La loteria.

 

Vincent van Gogh, 1882, Die Staatslotterie.

Quan era petit, el meu avi patern, el iaio Pedro, cada any, a finals de desembre un cop celebrat el sorteig de la loteria espanyola, la qual mai ens tocava, ens deia les mateixes paraule: "Este año no nos ha tocado, pero si dios quiere el año que viene tampoco". A mi em feia gràcia la manera com ho deia tot i que no acabava d'entendre el significat profund de les seves paraules.

Ara que sóc gran i tinc una miqueta més de criteri, entenc millor aquelles paraules sàvies. La família del meu pare sempre han estat molt units i no han tingut mai desavinences per qüestions de calés. No són pocs els casos de famílies trencades arrel de conflictes per qüestions econòmiques (herències, uns que tenen més que altres, els que guanyen molt i els que guanyen poc, premis que enriqueixen a uns i no a tots i són motiu d'enveges i allunyament....)

Penso que en matèria econòmica és preferible tenir el just i necessari per anar fent, sense penúries evidentment, que no pas tenir-ne masses i que acabi portant problemes. Sóc de l'opinió que no és més ric aquell qui en té més, sinó aquell que menys en necessita. I és per això que els premis de loteria no em treuen el son. Prefereixo viure com fins ara, sense grans limitacions ni tampoc grans dispendis, que no pas que em surtin els bitllets per les orelles i que se'm comencin a apropar interessats de tota mena.

I aquesta és la meva humil aportació al Relats Conjunts del mes de novembre.

Tornen els castells de 9, a Terrassa!

 

Ahir els Minyons de Terrassa vam tancar temporada (una temporada extraordinàriament curta) a casa, a la Plaça Vella de Terrassa, amb motiu de la XLIIIa Diada de la Colla. Ens van acompanyar els Castellers de Sants (Borinots) i els Castellers de Sant Cugat (Gausacs).

L'actuació d'ahir no va serà recordada per cap rècord casteller ni cap fita extraordinària, però sí pel fet de ser la primera després de l'aturada per la pandèmia de la Covid en que s'ha fet un castell de 9. Concretament el 3d9f. Va ser a la segona ronda (a la primera havíem completat el 4d8), i va sortir força parat i veloç, per a sorpresa de molts que no les tenien totes després de la caiguda vint dies abans del mateix castell per part dels Castellers de Vilafranca.

Vam completar la diada amb un mogut i regirat 2d8f, i un èpic pilar de 6 que ja movia a l'entrada de l'aixecadora. Brutal exercici tècnic i de resistència dels pilaners.

Hem tornat i estem en forma.

Visca els castells i Visca els Minyons de Terrassa.

Carlos González: "Publicitat de llaminadures".

 

(Article del pediatre Carlos Gonzàlez per al Criatures del diari Ara d'avui dissabte).

El recent anunci, per part del govern espanyol, d’una propera prohibició de la publicitat dirigida als infants dels productes insans ha suscitat alguns comentaris estrambòtics. Segons la premsa, el ministre ha parlat d’"aliments insans". Vull creure que és un error. Potser les galetes, els embotits o els lactis ensucrats són aliments, encara que siguin insans; però els caramels, les llaminadures o l’aigua amb gas i sucre no, ho sento, de cap manera són “aliments”. Alguns comentaris que he sentit (o llegit):

- "Ara el govern / els polítics ens volen dir el que hem de menjar". No, senyor. És la publicitat, i sobretot la televisió, qui ens ha estat dient el que hem de menjar durant més de mig segle, i vostè no s’ha queixat. 

- "Volen prohibir els dolços". No, només volen prohibir la publicitat de determinats productes en determinats moments (i molt em temo que al final la prohibició serà molt limitada). Vostè podrà continuar comprant al seu fill totes les porqueries que vulgui, i la sanitat pública continuarà tractant les càries infantils. No tingui por de quedar-se sense idees: la publicitat de productes insans continuarà fora de l’horari infantil. 

- "La mesura és inútil perquè la publicitat no influeix en el consum d’aquests productes". Sí, de debò, he sentit això de boca de tertulians televisius, d’aquests que ho saben tot. Aparentment, els pobres fabricants han gastat milions i milions inútilment, ignorant que la publicitat no fa pujar les vendes.

- "Això és un atac contra la indústria". Això ho han dit representants de les empreses del sector, que creuen que la publicitat sí que és útil, i que la prohibició farà baixar les vendes. 

- "Són els pares els que han de controlar el que mengen els seus fills". Com si fos tan fàcil resistir les exigències d’un nen petit que demana el que ha vist a la tele. És el que en anglès anomenen pester power, el poder que tenen els nens de donar la llauna als seus pares fins a obtenir el que volen, i que els converteix en objectiu prioritari dels publicitaris: més fàcils de convèncer i amb més poder de decisió (en certs temes) que els adults.

A mi, el que em sorprèn és que es pugui permetre qualsevol tipus de publicitat, de qualsevol producte, dirigida als nens. Ja és hora d’acabar amb aquesta manipulació de la infància.

The investigation.

 

Fa uns dies que he acabat de veure la mini sèrie danesa "The investigation", basada en fets reals ocorreguts l'any 2017, de sis episodis d'uns 45 minuts de durada cada un. Un cas que va commocionar Dinamarca i que va implicar un impressionant desplegament de mitjans tecnològics i de recursos humans, i animals fins i tot, per a la seva resolució. No us donaré pistes per no xafar-vos la guitarra, però si us agrades les sèries policíaques i d'intriga, em penso que aquesta us pot agradar. A mi m'ha agradat força.

43a Diada dels Minyons de Terrassa. (Els del NO al Concurs).

 

El "temazo" del dimecres. Ac/Dc - "Heatseeker".

 

La banda australiana de Hard Rock AC/DC, fundada pels germans Young l'any 1973, va publicar l'any 1988 l'àlbum "Blow up your video" on incloïen aquest tema tan accelerat i contundent. Un dels meus preferits de la banda. Els he vist en directe un parell de vegades i no està clar si tornaran a fer concerts en directe. Tanmateix, l'any passat van publicar un nou disc d'estudi.

De nou a La Mola després de molts dies.

 

Aquest matí hem pujat a esmorzar a La Mola per celebrar l'aniversari del Franc. Ho hem fet per la canal de la Bruixa i la de l'Abella, i hem tornat pel mateix camí tot i que hem fet una volteta per veure les coves de Sescorts envoltades d'unes  quantes parets equipades per l'escalada. Un dia que s'ha despertat assolellat i que s'ha anat tapant amb núvols baixos, fet que no ha aconseguit que com de costum La Mola s'omplís d'excursionistes.

 

Núvols entre Sant Llorenç i Montserrat.