (a tots plegats) que els castells poden ser un gran esquer i un bon reclam de públic també dins de la Fira Modernista. Si es compleixen les previsions i som capaços de portar el 3 i el 4 de 8 simultanis per primera vegada en la nostra història, a banda d'altres castells de nivell, no dubto que els Minyons serem notícia el dilluns, fins i tot per sobre de la mateixa Fira.

dimecres, 7 de maig del 2014

El "temazo" del dimecres. Lluís Llach - "Cal que neixin flors a cada instant"


Avui, en Lluís Llach fa 66 anys, i malgrat que ja fa uns anys que es va retirar dels escenaris, la seva música continua formant part de les meves estones "melómanes". Aquest tema, inclòs al disc "Els èxits de Lluís Llach", publicat el 1968, és un dels meus preferits. Per una banda, em porta records de l'avi pagès, i per altra banda, m'estimula a continuar mirant endavant amb il·lusió cap al nou horitzó que se'ns presenta. 

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

No esperem el blat
sense haver sembrat,
no esperem que l'arbre doni fruits sense podar-lo,
l'hem de treballar,
l'hem d'anar regant,
encara que l'osada ens faci mal.

No somniem passats
que el vent s'ha emportat.
Una flor d'avui es marceix just a l'endemà.
Cal que neixin flors a cada instant.

Fe no és esperar,
fe no és somniar.
Fe és penosa lluita per l'avui i pel demà.
Fe és un cop de falç,
fe és donar la mà.
La fe no és viure d'un record passat.

Enterrem la nit,
enterrem la por.
Apartem els núvols que ens amaguen la claror.
Hem de veure-hi clar,
el camí és llarg
i ja no tenim temps d'equivocar-nos.

Cal anar endavant
sense perdre el pas.
Cal regar la terra amb la suor del dur treball.
Cal que neixin flors a cada instant.