L'epíleg del Núñez al Polònia.

Al Polònia van recuperar aquest dijous al difunt Josep Lluís Núñez en un gag ple de referències a les celebres frases i mots mal pronunciats i mal dits de l'expresident blaugrana, en una trobada al cel amb en Macià i en Companys. Hem tornat a veure a l'actor Carlos Latre, que feia moltes setmanes que no apareixia i que ha volgut fer una darrera intervenció estel·lar d'aquest entranyable personatge (que no persona).

Mossos defensant feixistes a Terrassa.

Ahir uns centenars de terrassencs i terrassenques antifeixistes van anar a protestar contra l'acte del partit polític feixista VOX amb motiu de la celebració del dia de la Constitución, a la plaça del 1r de Maig, al barri de Sant Pere Nord. Després de més de dues hores sense incidents i amb els antifeixistes llestos per marxar del lloc, els mossos van començar a carregar contra la primera línia de concentrats, picant indiscriminadament i fins i tot fent servir bales de foam, ferint a diversos manifestants.

Una vegada més, i ja en van un bon grapat darrerament, els mossos defensant als feixistes i atacant als antifeixistes. Com que ja no és anecdòtic, ja passa a sistèmic, i potser caldrà que el president Torra prengui mesures dràstiques per acabar amb la impunitat d'aquestes unitats violentes que són les Brimo. Ja ha quedat clar que el Conseller d'interior, Miquel Buch, no vol o no pot posar-hi fil a l'agulla i fer neteja al cos dels grups de policies que se salten el reglament i que gaudeixen picant als independentistes.

L'Estany (Moianès).

L'església i monestir de Santa Maria de l'Estany.

L'Estany és una petita localitat de la comarca del Moianès, al límit amb Osona, amb poc més de 400 habitants, que deu el nom a un antic estany que cobria gran part de la plana. Hi ha una església romànica, l'església i monestir de Santa Maria de l'Estany, fundada l'any 1080 que compta amb un dels claustres més bonics del romànic català.

La part antiga del poble compta amb tan sols vuit o deu cases de pedra que es recorren en un tres i no res.

Des del poble es poden fer vàries rutes que travessen rierols i un bon grapat de fonts i construccions de pedra seca. En un entorn natural on abunden els pins rojos i els roures.

L'Estany.

El "temazo" del dimecres. Los Tigres del Norte - "Muerte anunciada".

Dilluns es van complir 25 anys de la mort per trets de bala del famós narco Pablo Escobar Gaviria, en una emboscada coordinada per la CIA nord-americana, en cooperació amb grups paramilitars, grups narcos rivals, l'exèrcit colombià, i a saber quants més.

Escobar va esdevenir a finals dels 80's i principis dels 90's en el principal distribuidor de cocaïna del món, acumulant uns ingressos encara avui incalculables, i va iniciar una guerra sagnant amb les forces de l'estat, que va acabar afectant a milers de persones, incloses v´citimes innocents que es trobaven al lloc dels fets (bombes, incendis, tirotejos...).

El grup de "narcorridos" mexicà Los Tigres del Norte li van dedicar aquesta cançó al "patrón" l'any 1994, dins de l'àlbum "Los dos plebes".

Recordo que l'any 2004 vaig coincidir amb el grup mexicà al Parc del Fòrum de Barcelona, amb motiu del Fòrum de les Cultures organitzat per l'Ajuntament de Barcelona. Els Minyons actuàvem al mateix espai uns minuts abans que els mexicans, i vam trobar-nos just abans de sortir a escena.

L'Ultradreta que ve.

Santiago Abascal (VOX), Albert Rivera (C's), i Pablo Casado (PP).

Les darreres eleccions autonòmiques d'Andalusia han fet palès l'auge del nacionalisme espanyolista de dretes, amb l'entrada fulgurant del partit VOX, i l'important creixement de C's. Ambdós, juntament amb el PP s'han destacat pel seu discurs catalanòfob i antiimmigració, especialment els dos primers. Està clar que a Espanya, parlar malament dels catalans dóna vots, i els discursos populistes d'aquestes forces ultraespanyolistes, agrada a una societat espanyola que històricament ha tingut una visió força negativa dels catalans i de les nostres reivindicacions.

Malauradament, per a molts espanyols, és preferible viure en un país poc democràtic, que pensar en la possibilitat que el país es pugui dividir. Abans feixista que dividit. El que no entenen però, és que quan aquesta ideologia arribi al poder, les llibertats i drets conquerits al llarg de molts anys, poden esfumar-se en qüestió de dies. Els drets de les dones, dels LGTBI, dels immigrants, dels que professen religions diferents a la majoritària, i de tot aquell que tingui una ideologia que no combregui amb el pensament d'aquests ultres, poden veure's afectats.

El segle 21 esta vivint l'auge dels partits nacional-populistes arreu del planeta. Els populistes basen el seu creixement en la fixació d'un enemic extern com a causant de les desgràcies dels autòctons, i en l'exacerbació dels sentiments nacionals d'autoprotecció, d'autoafirmació, i d'unitat contra aquest invasor extern. Ho estem veient a França (FN de Marine Le Pen), Brasil (Bolsonaro) Grècia (Alba Daurada), Alemanya (Alternativa per Alemanya), Hongria (Fidesz de Viktor Orban), o Itàlia (Lliga Nord de Matteo Salvini), etc.

Mor l'expresident Núñez.

Avui, als 87 anys, ha mort l'expresident del Barça (del 1978 al 2000) Josep Llúis Núñez. Empresari de la construcció condemnat per delicte de suborn l'any 2011, com a president del Barça, va portar el club a guanyar la primera i anhelada Copa d'Europa l'any 1992, amb Joahn Cruyff a la banqueta, a banda d'un bon grapat de títols de lliga i copa. Per altra banda va professionalitzar les seccions de bàsquet, handbol, i hoquei patins, que també han omplert de títols les vitrines del club.

Més enllà de la seva gestió com a president, que alguns consideraran positiva i altres negativa, molts el recordarem per les imitacions que va tenir la seva figura des d'alguns mitjans de comunicació. Especialment recordada és la imitació de l'Alfons Arús al "Força Barça", tant a la ràdio com a la televisió, i alguns anys després la del Carlos Latre al Crackòvia de TV3. Especialment recordats són alguns del "latiguillos" del president com ara "al soci no se'l pot enganyar", "quicir", "pulutant", "socis, patitzants", "demano, perdó, per favor!!", "això no es pot permitir"...

Carlos González: "Pegar? Ni ara, ni abans".

El costum aquest d'ensenyar disciplina a base de cops, o humiliacions vàries, està molt arrelat en l'espècie humana des de temps immemorials. Un costum d'origen animal que encara no hem sabut/volgut eliminar, malgrat la inhumanitat o animalitat que representa. Afortunadament, a la institució escolar sí que ha desaparegut completament, o pràcticament del tot. Si a l'escola podem educar sense cops, estic convençut que a les llars també.
 

L’Acadèmia Americana de Pediatria ha publicat un document, 'Disciplina efectiva per criar nens sans', on recomana “que els pares no recorrin a assotar, colpejar, bufetejar, amenaçar, insultar, humiliar o avergonyir”. El document complementa el que va publicar l’any 2000 demanant l’abolició dels càstigs físics a l’escola. Cita un document de l’OMS, 'Iniciativa global per a l’eliminació total dels càstigs corporals als nens', per recordar que pessigar, obligar el nen a mantenir una posició incòmoda (això ho feien al meu col·le: agenollat amb els braços en creu, sostenint uns llibres) o rentar la boca amb sabó també són càstigs corporals; i que “les formes de càstig no físiques que són cruels i degradants, i per tant incompatibles amb la Convenció [dels drets de l’infant], inclouen, per exemple, càstigs que menyspreen, humilien, denigren, converteixen en boc expiatori, amenacen, espanten o ridiculitzen el nen”.

Tot això està molt bé. Preocupa, però, que alguns mitjans de comunicació ho hagin presentat com una notícia, una novetat mai vista (quan es limita a repetir, és cert que amb més contundència, el que la mateixa associació ja deia el 1998, i el que sens dubte molta gent ha dit abans). Preocupa que un diari estatal hagi hagut de tancar (prudentment) els comentaris a la notícia perquè el segon comentari ja era el típic “A mi em van pegar, i no estic traumatitzat ni sóc un delinqüent”.

I preocupa que l’AAP justifiqui la seva postura: amb nombrosos estudis que mostren que les bufetades són inefectives per modificar la conducta, o que s’associen amb un augment dels intents de suïcidi i de l’abús d’alcohol i altres drogues, o que el maltractament verbal s’associa amb el posterior augment dels problemes de conducta i la depressió en l’adolescència.

¿Això vol dir que si els estudis científics haguessin trobat que colpejar o insultar les criatures no augmenta ni la depressió ni l’alcoholisme ni els problemes de conducta, aleshores podríem colpejar i insultar? ¿I si agredir les dones, o els detinguts, o els immigrants, no produeix depressió ni mala conducta, també ho podem fer? El dret dels adults, el nostre dret a no ser insultats, humiliats ni colpejats, és absolut. No cal demostrar que quedem “traumatitzats” per justificar que no ens maltractin.