62 Reptes dels Mestres.

Dia 12 a la República Dominicana: la traca final.

Avui estaré tot el dia agafant transports per arribar fins a Terrassa. De fet, no arribaré fins diumenge a primera hora. Us deixo però amb una selecció dels temes que més ho peten a dia d'avui a la República Dominicana. Apa, una mica de reggaeton, bachata i merengue dominicà per acabar de passar el cap de setmana.

Dia 11 a la República Dominicana: Cascada El Limón.

Salt de El Limón.

Ahir vaig fer una excursioneta pels voltants de Las Terrenas i vaig arribar fins al salt de El Limón, un lloc idíl·lic a poc més de vint minuts en guagua, i una caminada de prop d'una hora. Tanmateix, la majoria dels guiris fa el trajecte a cavall, acompanyats de guies locals de la zona.

La cascada té uns 20 metres d'alçada i un ample d'uns set o vuit metres. Des d'uns metres abans d'arribar-hi hi ha una magnífica vista i un lloc de descans per prendre un beure i estirar-te a la gespa tot contemplant l'espectacle. A partir d'aquest punt tothom fa el què resta de camí a peu.

Per fer el banyet és més recomanable quedar-se al segon salt uns metres més avall. Aquest salt d'aigua és d'uns 10 metres d'alçada i gairebé tothom es queda al gran. En aquest salt més petit m'he trobat a una parella de nord-americans que viatjaven amb tenda i que paraven a fer nit a qualsevol lloc en mig de la natura. S'ha de ser valent...

Pel vespre, com de costum, he sopat al hostel on estic allotjat, on fan un buffet força complet per 300 pesos. Després de sopar hem tingut una animada tertúlia amb dos holandesos, dues japoneses (que no es coneixien), un alemany, i un lienchesteinès (?)... m'han preguntat per la situació de Catalunya i, com no, els ho he explicat amb pèls i senyals. L'alemany era el més escèptic amb les divisions de nacions, i li he intentat fer entendre que els països que millor funcionen no són pas els més poblats i extensos.

Dia 10: Dia de platja a Las Terrenas.

Platja Las Ballenas, a Las Terrenas, a la costa nord de la República Dominicana.

Ahir al migdia vaig arribar a Las Terrenas, dues hores en bus des de Santo Domingo direcció nord. És una zona menys turística que Punta Cana però més maca al meu entendre. Les platges no estan gens massificades i tenen un munt de palmeres per si vols una mica d'hombra. A més a més, no hi ha venedors que emprenyin.

Aquí he trobat un hostel en mig de natura regentat per un anglès amb una dominicana. El Dan i la Manty. Un ambient molt agradable i rodejat de plantes. Molt turista motxiler, algun dels quals ja vaig coincidir a Santo Domingo. Una japonesa que viu a Canadà i que parla perfectament l'anglès, el castellà i el francès, una polonesa que treballa unes hores al matí al hostel, un altre treballador brasiler...

Definitivament, s'hi esta molt bé aquí a Las Terrenas. Serà un bon punt i final a les meves mini-vacances d'hivern.

Missatge per al món.

Partit de beisbol-platja.

Chica sube que se pira la guagua.

Dia 9 a la República Dominicana.

Vista panoràmica de l'estadi Quisquella de Santo Domingo.

Un dia més a Santo Domingo i unes quantes experiències noves viscudes. Aquest matí he acompanyat al propietari d'un colmado fins al mercat principal per comprar uns plàtans, cebes, i alguna cosa d'embotits i formatge. He vist com de decadent i brut és el mercat de carrer on paren els camions amb la mercaderia i per on molts es busquen la vida. He vist gent afaitar-se al carrer, porcs arreplegant qualsevol merda entre la merda, i deixalles per tot arreu. 

Per la tarda, fent un volt m'he topat amb una paradeta de llibres del ministeri de cultura. Buscant una llibreria que no trobava (realment no sé si en deu haver alguna en tot Santo Domingo) he topat amb aquest lloc i m'he comprat un dels principals llibres de les lletres dominicanes segons el paradista: La Sangre, de Tulio Manuel Cestero, escrita l'any 1913. 

Per la tarda m'he anat cap a l'estadi de beisbol Quisqueya Juan Marichan, nom en honor a un dels més grans jugadors de beisbol dominicans de tots els temps. Hi he arribat en dos taxis compartits. Van fent sonar el clàxon i pots pujar si va en la ruta que t'interessa. EL viatge solament costa 25 pesos. A la tornada però he hagut de contractar un servei per a mi sol, ja que no n'hi havia de compartits i m'ha sortit per 250 pesos.

Pel que fa al partit, es juguen les fases finals de la lliga dominicana i queden tan sols 4 equips. Dos de la capital, un de Santiago i un altre de San Francisco. Avui s'enfrontaven els dos de la capital, els Leones de Escogido i els Tigres del Licey. L'ambient era espectacular i les aficions es barregen sense problemes tot i que no paren de criticar-se i fotre bulla entre ells. Tenint en compte que en aquest país les armes són legals i que molta gent en té, i a més a més pots comprar alcohol a dojo a dins de l'estadi, m'estranya que no hi hagi aldarulls greus. Avui el partit s'ha decantat en la tercera i quarta entrada amb dos i dos homeruns dels de Licey. Al final, 4-1.

Àrea dels plàtans i les bananes al mercat d'abastiments.

Bicicleta carregada de canya de sucre.

Govern municipal, plaza Colón i carrer del Conde.

Partideta de dominó a la plaza de Colón.

EL batejador de los Leones de Escogido en plena acció.

Al colmado del Rafael.

Dia 8 a la República Dominicana: Santo Domingo.

Pati de l'Island Life Backpackers Hostel.

Santo Domingo em sembla una ciutat plena de vida als carrers i una mica descuidada. La zona colonial tot i ser ben maca té contrastos força impactants, amb carrers i places ben cuidats i altres que no. Pel que sé, a la zona colonial hi viu gent de classe mitja, i hi ha bastanta activitat tot i que no és el principal centre comercial de la ciutat. La majoria de turistes creueristes paren a la desembocadura del riu Ozama i fan una visita llampec a la zona colonial i tornen a pujar al vaixell.

Per tot arreu trobes gent parada petant la xerrada. Ja sigui a la porta d'un dels tradicionals colmados, on venen una mica de tot i on, principalment, els locals s'abasteixen d'alcohol, o a qualsevol escala o graó dels edificis. En petits grups, en parelles o totalment sols, sempre és una bona ocasió per seure a xerrar o per contemplar el pas del temps.

Els colmados acostumen a posar música a tot drap i tenen una clientela fidel, també a l'hora de comprar les cerveses o el ron. El rom és ben barat i les principals marques són Brugal i Barceló. La cervesa bàsicament la Presidente, ja que té el monopoli del sector i fins i tot estipula els preus. Venen tres mides d'ampolla (la de 33 cl, la de 1 l. i la de 1'5 l., que mantenen fresques embolicant amb una bosseta de paper fi.

M'expliquen que a Santo Domingo hi ha una important comunitat haitiana i que de moment conviuen en harmonia, tot i que en qualsevol moment pot passar alguna cosa. Els Dominicans, pel que he comprovat, veuen amb cert recel als haitians i diuen que són bastant primitius, i que amb els calés són del pitjor. Se'ls reconeix per la foscor pujada de la pell, i pel seu idioma crioll, una barreja de francès i indígena.

Memorial i mausoleu als herois de la pàtria.

Locals jugant a escacs en una de les artèries principals del sector colonial.

Plaza Colón.

Més clar l'aigua.

Típic plat a base d'arròs amb mongetes (habichuelas), tall i ensaladilla.

Trobada de veterans del bàsquet, esport molt popular a la Rep. Dominicana.

Entrant al 2018 a Santo Domingo.

Ahir vaig poder celebrar l'entrada d'any nou envoltat de bona gent d'arreu del planeta. Els del hostel Island Life Backpackers van organitzar festeta pels que estem allotjats aquí (algun alemany, espanyol, italians, ianquis, brasilers, suisses, anglesos, austaliana, finlandeses, canadenc, dominicà, i fins i tot un gran danès), i més tard vam sortir per unir-nos a la festa dels locals. Molta birra, molt ron, molta bachata, merengue i salsa, i moltes ganes que tot canviï aquest any en alguns aspectes, i que res canviï en altres.