A.S. Neill tenia raó. (Resum de l'estada a Summerhill l'any 2006).

A.S. Neill

A finals de maig de l'any 2006 vaig tenir l'oportunitat de conèixer l'escola de Summerhill, en una breu estada de cinc dies. En aquelles dates, jo tot just finalitzava els meus estudis de magisteri a l'UAB, i tenia molt d'interès en conèixer de prop aquesta escola tan peculiar i coneguda mundialment pel seu model educatiu, basat en les idees pedagògiques del seu fundador, l'any 1921, A.S. Neill, pare de l'actual directora, Zoe Readhead.

L'oportunitat va sorgir un mes abans quan, a través del sindicat d'estudiants de la universitat, vaig convidar a la Zoe a fer una xerrada pels estudiants de l'UAB, que va ser un èxit rotund de convocatòria amb més de 400 assistents a l'Aula Magna de la Facultat de Psicologia. En el dinar posterior amb la Zoe i el seu marit, li vaig demanar que em permetés visitar la seva escola, i em va respondre que ho proposaria a l'assemblea (d'alumnes, docents i demés treballadors) perquè hi donés el vist-i-plau. La vaig convèncer oferint-li la possibilitat de dur a terme un taller de castells i falcons a l'escola, i així va ser com vaig ser convidat a passar-hi uns dies.

Joc a l'exterior de l'escola construït pels alumnes.

El cert és que jo vaig anar a Summerhill molt predisposat a que m'agradés el que allà veuria. I així va ser. Una institució pionera en l'educació lliure, i alternativa als models tradicionals i predominants arreu. Una escola democràtica on els alumnes solament aprenien el que els interessava i on no tenien la obligació d'assistir a cap classe. D'obligacions si que en tenien, naturalment, ja que l'assemblea aprovava, modificava o creava les normes de convivència i els diversos reglaments organitzatius (horaris, us dels espais i dels materials, prohibicions, drets i deures...).

Aula de fusteria.

Allà hi havia un centenar d'alumnes (uns quants interns i uns altres que no) convivint amb docents i personal auxiliar, en un entorn molt tranquil, amb grans extensions de camp per fer-hi de tot, i un edifici antic ben conservat i acollidor.

Esmorzar al menjador de l'escola.

El primer que em va sobtar, va ser que un alumne d'uns deu o onze anys m'acompanyés per ensenyar-me l'escola i m'expliqués tot el que veia, i que aquest alumne em reconegués que encara no sabia llegir ni escriure, però que aquell mateix curs s'havia apuntat a classes de llengua (la professora em va assegurar que en un sol curs aquell alumnes seria capaç de posar-se al mateix nivell que qualsevol estudiant de la seva edat d'una escola ordinària). Més tard vaig comprovar com els propis alumnes de Summerhill s'encarregaven de guiar les visites setmanals dels curiosos pel model educatiu o dels pares interessats a apuntar als seus fills.

Pilar de 3 al taller de castells i falcons.

També vaig poder comprovar la gran quantitat d'espais artístics i creatius que hi havia a Summerhill. Tallers de tota mena (cuina, mecànica, fusteria, ceràmica, jardineria...) i fins i tot un estudi de gravació musical on em van deixar bastonejar una bateria, mentres tres alumnes d'entre deu i tretze anys improvisaven amb una guitarra i un baix.

Assemblea.

Als exteriors de l'edifici principal, hi havia un bon grapat d'atraccions per fer les delícies dels alumnes. Un skate-parc una mica atrotinat, un llit elàstic, una cabana en un arbre, una altra estructura de fusta amb xarxes per pujar-hi, etc., etc. Vaja, res que puguis trobar en qualsevol escola ordinària. No vagin a fer-se mal les criatures!!!

Taller artístic.

Diàriament celebraven assemblees als migdies, abans de dinar. Estaven molt ben organitzades, amb alumnes més veterans exercint de dinamitzadors i moderadors, i amb participació de tots els estaments de l'escola. Participació voluntària, és clar. Allà es resolien els problemes de convivència que sorgien, i es votaven les noves propostes dels alumnes o de la resta del personal. La cosa tampoc s'allargava gaire, ja que es notava que hi estaven totalment avesats a fer-ho d'aquesta manera. Sovint també hi havia convidats externs a les assemblees, que les seguien en silenci i respectuosament asseguts al terra. Els alumnes més petits no solien deixar-se veure gaire a les assemblees perquè se'ls feien avorrides, però de tant en tant se'n colava algun i abraçat a algun/a company/a major seguia les evolucions dels participants amb molt de respecte i poc interès.

Treballant a una aula.

L'alumnat era bastant heterogeni, ja que hi havia un percentatge important d'alumnes provinents de l'estranger. Un bon grapat d'asiàtics, un parell d'espanyols de Cantàbria, nord-americans, i nacionals d'arreu. D'edats compreses entre els sis i els divuit crec.

Petit jardí i tenda de campanya.

En els pocs dies que vaig ser-hi, mai vaig veure a un adult cridant o maltractant verbalment a un alumne com he vist un munt de vegades a les escoles on he treballat. Curiós si més no...

Llit elàstic.

Continuarà....