El futbol és l'esport més practicat arreu del món, i una autèntica passió (droga) per a milions de persones dels cinc continents que viuen pendents dels seus equips cada cap de setmana, ja sigui assistint als partits als estadis, o a través de la televisió o la ràdio. Personalment, reconec que durant la meva infantesa, jugar a futbol esdevenia una de les millors coses que es podien fer, i en part soc el que soc, degut també a tots els partits que he arribat a jugar (amistosos, competitius, a l'hora del pati, al carrer de casa, al parc, al carrer dels veïns...).
Des que treballo com a mestre d'educació física, he pogut comprovar com s'eduquen els infants a través d'aquest esport, i em sorprenc dia rere dia de la capacitat dels propis alumnes d'autocontrolar-se, respectar-se, ajudar-se, preocupar-se i tenir cura dels altres, i resoldre els conflictes a partir d'un partidet de futbol. És més, és més fàcil que hi hagi conflictes en qualsevol altre activitat dirigida que no pas durant les estones que poden jugar a futbol. Gràcies al futbol els infants aprenen a gestionar la frustració, a saber guanyar i acceptar la derrota, a tenir empatia, esperit de sacrifici, companyerisme, a ser solidaris i no egoistes, etc., etc.
Tots aquests valors tan positius però, queden tapats sovint per culpa de quatre energumens sense ni un dit de front que necessiten desfogar les seves baixes passions amb el futbol, i converteixen aquest magnífic esport en quelcom brut i lleig. Aquest matí he viscut una d'aquelles experiències vergonyants, quan he acompanyat als meus nebots de sis anys a jugar un partit a Rubí, al camp del 25 de Setembre. En primer lloc m'he avergonyit del pare d'un jugador de l'equip dels meus nebots quan ha reclamat de forma ostensible un possible gol a favor dels nostres que l'arbitre no ha concedit. Més tard s'hi han sumat alguns adults seguidors de l'equip local que han començat a fer comentaris provocatius envers nosaltres i que han acabat insultant al nostre entrenador, i dient paraules gruixudes i molt fora de lloc. Suposo que aquest parell o tres d'aficionats energumens no representen ni molt menys al club que ens acollia, però no estaria de més que els responsables del club es preocupessin una mica més per la lamentable imatge que es dona als joves jugadors amb desgraciats com aquests. Potser deixant de vendre alcohol a aquests personatges s'evitarien moltes escenes com les que, malauradament, hem viscut avui.
Planyo als pobres arbitres que es dediquen a xiular partits de categories inferiors per camps com el que avui hem visitat. Haver d'escoltar els crits i les amenaces continues d'uns borratxos maleducats no deu ser gens agradable. És una llàstima que un esport tan bonic com el futbol hagi de conviure amb la xacra d'energumens que no tenen res millor a fer que anar a emborratxar-se, cridar i insultar en partits de nens de sis anys...
